Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · PREMSA

ENTREVISTA A JAUME TEIXIDÓ “ELS CAÇADORS SOM ELS PRIMERS ECOLOGISTES”



Entrevista a Jaume Teixidó “Els caçadors som els primers ecologistes”

Entrevista a Jaume Teixidó “Els caçadors som els primers ecologistes”

Entrevista a Jaume Teixidó “Els caçadors som els primers ecologistes”

04/09/2016
President de la Federació Catalana de Caça a Lleida

Tranquil, acollidor, lliure de floritures i compliments i ple d’arguments per lloar allò que fa des que tenia 12 anys, perquè el seu pare i el seu avi no li van deixar fer abans. El Jaume Teixidó és l’actual president de la Federació Catalana de Caça a Lleida. Ens trobem a Alcarràs, un punt a meitat de camí entre Lleida i Seròs, on viu amb la família. Després de mitja hora de conversa i un cafè i un tallat, decidim recórrer junts els quilòmetres que ens queden fins a Seròs per poder acabar l’entrevista com cal, aprop dels seus companys de caça, els 40 gossos que guarda com un tresor en un terreny als afores del poble. Els animals mouen la cua i se’l miren impacients a veure si els toca a ells sortir a caçar, o potser a córrer una estona, o a donar-se el bany corresponent... Són totes les cures diàries que fa el Jaume a la seva canilla.   La Federació Catalana de Caça i el departament d’Agricultura treballen en l’elaboració d’un pla educatiu per recórrer les escoles de Catalunya donant a conèixer què fa un caçador, de manera que serveixi per eliminar els prejudicis i la mala imatge que se’n té avui. El Jaume ens parla de la caça i dels caçadors en aquesta entrevista entre Lleida, Alcarràs i Seròs.

 

Què és la caça per a vostè?

És una desconnexió absoluta. Per a mi és com qui surt a córrer o fa qualsevol altre esport.També és una manera d’equilibrar la quantitat d’animals al territori que habiten per evitar mals als uns i als altres.

 

Hi ha gent que no els té en bona consideració...

Perquè desconeixen què fan els caçadors. És veritat que hi ha molts prejudicis, sobretot a la ciutat, que està desconnectada del món rural. Als pobles, els infants creixen coneixent caçadors i la seva tasca ecològica i social. Si surts fora d’Espanya, a la resta d’Europa hi ha un profund respecte cap als caçadors, fins i tot dóna prestigi ser caçador, per tot el que suposa.

 

Quina és la tasca ecològica que fa el caçador? Què és el que desconeixen els urbanites amb prejudicis que els faria passar de criticar a respectar el caçador?

Som els primers, autèntics i vertaders ecologistes, que estem preocupats pel camp i la naturalesa. Som uns aliats de la lluita de l’Administració contra les plagues d’animals com ara conills o porcs senglars. Nosaltres no sortim a matar quan volem i el que volem. Està tot regulat, amb un calendari de caça menor i major, amb mitges vedes i vedats de caça. Els caçadors som de les persones més interessades que hi hagi una bona conservació del medi ambient, el cuidem com qui cuida casa seva. A l’estar sobre el terreny també veiem l’evolució del camp o la muntanya, alertem de les seves necessitats i emprenem accions en cas que sigui necessari.

 

Quin tipus d’accions?

Als voltants de Seròs, per exemple, a la serra, els caçadors hem instal·lat abeuradors per als animals perquè no podrien trobar aigua si no.

 

Pot practicar la caça tot l’any?

Pràcticament sí, entre caça major i menor. La meva zona habitual és el Baix Segrià, les Garrigues i l’Urgell tot i que em desplaço a Tortosa o a l’alta muntanya també. Caçar a la muntanya m’agrada molt també, perquè aquell paisatge és revitalitzador. Potser ens queda el mes de maig sense possibilitat de caça però també pot ser que el departament d’Agricultura decideixi donar permisos especials. D’una manera resumida, podríem dir que la temporada de caça menor va del 9 d’octubre al 26 de febrer i el conill s’allarga fins al 21 d’abril. Al juny s’obre la veda per caçar porcs senglars fins a finals d’agost. Al juliol i agost també es poden caçar conills... La província de Lleida és la que té més dies de caça a Catalunya. Es pot consultar tot el calendari al web de la Federació Catalana de Caça (www.federcat.com).

 

En quina situació es donen els permisos especials de què parla?

La Generalitat decideix donar permisos de caça especial quan perceben que hi ha un augment de població d’una espècie animal que amenaça amb danys materials les zones habitades i properes a carreteres o danys agrícoles. Podríem dir que la nostra afició, esport o feina, cadascú que li digui com prefereixi, col·labora amb el benestar del país i estalvia diners a l’Administració.

 

Creu que els haurien de pagar per caçar?

De moment li puc dir que som un gran negoci. Paguem per caçar. Si no fóssim un negoci, potser ens haurien fet desaparèixer.

 

Quant costa a l’any practicar la caça?

La llicència anual és de 30 euros, l’assegurança i federació, uns 60 euros, el dret a caça en un vedat pot anar entre 100 i 1.500 euros; les armes i els cartutxos... una arma pot anar entre 1.000 i 6.000 euros, tot depèn.

