Les armes sempre han estat cosa d'homes. Potser aquesta seria una afirmació masclista, però la història així ho corrobora per tradicions i cultures patriarcals. Però a l'Antiga Casa Inglés de Lleida, l'armeria de referència de la ciutat i de bona part de la demarcació, no és així. Al marge del seu fundador, ara fa 139 anys, sempre ha estat regentada per dones.
L'Armeria Inglés la va fundar José Inglés Solé, al mateix domicili on es troba actualment el comerç, al carrer Major de Lleida. L'únic que ha canviat són l'estètica i la numeració del carrer. La família disposa de documents, trobats a l'arxiu municipal, on es confirma que al 1890 ja hi havia un armer en aquest establiment, el senyor Inglés.
Els descendents, segons explica l'actual propietària, Laura Cervera, van adoptar com a data fundacional la del naixement del primer fill, al 1874, tot i que pensen que ja des d'abans es dedicaven a les armes. La Laura Cervera explica que, pel que ha pogut esbrinar, els avantpassats tenen el seu origen a Mondragón, al País Basc, i allà els Inglés Jáuregui ja eren armers.
A partir d'aquest 1874 l'armeria ha tingut diferents propietaris, però sempre dins la mateixa família, passant de pares a cònjuges i filles fins a l'actualitat. I amb vista al futur: “Ja es veurà. De moment no em plantejo res més perquè els fills fan la seva”, afirma la propietària.
La botiga ha evolucionat de la mateixa manera que ho ha fet la societat i els hàbits i costums. “Abans la gent caçava per poder menjar i per fer-ho necessitava armes”, primer fetes a mà i després ja més industrialitzades, explica la Laura Cervera. Ara, en canvi, la caça és un esport, igual que altres disciplines amb armes i dedicades al tir.
L'empresària, però, es queixa dels continus canvis de normes i lleis i que cada federació i cada administració hi vol dir la seva, fet que fa molt complex tenir una arma i tots els permisos per usar-la, ja que “hi ha prescripcions legals, tècniques i esportives i això implica que hi ha massa gent que posa dificultats”. Afegeix que de control n'hi ha d'haver, tot i que assegura que “les escopetes no són dolentes, són ferros i fustes, la qüestió és qui hi ha darrere”.
Reformes
Al 2008 encara es va executar una altra reforma, la que encara és vigent, i que millora estèticament i funcionalment la botiga del carrer Major.
Aquestes millores han anat acompanyades per ampliacions de negoci, com ara la incorporació anys endarrere de tot el sector de la pesca esportiva i també de l'arqueria, malgrat que aquest darrer àmbit el van abandonar fa temps.
Val a dir que molts dels edificis que hi ha a l'Eix Comercial de Lleida guarden petits tresors als seus soterranis. I l'Armeria Inglés, també. Es tracta d'una arcada i de restes de parets antigues de pedra i carreus que en alguns establiments s'han datat d'etapes ben antigues de la ciutat.
Futur incert
Desmenteix que siguin activitats cares, ja que “hi ha tot tipus de preus”.
I la tendència no és només a Lleida, on de set armeries s'ha passat a tres en pocs anys. El mateix passa arreu de Catalunya i a tot el món. Posa com a exemple que a París o Bordeus només tenen un parell d'armeries. La propietària de l'armeria lleidatana manifesta que “s'ha passat de la caça al golf”.
Tot i això, Laura Cervera afirma amb contundència que segueixen endavant amb el negoci “buscant la qualitat, l'especialització, la professionalitat i la diferenciació”, ja que, al marge d'armes i municions i de tots els estris de la pesca, també venen roba per a la pràctica d'aquests esports. I Cervera apunta que en aquest cas també han volgut diferenciar-se de la roba i l'equipament que ofereix la gran distribució, ja que “si no ofereixes qualitat, en preu és difícil competir-hi”.
Els inicis
Un anunci de l'armeria quan encara la regentava José Inglés, el fundador de la botiga de Lleida. La publicitat era una nova estratègia per donar-se a conèixer arreu de la ciutat i tenir prestigi.
Ubicació
Sempre al carrer Major des del 1874 i en aquest espai. Aquesta imatge, dels anys 70 o 80, va donar pas a una reforma i ampliació al 1997, amb dues plantes més de botiga, i una darrera reforma estètica al 2008.
Evolució
El negoci ha evolucionat amb la societat. Ara, amb armes més modernes, la venda de tots els articles de pesca i l'equipament i complements.
