Les societats de caçadors han iniciat una campanya per demanar la creació d’una delegació federativa a la Catalunya Central i separar-se de la de Barcelona, en el cas de les entitats d’Osona, el Berguedà, el Moianès, el Bages i l’Anoia; i de Lleida, en el cas del Solsonès.
El plantejament d’aquesta desvinculació respon, principalment, al fet que els departaments de l’administració amb què estan relacionats directament per desenvolupar la seva activitat ja estan descentralitzats a Manresa o a Vic. També hi entra en joc el factor de la proximitat i l’abaratiment dels costos dels processos burocràtics i d’assessorament que requereixen aquestes societats.
Una part important de les societats de caçadors de la Catalunya Central fan costat al projecte de creació d’una representació territorial de la Federació Catalana de Caça de la seva zona perquè creuen que, si poden gestionar els seus recursos amb la gent amb qui comparteixen problemes i afinitats, aconseguiran uns resultats millors. I és que, de vegades, asseguren, els costa veure’s representats per les delegacions que tenen a més de 100 quilòmetres de casa. El projecte de creació de la representació territorial de la Catalunya Central, que té un antecedent en la constitució de la representació territorial de les Terres de l’Ebre, està creant tensió dins de les delegacions de Lleida i Barcelona, que malden per mantenir els seus federats, perquè això els suposa mantenir quotes i vots dins de la Federació Catalana.
El president de la Federació Catalana de Caça, Paco Piera, en declaracions a Regió7, ha assegurat que ell «és partidari de deixar que les societats del territori decideixin el seu futur». En aquest sentit defensa que «caldria fer una reunió amb totes les societats de la Catalunya Central perquè siguin elles qui decideixin si els interessa portar el projecte de la creació d’aquesta representació territorial a l’assemblea general» que la Federació a escala nacional celebrarà del 30 d’abril. Piera creu que ni les delegacions provincials ni la Federació Catalana mateix «no han de fer campanya ni a favor ni en contra».
Sobre la taula
El president de la Societat de Caçadors Esportius de Llobera, Ramon Angrill, assegura que és un tema que està sobre la taula i en el qual encara no s’ha pres cap decisió en ferm. L’objectiu és que, properament, els representants de les societats de la Catalunya Central es posicionin per determinar si cal o no crear una delegació pròpia o si, per contra, es decideix mantenir-se com fins ara. Angrill creu que en el pla de comarca «s’ha tingut un bon tracte amb la territorial de Lleida, i no ens podem queixar». De totes maneres, creu que per la proximitat i per poder disposar dels serveis d’una manera més còmoda, «potser també ens interessarà que hi hagi una delegació al nostre territori». No obstant això, diu que encara se n’han d’estudiar els pros i els contres. «El nostre objectiu és escollir el que sigui més positiu per al funcionament de les societats de caçadors».
La proposta de creació de la representació territorial de les Terres de l’Ebre va sorgir, com ha passat ara a la Catalunya Central, de les societats del territori. En aquest cas, però, la representació territorial de què depenien, que era la de Tarragona, de seguida va estar d’acord a deixar que els caçadors de la zona s’organitzessin i poguessin gestionar les necessitats i peculiaritats del seu territori de manera independent.
Es calcula que les comarques del Solsonès, el Berguedà, el Bages, l’Anoia, Osona i el Moianès, que formarien aquesta nova demarcació territorial, engloben més de 190 societats, el 70 % de les que actualment hi ha a la demarcació. Segons les dades de la Federació Catalana de Caça, aproximadament, a la Catalunya Central es calcula que hi ha un col·lectiu d’entre 6.000 i 8.000 caçadors federats dels prop de 43.200 que hi ha a Catalunya.
E.E./D.P.
