El ministeri d’Agricultura proposa al Conselh Generau d’Aran alliberar a la vall almenys tres exemplars de linx boreal, una espècie extingida a la península Ibèrica des de fa segles. Així ho van confirmar ahir fonts pròximes al projecte, que van indicar que l’administració aranesa ha mantingut dos reunions l’últim mes amb representants de l’Executiu espanyol per abordar la possibilitat d’una prova pilot a la Val, encara sense data. Van puntualitzar que la iniciativa està encara en una etapa preliminar, a l’espera que el Conselh l’exposi i dialogui amb totes les parts implicades, des d’ajuntaments i EMD fins a caçadors i ramaders.
L’objectiu de la prova és utilitzar aquests depredadors, més grans i pesants que els linxs ibèrics, per controlar la població d’espècies com martes i guineus. A Aran hi ha hagut una forta proliferació d’aquestes últimes, que fins i tot poden veure’s en ocasions en nuclis de població, buscant aliment al voltant de contenidors d’escombraries. No són objectiu per a l’ós, ni tampoc solen ser-ho per als caçadors. Malgrat ser espècie cinegètica, no són apreciats ni per la carn ni com a trofeus. Es considera les guineus responsables del 40% de la mortalitat de cabirols joves i l’augment del seu cens compromet espècies protegides com el gall fer.
L’alliberament d’aquests exemplars no suposaria una reintroducció del linx boreal, com França va fer amb l’ós vint anys enrere. El ministeri proposa deixar anar exemplars prèviament esterilitzats i dotats de dispositius GPS per conèixer la seua posició en tot moment. Així, n’hi hauria prou de capturar els linxs i retirar-los, sense que hagin pogut reproduir-se, si l’assaig acaba sense èxit a l’hora de controlar la població de petits depredadors.
Pyroslife
El Conselh va declinar fer declaracions sobre aquesta qüestió. Aquests primers contactes per alliberar a Aran linxs boreals coincideixen amb el projecte Pyroslife, liderat per la Generalitat, per reintroduir un nou ós al Pallars Sobirà al maig. L’alliberament d’un mascle jove per substituir Pyros ha revifat la reivindicació perquè la Generalitat indemnitzi la totalitat dels danys que óssos i voltors provoquen en el bestiar, davant de l’exigència de proves sovint impossibles de reunir.
Per la seua part, Unió de Pagesos va exigir “un canvi urgent en la gestió de la fauna salvatge” per evitar danys a l’agricultura i la ramaderia.
Van verificar-ne la presència a Espanya un cop extingits
El linx boreal o eurasiàtic habita en vastes àrees d’Europa i Àsia, però fins al 2015 es creia que mai havia viscut a la Península. Tanmateix, existien antigues referències a grans linxs anomenats katamotz a Euskadi, llops cervals a la cornisa cantàbrica i catiloups a Aran. Estudis de restes fòssils van confirmar la seua existència a Espanya fa 11.000 anys fins a la seua extinció fa segles.
El doble de pes i una mida més gran que el linx ibèric
El linx boreal té una mida i pes més grans que l’ibèric, que subsisteix a la Península en perill d’extinció. Els linxs eurasiàtics fan entre 80 i 130 centímetres de llarg (amb fins a 24 centímetres de cua), davant dels 110 dels exemplars més grans de la varietat peninsular. Pel que fa al pes d’aquests animals, arriben a assolir els trenta quilos, gairebé el doble que els exemplars ibèrics.
R.Ramírez
