El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural descarta la utilització de la castració química com a mesura per reduir la població de senglars als boscos del Vallès Oriental. Ho ha confirmat a EL 9 NOU, Marià Morera, director dels Serveis Territorials del departament a les comarques de Barcelona. L’esterilització temporal a través d’aliments que es deixen al bosc no es contempla perquè aquesta podria afectar altres mamífers. Al mateix temps, Agricultura tampoc preveu la utilització de vehicles durant les batudes ni la caça amb postes en lloc de projectils, com es demanava per guanyar eficàcia a l’hora de caçar aquests animals. A més, el govern no té previst contractar caçadors o enviar els Agents Rurals a capturar senglars. Aquest dilluns al migdia Morera va escoltar les peticions d’agricultors i ramaders en una trobada que es va fer a Granollers.
Amb tot, Morera admet que hi ha d’haver “una reducció de la cabana de porc senglar”, que ha augmentat molt en un problema que no és exclusiu del Vallès Oriental i que es dóna, també, en altres comarques catalanes i altres països europeus. “És una espècie que produeix danys a l’agricultura perquè s’ha acostumat a viure prop dels camps, on troba menjar i aigua amb més facilitat i això facilita que també criï més. Ho hem de combatre però no només des del Departament, sinó des del conjunt del sector”. Pere Clos, president de la Comunitat de regants de Vallfornès i de l’Associació de Pagesos i Propietaris Agraris del Vallès Oriental, assegura que els caçadors “es mostren impotents per fer front a aquesta plaga”. “Si no s’actua amb urgència acabaran amb la majoria de cultius. L’administració té la responsabilitat de posar els mitjans perquè la normativa no sigui tan estricta”.
Gàbies permeses
En la trobada de dilluns, Morera va explicar que s’estudiaran vies per reduir la població de senglars. Segons ell, la col·laboració dels caçadors ho pot possibilitar. “Si tots els caçadors surten es pot reduir”, assegura Morera. Al mateix temps, recorda que, en els darrers anys, ja s’han flexibilitzat els criteris per concedir permisos especials per caçar fora de temporada o en municipis on no s’hi pot caçar mai perquè estan declarats zona de seguretat. Per exemple, Morera va informar als pagesos de la comarca que s’autoritza la captura amb gàbies. “Ho desconeixien”, diu. “Els criteris per concedir permisos per caçar són amplis i cada vegada han anat a més. La gestió és àgil i eficaç i mirarem que ho sigui més. Només cal que hi hagi danys”. A banda de la capturada autoritzada amb gàbies, els Agents Rurals donen permisos per fer batudes especials –amb un màxim de 30 caçadors– o aguaits diürns –una hora abans de la posta i la sortida del sol– i nocturns amb un nombre de participants més limitat. Els nocturns són la darrera opció, quan les altres no han donat resultat.
Una de les propostes dels pagesos va ser ampliar la temporada de caça que va de setembre al febrer. Morera diu que aquest aspecte no depèn només del Govern i que caldria arribar a un acord amb els caçadors.
Front comú d’agricultors i ramaders vallesans
Agricultors i ramaders vallesans fan front comú per demanar al govern que adopti mesures per reduir la població de senglars. Els animals ataquen, principalment, els camps de blat de moro que molts ramaders cultiven per alimentar les seves vaques. Si no poden conrear el seu propi blat de moro, hauran de comprar-lo i això generarà un augment de costos que faria inviables moltes explotacions, diu Pere Clos, president de l’Associació de Pagesos i Propietaris Agraris. En la trobada d’aquest dilluns, també van alertar del risc de traspàs infeccions als animals de les granges. “Els excrements dels senglars queden als camps i van a parar a les sitges i, per tant, a l’alimentació de les vaques”, alertava Clos. Ara, els pagesos vallesans buscaran la complicitat d’altres organitzacions agràries de Girona amb qui mantindran contactes en els propers dies.
Rebuig del pastor elèctric als camps
Els pagesos vallesans descarten l’ús dels tancats elèctrics als camps perquè, diuen, acaben essent contraproduents i no s’han mostrat efectius als llocs on s’ha aplicat. Els senglars els poden trencar i, llavors, ja no surten de dins del camp, on causen grans danys. “I no hi podem posar més potència perquè és un perill per a les criatures”, diu Pere Clos.
