Tinc 29 anys. Sóc de Barcelona. Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, em dedico professionalment a la caça. Tinc nòvia, sense fills. ¿Política? Liberal en la qüestió econòmica, progressista en la social. No tinc creences religioses. Sóc ecologista i conservacionista, no animalista
Li diuen assassí?
Sovint, i n’estic tip! És impossible dialogar si t’insulten així.
Vostè mata animals.
Caçar no és assassinar.
L’animal vol viure...
M’insulten hipòcrites que es mengen un filet, una hamburguesa, una llonganissa...
Es menja vostè el que caça?
Sempre! I la carn que no em menjo la venc a una empresa que la processa i la comercialitza. Prova aquest xoriço de senglar!
Saborós... Carn de caça envasada? No ho sabia que n’hi havia.
És un mercat pròsper en altres països, aquí encara incipient.
Però no necessita caçar per menjar...
Caçar és la meva vida. M’apassiona tant que fa quatre anys vaig deixar la meva feina en una empresa per ser caçador professional.
En què consisteix això?
Organitzo caceres pel món: faig de guia i observador per a d’altres, i caço jo també. I gestiono un vedat de caça al Pedraforca.
Què l’apassiona tant de caçar?
Sortir a la muntanya, caminar, observar, escoltar, mirar els animals... De vegades ni disparo, però que bé que m’ho passo...!
Des de quan caça?
Amb set anys vaig acompanyar un oncle a caçar, i em va fascinar. Em vaig enamorar dels animals, vaig començar a tenir-ne a casa: serps, tortugues, iguanes, gossos... No hi ha res que m’agradi més que els animals!
No em deu voler dir que és animalista...
Animalista, no. Sóc ecologista i conservacionista pel fet de ser caçador.
Quina diferència hi ha?
Un animalista equipara animal i persona: jo no! L’ecologista estima i defensa el medi natural: com jo. El conservacionista lluita per conservar espècies animals: com jo.
Disparant-los?
El caçador és el conservacionista més gran, perquè vol que hi continuï havent cacera. La meva família gestiona un vedat de caça des de fa vint anys!: sense això, no quedarien animals en aquesta muntanya, n’estic segur.
Pot demostrar-ho?
Només disparem a mascles madurs, mai a femelles reproductores ni a animals joves. I el més important: si es prohibís la caça..., desapareixerien aquests espais naturals amb tota la vida animal que contenen.
Per què?
Perquè el que no es cotitza, desapareix. El caçador paga per caçar, i això revaloritza els animals i el seu entorn. I es preserven. Conec un aiguamoll a prop de Londres: estaria urbanitzat si no fos perquè l’amo, caçador, en comptes d’enriquir-se, prefereix mantenir-lo amb taxes de caçadors. Un paradís!
Doni’m un altre exemple.
Es va prohibir la caça en llocs de l’Àfrica, i què va passar? Els nadius pobres caçaven furtivament, per sobreviure: extingien poblacions de moltes espècies! Es va aprovar la caça, i solucionat!: els nadius van començar a guanyar més diners com a guardes de reserves de caça i com a guies per a caçadors.
D’on surten els diners?
De les taxes d’abat que paguen els caçadors: uns diners que reverteixen per preservar les poblacions d’animals i el seu entorn.
Assegurança?
Mira el web de World Wild Foundation, organisme ecologista: els nadius descobreixen que viuen millor i persegueixen els furtius.
Per interès.
Són intel·ligents: cuiden amb molta cura les poblacions d’animals... que la caça ha convertit en la seva riquesa i la dels seus fills.
Què opina vostè del caçador furtiu?
No és caçador: és un anticaçador! És el meu enemic, l’amenaça més gran per a la caça!
On ha caçat vostè?
A Espanya, sobretot: íbex, mufló, cérvol, daina, cabirol, isard, arruí, senglar... Per cert, el protegit linx ibèric sobreviu gràcies a caçar els conills que nosaltres els caçadors preservem als nostres vedats...
I per allà fora, on ha caçat?
Al Pakistan, Tadjikistan, Azerbaidjan, Turquia, Canadà, Sud-àfrica, Romania, Bulgària, Hongria, Suïssa, Islàndia, França...
Com caça vostè?
Amb rifle...o amb arc, que és més difícil i per això m’agrada més: abatre l’animal així implica acostar-s’hi només a trenta metres, l’he de conèixer molt millor per aconseguir-ho...
Recorda alguna jornada de cacera inesborrable?
Deu dies perseguint una cabra per les muntanyes del Pakistan, a 7.000 metres d’altitud, davant els pics de l’Himàlaia...
No pensa mai “què faig jo aquí”?
Sí, però més vegades em sento integrat en el que m’envolta, en cada fulla, cada alenada de vent, com a part de la cadena tròfica...
M’està parlant com Félix Rodríguez de la Fuente.
Era un bon caçador i falconer, i ha estat un dels meus grans inspiradors: tinc tots els seus documentals, me’ls sé de memòria.
Què ha de tenir tot bon caçador?
Coneixement del medi, resistència física i bona punteria.
I un bon gos de caça?
El tinc, i procuro no deixar-lo gaire temps en un pis: jo no he vist cap gos més feliç que el que corre darrere d’una perdiu!
VÍCTOR-M. AMELA
