L’ús de vacunes per a l’esterilització tindria un efecte limitat en el control de les poblacions de senglar. En canvi, l’efectivitat seria més gran si es combinessin diverses accions, com la caça selectiva, la protecció de conreus i el canvi d’alguns hàbits ciutadans. És la conclusió de la jornada tècnica “Perspectives de futur en la gestió del porc senglar”, que va fer la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona, divendres a la tarda al Centre Cívic La Fonteta de Sant Feliu de Codines.
Un dels ponents, Jorge Ramon López, membre del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (Sefas) de la Universitat de Barcelona, va posar en relleu que, malgrat l’augment constant de les captures, en els darrers anys el nombre de senglars no ha parat de créixer. “No és un problema de la caça. Amb menys caçadors cada any es capturen més senglars cada any”. El fenomen, segons López, l’expliquen causes naturals i la intervenció humana. D’una banda, l’alta fertilitat de l’espècie –“el senglar és una bomba biològica. S’assembla més a un ratolí que a un elefant”, va dir López– , els canvis en l’ecosistema que han fet desaparèixer els predadors, l’alliberament d’espècies, com el porc vietnamita, l’abandó del medi rural que fa créixer la cobertura vegetal o l’existència de molta alimentació suplementària, prop del medi urbà i periurbà, amb el mal costum d’algunes persones de donar menjar als senglars. En aquest sentit, López va comparar els senglars joves amb “adolescents de McDonalds que es comencen a reproduir”.
Pel que fa a l’ús de la vacuna per a l’esterilització, segons el model amb què s’ha treballat prenent com a referència la població de senglars de Collserola, esterilitzar els mascles de l’espècie pràcticament no tindria efecte, segons aquest expert. “El senglar és una espècie polígama i els pocs mascles que no es poguessin capturar s’aparellarien amb totes les femelles possibles”. Fer el mateix amb les femelles no tindria un efecte significatiu si no s’arribés al 70%. En una població de mil exemplars, dels quals 500 fossin femelles, caldria capturar i esterilitzar almenys 300 femelles, amb el problema logístic que això comportaria, perquè per posar la vacuna cal capturar i anestesiar cada exemplar “voldria dir capturar i vacunar almenys un exemplar cada dia i repetir l’operació cada any. A més, per garantir l’èxit d’aquesta actuació s’hauria de fer en poblacions tancades, que no es dispersessin, i tenir individus controlats per determinar quins han estat vacunats i quins no.
López va dir que la caça selectiva, prioritzant els exemplars joves de menys d’un any o subadults, és molt més efectiva, segons el model. “El problema és que en les batudes els exemplars joves són més difícils de localitzar i que, habitualment, els caçadors prefereixen capturar els grans”. El tècnic va dir que cal actuar “com ho fan els depredadors. Si un llop pot triar entre caçar un senglar jove de 60 quilos o un d’adult de 120 quilos amb uns grans ullals, quin us penseu que triarà?”.
Jorge Ramon López va dir que la combinació de la cacera selectiva amb la disminució de l’alimentació és la millor solució i va apuntar la necessitat que caçadors, ecologistes, animalistes i agricultors treballessin conjuntament amb l’ajut de l’administració, els tècnics i els investigadors.
Un tast de la cuina del senglar
Sant Feliu de Codines
Francesc Guirao, responsable de la cafeteria del Centre Cívic La Fonteta des de fa una dotzena d’anys, i la seva ajudanta, Marlene Yerovi, van preparar especialitats de cuina amb carn de senglar per als prop de 60 assistents a la jornada. Hi havia civet, llom confitat amb pera caramelitzada, espaguetis amb ragout de senglar i també carpaccio de cabirol. El cuiner explica que l’obertura d’escorxadors especialitzats li ha permès tornar a guisar el senglar perquè donen garanties de seguretat. I recorda que fa uns quants anys era més habitual preparar el civet. “El feia amb els senglars que duia el meu pare, que era caçador”. En funció de la demanda, es planteja incloure el plat als seus menús.
Josep Villarroya
