Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · OCELLAIRES

CATALUNYA VEDA LA CAPTURA D’OCELLS CANTAIRES



Catalunya veda la captura d’ocells cantaires

11/07/2016
Controvèrsia per la decisió de no donar permisos per caçar els petits ocells

Els aficionats als ocells cantaires, els ocellaires, no podran capturar aquest any a Catalunya les seves preuades aus amb l’ànim d’exhibirles en concursos de cant.  L’Administració catalana no concedirà permisos per atrapar-les com feia fins ara. Queda vetada la captura de caderneres, passerells, pinsans i verderols, quatre espècies d’ocells fringíl∙lids que tradicionalment es fan servir en aquests concursos de cant, molt arrelats i populars en localitats de l’àrea de Barcelona i Tarragona, entre altres zones.  El Departament de Territori i Sostenibilitat ha donat a conèixer aquesta decisió als ocellaires, que han rebut la notícia amb un veritable malestar. I pressionen perquè el Govern reconsideri la seva actitud.


La Generalitat ha pres aquesta decisió després de conèixer que la Comissió Europea ha obert un procediment d’infracció contra Espanya arran de quatre expedients informatius previs iniciats, en els quals s’apunta que s’està produint una desprotecció de les aus silvestres en diverses comunitats espanyoles, entre elles a Catalunya, registrada entre els anys 2012 i principis del 2016.Són les comunitats autònomes les que donen els permisos per capturar les aus. Davant el risc d’una sentència judicial condemnatòria, la Generalitat ha decidit prendre precaucions. El procediment d’infracció obert per la Unió Europea indaga si les captures en viu d’aquests animals vulneren la directiva europea d’Ocells. “S’ha obert un procediment d’infracció, i això són paraules majors. Ja només queda un pas per arribar a la denúncia davant el Tribunal de Luxemburg”, es justifica Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals de la Generalitat. “Aquesta és una decisió ferma, no n’hi ha actituds intermèdies”, afegeix Miralles en resposta als caçadors.


Fa anys que els grups ecologistes reclamen que s’aturin aquestes captures, amb l’argument que les poblacions dels ocells cantaires són en declivi. Per aquesta raó, han anat presentant denúncies a la Unió Europea. Lluís Toldrà, advocat i portaveu de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana) afirma que aquesta pràctica incompleix la directiva comunitària d’Ocells i les diverses lleis de protecció d’animals, i argumenta que no se sosté l’argument que es tracta d’una pràctica tradicional.


Els ocells fringíl∙lids utilitzats en concursos són atrapats vius en el medi natural mitjançant reclams sonors (el so d’altres ocells) o amb xarxes abatibles, a fi d’agafar els mascles, protagonistes dels concursos de cant. La previsió era que aquest any es concedissin permisos per capturar 31.000 aus; però no serà així. “Aquesta activitat comporta l’explotació d’espècies salvatges que estan en regressió (almenys tres d’elles). La captura o el control dels exemplars no es justifica de cap manera, ja que només té una finalitat lúdica, de simple entreteniment. A la llarga, els concursos de cant no tenen sentit”, afegeix Lluís Toldrà. L’Administració catalana ha anat concedint autoritzacions excepcionals per atrapar els ocells cantaires davant la pressió dels ocellaires. Aquestes autoritzacions excepcionals han estat un veritable forat legal.


Ja van ser especialment polèmiques en l’època del tripartit (2011), quan aquests animals van quedar desprotegits en ser trets de la llista d’espècies protegides de la llei de Protecció dels Animals de Catalunya, i es van concedir quotes molt generoses de captura, la qual cosa va provocar denúncies dels grups ecologistes davant la UE (Depana, ADDA, la Fundació Franz Weber).


En els anys 2012 i 2013, la conselleria d’Agricultura (ja amb el govern de CiU) va decidir rectificar i no donar permisos per capturarlos (davant les denúncies presentades); però el 2014 (quan es van creure fora de risc i estava hibernant l’expedient informatiu europeu) es va aprovar un reial decret per regular i tornar a permetre les captures, amb l’argument que els exemplars servirien per disposar d’un estoc de parelles reproductores destinades a assajar la cria en captivitat, i sempre amb l’objectiu que aquesta pràctica acabaria el 2018, com exigia la Unió Europea.


Ara, el Departament de Territori i Sostenibilitat es trobava davant el mateix dilema; la UE té avançat l’expedient d’infracció (en no considerar justificades les explicacions donades en resposta a l’expedient informatiu). I davant el risc d’una sentència, la Generalitat de Catalunya ha optat per repetir la prohibició dels anys 2012 i 2013.


El Departament de Territori admet que els assajos empresos per a la cria en captivitat de les quatre espècies “no són positius ni satisfactoris, malgrat les expectatives i els esforços destinats”, segons han posat de manifest les proves que s’han fet a l’Institut Català d’Ornitologia amb el suport de la Federació Catalana de Caça. Els assajos de cria en captivitat s’han fet a les instal∙lacions del centre de Vallcalent (Lleida) de titularitat pública.


Per què fracassa la cria en captivitat? Els ocells fan la seva pròpia selecció en el medi natural i, a més, perquè la cria en captivitat tingui èxit aquests animals necessiten condicions climàtiques adequades, que precisament elles busquen amb els moviments migratoris.


