La proposta de convertir el Parc Natural dels Ports en el segon Parc Nacional de Catalunya genera, de forma majoritària, dubtes i recels però també esperances entre els alcaldes dels Ports.
La idea parteix d’una petició del Parc Natural dels Ports, presidit per Joan Josep Malràs–alcalde de Prat de Comte–, davant l’actual situació de crisi i la caiguda lliure del pressupost de l’àrea protegida.
Per encàrrec del Parc dels Ports s’han elaborat dos estudis, un del Departament de Territori per avaluar la viabilitat tècnica de la proposta, i un segon de la Càtedra d’Economia de la URV encarregat per la Diputació sobre l’impacte socioeconòmic de la declaració de parc nacional.
Malràs (CiU), en la seva qualitat de promotor de la proposta, sosté que els estudis s’han encarregat per conèixer si la proposta és possible. La resposta és positiva amb un seguit de restriccions, això sí, que generen recels i oberta oposició entre alguns alcaldes, sobretot l’eliminació de la Reserva Nacional de Caça –una font d’ingressos remarcable per als municipis dels Ports.
Buscar el consens
El president del Parc insisteix que a partir d’ara tècnics de la Generalitat analitzaran els estudis i s’iniciaran converses amb tots els sectors per conèixer-ne el parer i cercar un consens necessari, si s’escau. En tot cas, dels sis alcaldes dels Ports consultats pel Diari, Malràs és el més favorable.
«Amb el parc natural juguem amb una divisió i amb el parc nacional jugaríem a la Champions. Disposaríem de molt més recursos fixos i es crearien llocs de treball. Jo defenso aquest camí, sóc alcalde del poble més menut de l’Ebre, amb 200 habitants. Estem en ‘perill d’extinció’ i tenim l’obligació de buscar alternatives».
En el pol oposat, l’alcalde d’Alfara de Carles, Josep Mas (PSC), segon municipi amb més hectàrees a l’àrea natural, s’hi oposa. Mas posa en dubte que les activitats humanes existents–caça, ramaderia ,boletaires, curses de muntanya, excursionisme...– siguin compatibles amb un parc nacional. «S’establiran restriccions que no crec que siguin aplicables en una zona humanitzada com els Ports. Amb el parc ja ens van prometre diners i jo he vist poca cosa fins ara», afirma.
L’alcalde de Roquetes, Francesc Gas(ERC), lamenta no disposar d’informació directa i subratlla que abans de desenvolupar la proposta cal «conèixer totes les restriccions per poder-les contraposar amb els possibles beneficis». Gas dubta que l’Estat costegi un parc nacional a Catalunya i s’oposa a la desaparició de la Reserva.
En l’altre cantó, l’alcalde d’Arnes i delegat del Governa l’Ebre, Xavier Pallarès (CiU), lloa l’impacte positiu que el parc nacional pot tenir en el turisme però dubta sobre les restriccions que poden imposar-se.
L’alcalde d’Horta, José Antolí (PP), desconeix els detalls de la proposta però constata la «contradicció» de voler que l’Estat espanyol declari parc nacional una part del territori català en un moment en què el Govern català aposta per la sobirania del país. Antolí afegeix que encara ningú ha preguntat a l’Estat si estarien disposats a acceptar un nou parc nacional. En tot cas, no s’oposa obertament a la declaració.
L’alcaldessa de la Sénia, Marutxi Ballester (ICV), finalment, no vol emetre una opinió fins a disposar de tota la informació i reclama una reunió amb tots els alcaldes afectats.
ELS INCONVENIENTS
Eliminar la Reserva de Caça
L’informe redactat pel Departament de Territori i Sostenibilitat estableix un seguit de restriccions i prohibicions necessàries per tal que l’aprovació del parc nacional sigui factible. La més destacada és, sens dubte, la desaparició de la Reserva Nacional de Caça, creada el 1966, una àrea de caça regulada de cabra salvatge i senglars que proporciona ingressos fixos als municipis i a la mateixa Administració catalana.
Amb tot, la proposta planteja mantenir àrees privades de caça major i menor a la zona perifèrica però s’autoritzaria la caça a l’interior del parc per al control de les poblacions. En segon terme, l’aprovació faria inviable l’aprofitament de pastures i la ramaderia extensiva al parc, principalment de bous braus.
L’informe proposa l’esgotament de les concessions en terrenys públics i una moratòria de deu anys en cas dels privats. Finalment, s’autoritzarien tractaments silvícoles per mantenir l’hàbitat, sense finalitat productiva. La composició de la junta rectora també es modificaria.
ELS BENEFICIS
Diners i llocs de treball
La primera proposta de delimitació d’un futur parc nacional elaborada per la Generalitat s’adapta en bona mesura al contorn de l’actual parc natural, unes 35.000 hectàrees, respecta l’exclusió de les zones urbanitzades existents dins els Ports i preveu una àrea perifèrica de protecció, que sobrepassa lleugerament els actuals límits.
L’estudi socioeconòmic estima que la creació del parc nacional suposaria al seu entorn socioeconòmic directe –Baix Ebre, Montsià i Terra Alta–, aportacions netes al PIB de 40 milions d’euros anuals. I es crearien 600 llocs de treballs directes i indirectes.
A més, l’estudi remarca l’arribada de recursos per a la conservació de l’espai i l’impuls d’activitats vinculades a la seva àrea d’influència, entre elles la construcció i els serveis.
