Lluís Vila és un experimentat ornitòleg de la Garriga i fins fa pocs anys un ocellaire reconegut. Durant molts anys, amb la societat Ocellaire de la Garriga organitzava el tradicional concurs del Divendres Sant. Però l’estricta normativa animal, que prohibeix la caça amb vesc, ha tallat les ales a societats ocellaires d’arreu, que tenen molts problemes per tirar endavant.
Vostè té ocells engabiats a casa?
Ara mateix cap, perquè em dedico més a l’ornitologia, l’estudi dels ocells, que és el que havia fet sempre, des dels 16 anys.
Hi ha gaire tradició ocellaire a Catalunya?
Quan vam anar a Madrid a defensar aquesta nostra tradició ens van dir que això dels ocells ho havien portat a Catalunya els immigrants. Però amb documents a la mà els vam demostrar que les societats ocellaires catalanes més antigues són de 1808!
Són societats esportives?
És així, però està mal enfocat. Les societats ocellaires haurien de pertànyer a l’àmbit de cultura i tradició. Perquè no cacem ni matem, només capturem en viu, en petites quantitats i amb mètodes selectius. La incidència en la natura és mínima.
Ho poden demostrar?
Després de tants anys capturant pinsans i caderneres, si féssim algun mal, ja no en quedarien. I miri, la població actual de pinsans, per exemple, és més gran que la d’orenetes, que no les caça ningú!
Molta gent no ho veu així...
A la natura hi ha un raser que talla per sobre dels excedents que cacem nosaltres. Per tant, no es pot dir que els ocellaires facin mal, sempre i quan es faci com Déu mana...
De quins ocells estem parlant?
Pinsà, passerell, verdum i caderneres, que són els que van a concursos. I cadascú té els seus preferits. Jo, per exemple, sóc pinsarista.
Què té el pinsà que els altres no tinguin?
El seu caràcter, és feréstec i arrogant i té una varietat de cants amb molts dialectes.
Ha dit dialectes?
Hi ha pinsans al Vallès, al Montseny, al centre d’Europa... I tenen cants una mica diferents, sobretot en la part final de la redoblada.
I s’entenen?
Són cants semblants que sempre serveixen per marcar el territori propi o per atraure la femella. I tenen també els cants d’alarma. També es diu que els ocells engabiats pateixen més que en llibertat.
És així?
Els animals s’han de respectar, però no es poden humanitzar. Si humanitzes un ocell, per exemple, estàs fent una tonteria. L’animal no pensa com un humà.
No pensen els ocells?
Si tanques una persona en un lloc, patirà perquè té records i vivències acumulades. En canvi, un ocell no té ni vivències ni records. Es mou per instints.
Vaja, que en una gàbia un ocell pateix menys que a l’aire lliure...
Sí, perquè té menjar i beure a l’abast i cap enemic a la vora. Un ocell vola per defensar-se, per anar a buscar menjar... Volen per obligació! A fora, la vida de l’ocell és molt dura!
Més proves de la bondat d’un ocell a la gàbia...
Una prova que en una gàbia no pateix és que entra en zel i vol procrear. I crien en captivitat.
La normativa actual ha tallat les ales a les societat ocellaires?
Només estan autoritzades les xarxes de terra, quan sempre s’havia fet amb vesc, que ara està prohibit per llei. En aquest país ens pensem que prohibir vol dir protegir, en canvi a Europa regulen per protegir!
Sona com l’estocada final...
Li han clavat una bona estocada. I això que és una cultura antiga: Cató el Vell ja explicava que hi havia romans rics que tenien ocells en gàbies!
Els coloms són com rates voladores, que es diu?
No n’hi ha per tant! Pitjor són els gats abandonats... Són depredadors en potència!
Quins són els beneficis dels ocells?
És molt gratificant. Des del pont de Llerona fins a la deixalleria de la Garriga pots comptar 35 espècies! Només calen uns prismàtics i una guia d’ocells. Nosaltres preparem visites i ens trobem els dimecres a les 7 del vespre a la cafeteria La Mila.
Josep Mas