Depana va expressar el seu “total acord” amb la decisió de no autoritzar les captures, en estimar que aquestes són “una pràctica il∙legal d’acord amb la normativa comunitària”.“La Generalitat ha de ser l’organisme garant de vetllar per la conservació de la biodiversitat i fins ara, autoritzant aquestes captures, el que ha fet ha estat anteposar els interessos particulars dels ocellaires i de la federació de caça per sobre de l’interès general”, diu Marta Gumà, presidenta de Depana.


Segons estudis de l’Institut Català d’Ornitologia (2012), tres de les quatre espècies d’ocells fringíl∙lids n’han patit un fort retrocés poblacional en els últims deu anys (i a més, estan catalogats com a vulnerables segons la Unió Internacional per a la Població de la Natura). Aquestes espècies són la cadernera (que registra una disminució de la població del 25% al 32%), el verderol (baixada d’entre el 23% al 33%) i el passerell (disminució entre el 20% i el 33%). “Encara tot i saber aquestes dades preocupants la Generalitat continuava autoritzant captures”, diu Gumà.


Sergi Sánchez, president de la Federació Catalana de Caça, va expressar el malestar del sector; va recordar que el 2014, la Generalitat va aprovar un decret per autoritzar les captures dels ocells fins al 2018, i que si s’interromp el pla s’estarà incomplint l’objectiu per fomentar la cria en captivitat. A Catalunya hi ha uns 8.000 aficionats als ocells cantaires que intervenen en els concursos, addueix. “Els ocellaires han complert els seus compromisos, i ara la Generalitat ens impedeix d’efectuar captures sense cap tipus de solució alternativa. Què fem ara amb aquests col∙lectius?”, es lamenta Sánchez apuntant que la Generalitat no està cumplint el seu compromís com va prometre. L’anunci que queden prohibides les captures dels ocells cantaires coincideix amb un canvi administratiu i funcional a la Generalitat, de manera que la competència de medi natural i protecció d’animals ha passat del Departament d’Agricultura (tradicionalment complaent amb els caçadors) al de Territori i Sostenibilitat, que dirigeix actualment Josep Rull.


Uns concursos qüestionats

Els defensors dels animals demanen la protecció integral de les petites aus

Estan en perill els concursos d’ocells cantaires si s’aturen les captures? Sergi Sánchez, president de la Federació Catalana de Caça, assenyala que les autoritzacions que s’han donat els últims anys han permès disposar d’un estoc de milers d’aus per garantir els concursos. “Però si no ens permeten efectuar noves captures, els animals aniran morint i, per raó de longevitat, no podrem recuperar aquestes poblacions, de manera que s’estarà posant fi als concursos de cant”, agrega. Els ocells fringíl∙lids poden viure entre 9 i 19 anys de mitjana.


Sánchez al∙lega a més a més que l’Administració central ha fixat unes quotes de captures, per ser repartides per les comunitats autònomes i que algunes, com les d’AndalusiaoMúrcia, han autoritzat les captures, cosa que considera un greuge respecte a la situació legal a Catalunya. Altres fonts precisen que les competències en aquesta matèria són clarament de les comunitats autònomes; l’Administració central només marca quotes generalistes de captures que en tot cas executen les comunitats autònomes.


Els concursos tradicionals de cant també són qüestionats. L’organització Depana afirma que aquesta no pot ser considerada una activitat cultural perquè implica crueltat. “Els mètodes de captura, així com la captivitat i  l’entrenament mateixos dels ocells són extremadament cruels i no haurien de tenir cabuda en una Catalunya que el 2012 va prohibir les corrides de toros”, indica Marta Gumà, presidenta de l’entitat.


Anna Mulà, portaveu de la Fundació Franz Weber (una altra de les entitats que va presentar denúncies davant la Unió Europea), es queixa sobretot que el mateix govern català acordés en el decret llei del 2011 desprotegir aquests petits ocells, que van quedar fora de la llista de la llei catalana de protecció d’animals. Per això, assenyala que, a més de prohibir noves autoritzacions excepcionals per a captures aquests animals, “el que s’ha de fer és derogar aquell decret llei, ja que és el que ha servit per regularitzar les captures com un fet normal”, afegeix. “Aquests ocells han de tornar a ser considerats espècies protegides, ja que hi ha el risc que es torni a autoritzar la seva captura”. “Són éssers que senten i han de ser protegits”, afegeix aquesta experta en drets dels animals.


Les gàbies de mida molt reduïda, la impossibilitat d’aquests animals salvatges de volar i un qüestionament dels concursos de cant són altres arguments utilitzats per Mulà per reivindicar-ne la protecció. “No només hem de parlar en aquest cas de conservació, sinó de protecció en el pla de l’animal individual; en suma, de conservació compassiva”, afegeix Mulà.


Molts agents rurals sostenen, a més, que en realitat aquests concursos de cant no ho són, sinó que són concursos d’agressivitat entre els ocells, ja que aquests pugnen per acovardir la resta de competidors, i no per cantar més o millor. “Els concursos no els guanya l’ocell que més i millor canta, sinó el que més pega” dit en l’argot dels ocellaires.


Alguns ocellaires tradicionals reivindiquen des de fa temps controls antidopatge en els concursos ocellaires. Els agents rurals han arribat a intervenir substàncies dopants (untes) en diverses societats. L’Associació Professional d’Agents Rurals de Catalunya afirma que mentre la tinença d’ocells fringíl∙lids i els concursos de cant estiguin permesos hi ha un alt risc de furtivisme sobre aquests ocells salvatges i el comerç il∙legal continuarà.

 

Antonio Cerrillo





Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar