Matadepera, Vacarisses, Sant Cugat del Vallès i Terrassa, municipis del Vallès Occidental amb una elevada presència de senglars en zones periurbanes, iniciaran a partir de l’estiu una prova pilot amb anticonceptius, o més exactament una vacuna immunocontraceptiva, per intentar reduir o almenys controlar les poblacions.
Amb la vacuna, que redueix la libido dels animals, s’espera al mateix temps endarrerir l’edat reproductora dels exemplars més joves i limitar el nombre de ventrades de les femelles, explica Manuel López-Béjar, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinador científic de la prova. Els treballs es realitzaran amb el suport de la Diputació de Barcelona.
La vacunació, un sistema pioner al món, suposa una alternativa menys cruenta que les batudes i, segons confien els seus responsables, també més eficaç. Els controls amb armes de foc, a més, s’enfronten al problema que molts senglars ja no viuen al cor del bosc, sinó en àrees pròximes a les vivendes. «Ja hi ha senglars que en la seva vida no han conegut cap altre ambient que el medi urbà», resumeix el coordinador d’Espais Naturals de la Diputació, Jordi Padrós.
Segons el projecte, en una primera fase es capturaran entre 50 i 100 exemplars, si pot ser joves. Per a això s’utilitzaran unes grans caixes amb reclam de menjar que es tanquen quan els animals hi entren, encara que no es descarta l’ús de dards. A continuació, els exemplars seran anestesiats, vacunats i marcats. Després es deixaran en llibertat. El fet de poder identificar-los evitarà que un animal sigui vacunat dues vegades i també permetrà analitzar l’efectivitat de la vacuna.
López-Béjar explica que la vacunació no té cap efecte secundari en la salut dels senglars i és inofensiva per als humans que poguessin caçar la peça i menjar-se-la. Es tracta d’una «injecció amb anticossos que actuen contra una hormona» que regula la libido.
NOMÉS AMB CÉRVOLS
Als EUA ja s’ha provat per aturar la superpoblació de cérvols, però amb senglars en llibertat serà la primera vegada. Els assajos amb animals en captivitat «han mostrat una efectivitat del 80%», diu l’investigador. Potser d’aquí pocs anys estarà disponible una vacuna oral, confia López-Béjar.
Si la campanya funciona, no és descartable que s’estengui a altres zones. No obstant, Padrós assumeix que les batudes hauran de seguir. «Desgraciadament no hi ha solucions perfectes per controlar els senglars, i per això tot pot ajudar», conclou l’alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona.
Els ajuntaments insten a actuar abans que sigui massa tard
Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, explica que a la seva ciutat hi ha hagut aquest any 13 incidències relacionades amb senglars (és a dir, que han obligat a actuar la policia local). Encara que han sigut totes lleus, afegeix, els municipis implicats creuen que s’ha d’actuar ara, abans que el problema s’agreugi. «Ja els tenim a vegades a la porta de les cases», diu Ballart. A Matadepera, les incidències han sigut set, segons la seva alcaldessa, Mireia Solsona.
Cadascun dels quatre ajuntaments participants finançarà el projecte amb 4.000 euros anuals, i la Diputació de Barcelona n’aportarà 35.000 més. Els ajuntaments també informaran la població que no ha d’alimentar els animals.
ANTONIO MADRIDEJOS
MATADEPERA
