Hi ha malestar entre els caçadors de la regió central per la gestió restrictiva en la regulació que els responsables dels parcs naturals del territori fan de la caça del senglar. Així ho ha expressat Ramon Calvo, president de la Societat de Caçadors de Navarcles, Mura i Talamanca, que juntament amb altres representants dels col·lectius de caçadors va assistir divendres passat a una reunió a Matadepera (Vallès Occidental), en què se’ls va donar a conèixer l’esborrany del que ha de ser el nou conveni de regulació de la caça al parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, un document que es renova cada 10 anys a tots els parcs naturals del país.
«El document explicita quins dies i de quina manera podem caçar a les zones de caça controlada, i també en quina parcel·la pot organitzar batudes cada societat, però no es consensua amb els caçadors. L’administració només ens informa de com serà el conveni i no hi podem presentar al·legacions fins després de publicar-se al BOE», diu Calvo. La Generalitat és l’encarregada de fixar els períodes de veda, i de desenvolupar plans tècnics de gestió d’aquestes àrees i autoritzar les batudes de senglars.
La regulació restrictiva de la caça dins l’àmbit d’un parc natural busca garantir la conservació de la fauna i, alhora, evitar situacions de risc i conflicte amb els excursionistes i altres usuaris del parc, cada cop més nombrosos. «Però l’assignació de dies de caça és molt limitada i es mantenen grans reserves de fauna, que en el seu moment tenien una funció però que ara s’han convertit en autèntics refugis de senglars», explica Ramon Calvo. «Quan ha detectat que altres zones no són segures, l’animal s’hi amaga. De manera que és impossible combatre’n la sobrepoblació», afegeix.
A l’entorn del parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, espai protegit entre el Vallès i el Bages, és cada vegada més habitual que famílies senceres de senglars es deixin veure a prop dels espais urbans a la recerca d’aigua i menjar. I a partir de l’octubre el parc participarà en un estudi pioner amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per esterilitzar-ne.
«Calculen que n’hi ha prop de 700. Als camps de prop del riu Calders hem arribat a veure més de 200 porcs junts, una quantitat enorme que destrossa les collites, que ha arribat a atacar ovelles, i contra la qual, sense més facilitats, els caçadors no podem fer res», diu Calvo. «Per bé que els pagesos ens ho demanen i que ens agradaria ajudar-los, la direcció del Parc Natural de Sant Llorenç ens diu que a ells els senglars no els suposen un problema», lamenta.
Calvo recorda que «els caçadors estem mal considerats però la situació és similar als altres parcs. Aquesta és una plaga que no se solucionarà sense un canvi de regulació».
PILAR MÀRQUEZ AMBRÒS
MANRESA
