L'investigador de la Universitat de Lleida, Julian Caldú, ha presentat aquest dimarts un estudi que estima que el sector de la caça a Catalunya té un valor econòmic de 230 MEUR. Segons les dades recollides a partir d'enquestes a caçadors i de la federació del gremi referents a l'última temporada de caça, la despesa directa és de 119 MEUR, mentre que la despesa indirecta suposa 110 MEUR. Pel que fa a l'aprofitament de peces capturades, l'impacte és de 3MEUR, dels quals més del 50% provenen del senglar. De fet, s'estima que a Catalunya el cens del senglar és d'aproximadament 125.000 exemplars, dels quals se'n cacen al voltant de 40.000 a l'any. L'experta Carme Rosell ha assenyalat durant una jornada al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya de Solsona que la caça és indispensable per fer front a la superpoblació de senglars al país, però ha destacat que hi ha altres estratègies que s'haurien de fomentar com evitar donar-los menjar a prop de zones urbanes o incentivar el consum de la seva carn. Tot i que la xifra de 230 MEUR a què arriba Julian Caldú amb el seu estudi és superior al que estima la federació espanyola de caça que situa la despesa entre els 141 i els 189 MEUR, l'investigador admet que el resultat podria tenir un abast molt més gran. La raó és la manca d'un model estandarditzat i precís en la recollida de les dades, que al final de la seva intervenció ha aprofitat per reivindicar. D'aquesta manera, ha afegit, amb l'obtenció de dades molt més rigoroses s'ajudaria a "valoritzar" molt més el sector.
La doctora en biologia i responsable de Minuartia, Carme Rosell, ha alertat que la problemàtica de la superpoblació del senglar a Catalunya "ens està posant sota les cordes perquè hem subestimat l'adversari". Així de contundent s'ha mostrat l'experta en senglars davant l'auditori que ha assistit a les jornades sobre caça al CTFC. El problema, ha explicat, va a l'alça sobretot pel factor humà, "perquè tothom a la seva manera hi contribueix una mica". Tot i que les zones amb més densitat d'aquest tipus d'animals se situen a les comarques gironines i al nord de les comarques de Barcelona, Rosell ha destacat que la superpoblació de senglars afecta també molts països europeus.
La biòloga ha assenyalat que la densitat és rellevant, però més que aquest factor els preocupa la tendència a l'alça en la reproducció d'aquests mamífers. Tot i que els senglars caçats van en augment, l'evolució de les llicències va a la baixa i la mitjana d'edat dels caçadors ja se situa als 60 anys. Malgrat els esforços per aconseguir l'entrada de noves generacions al sector, Carme Rosell ha assenyalat que la caça, tot i ser indispensable, no pot ser l'únic factor per fer front al problema perquè per sí sola no aconsegueix frenar el senglar. A més, l'espècie tampoc té un predador fort que ajudi a equilibrar-ne la població, ja que la recent introducció del llop als boscos no hi pot fer front.
Entre les problemàtiques que genera l'animal, es destaca que entre els accidents amb animals a Catalunya, el 80% són causats pel senglar. Pel que fa als accidents amb víctimes mortals, el 30% són provocats per aquest animal.
Carme Rosell ha explicat que el senglar a principis del segle XX era una espècie gairebé extingida a Catalunya. La fàcil adaptació al medi i la ràpida reproducció de l'espècie n'han accentuat la superpoblació. Amb el progressiu abandonament dels boscos per part de la població que va emigrar cap a les ciutats, l'animal va anar fent-se amo del bosc. Tot i això, actualment el problema es localitza a les planes, ja que el senglar s'alimenta de conreus, sobretot de blat de moro.
Rosell ha destacat que les estratègies per reduir la població del senglar a Catalunya passen primer per prevenir els danys, instal·lant per exemple tancats elèctrics als camps de conreu o blindant els contenidors en zones urbanes. En segon lloc, la reducció de la productivitat, és a dir, evitar donar aliments als animals, fomentant la captura immediata de porcs vietnamites, unes espècie invasora, o també controlant la fertilitat a través de vacunes. En tercer lloc, Carme Rosell ha proposat l'augment de les captures, amb la introducció de noves tècniques que generin més rendiment o la valorització de la carn de senglar perquè pugui arribar fàcilment al consumidor.
L'experta ha assenyalat que cal que el món urbà i el món rural es posin a treballar conjuntament per eradicar la problemàtica perquè només d'aquesta manera es podrà trobar una solució definitiva participada per tots. La jornada d'aquest dimarts a Solsona també ha servit per posar en comú tots els agents afectats directament i intercanviar punts de vista. Així, a la trobada hi havia la presència de caçadors, agents rurals, administració i pagesos, entre d'altres. A més, també s'han creat unes taules de treball sobre la futura Llei de la caça. Segons el subdirector general d'Activitats Cinegètiques, Jordi Ruiz, el nou text ha de permetre "situar la caça al segle XXI" i, a més, cal que el document tingui en compte els efectes que provoca en cadascun dels sectors de la societat afectats per poder-hi fer front amb garanties.