 

L’arma no es deu pas canviar sovint...

Passa com amb els cotxes. Surten nous models i prestacions i la gent es canvia el cotxe, encara que amb el que tinguin vagin bé, oi? Doncs als caçadors ens passa el mateix amb les armes. Per cert, deixi’m que digui que a Lleida tenim unes armeries on es pot trobar absolutament de tot. Estem molt ben servits, no ens cal marxar fora a comprar. A això, caldriasumar-hi els desplaçaments i els esmorzars; es clar (riu), l’esmorzar del caçador que no falti.

 

Caçar és una forma de sociabilitzar-se?

Absolutament. De fet, m’atreviria a dir que el que ens agrada als caçadors no és matar l’animal, si poguéssim el tornaríem a deixar lliure un cop caçat, com es fa amb la pesca sense mort, sinó que ens enganxa el procés, el ritual de la caça, la lluita de poder i d’astúcia que tenim amb els animals, aconseguir estar pacients esperant al moment just... I també la companyonia i amistat que tenim els caçadors.

 

Quin és l’animal que ho posa més difícil per caçar-lo?

El cabirol, que es captura del 3 d’abril al 14 d’agost. És un animal amb molta astúcia.

 

Quin és el que més li agrada caçar?

L’isard i la perdiu roja, perquè són dos animals molts difícils també de caçar i has d’estar molt preparat físicament i mentalment per aconseguir-ho.

 

Ha tingut mai alguna mala experiència?

Sí, cada any en tinc. Els porcs senglars em maten gossos cada any i a mi em va enganxar un i em va fer mal a la cama.

 

Com va ser?

Un pot matar el porc senglar d’un tret, però a qui li agrada caçar el que vol és fer-ho amb el punyal per tenir aquest moment entre ell i tu un cop apartes d’ell els gossos de la canilla que te’l tenen retingut. Aquesta acció de contenció canina també és molt beneficiosa per als gossos, ja que fan allò per què estan preparats genèticament, són gossos de caça. La qüestió és que jo estava en aquest moment de lluita de poder entre ell i jo i em va clavar l’ullal a la cama.

 

Com és la jornada d’un caçador?

Tot depèn de l’edat del caçador (somriu). Quan era jove sortia de casa amb un entrepà per esmorzar i per no haver de pensar a parar per menjar-me’l, ja me’l prenia a primera hora.

 

I es passava el dia en dejú?

Sense problema. El meu cap estava absolutament concentrat en la caça i la compenetració amb els meus gossos. Hi havia dies en què arribava a caure de genolls a terra esgotat, jo no me n’adonava i corria darrere de les perdius tot el dia fins a caure exhaust.

 

Quina relació té amb els seus gossos?

Són els meus companys. Fem un equip. Sense ells no podria caçar. Ara mateix en tinc 40 de diferents races i cadascun m’acompanya segons l’animal que he de caçar.Amb 40 gossos al seu càrrec haurà de dedicar-los-hi molt temps.Cada dia són dos hores de feina. Entre neteja, alimentar-los, passejades... Els tinc tots en un terreny amb permís específic de medi ambient. Tots ells porten un collar en el qual posa el número de registre del meu nucli de gossos, el meu telèfon i el del meu fill, que m’ajuda amb el manteniment.

 

Com va començar a caçar?

Ho veia al meu avi i al meu pare. Amb 12 anys vaig matar la meva primera llebre amb una escopeta del 28 d’un sol canó.

 

Com es va sentir?

Orgullós. Imagini’s que la llebre deuria fer uns quatre quilos i el meu pare i el meu avi em van dir que la portarien ells perquè jo no em cansés i no els vaig deixar. Me la vaig posar al sarró i cap a casa.

 

D’aquell nen de 12 anys a ser el president de la delegació a Lleida de la Federació Catalana de Caça. Com ha canviat la caça?

Hi havia poques perdius i gairebé res de conills. Va anar creixent aquesta població fins a esdevenir autèntiques plagues. Des de fa dos o tres anys està pujant el nombre de cabirols. Els animals es reprodueixen molt ràpid, més que abans i en més quantitat.

 

Quants federats hi ha?

Uns 7.000 caçadors a tota la província estan federats, queden uns 2.000 que no ho estan. A tots ells els demanaria que es plantegessin federar-se ja que és l’única manera de defensar els nostres interessos. Tot el que s’ha aconseguit és per la feina de la federació, i d’aquests beneficis i condicions, siguin els que siguin, se’n beneficien també els no federats, que està molt bé, però valdria la pena prendre part en allò que t’agrada.

 

La Federació Catalana de Caça prepara una acció educativa a les escoles. En què consisteix?

En la línia del que dèiem de la mala imatge que tenim els caçadors. Tant la Generalitat com la federació creiem necessari informar els escolars del que fa un caçador, quins beneficis aporta a la societat i la seva funció ecològica, tot el que he explicat abans. Els prejudicis solament es poden eliminar amb informació i educació. El departament d’Agricultura de la Generalitat, Agents Rurals i caçadors ens reunirem aquesta tardor per determinar el pla i les accions educatives. Una possibilitat seria fer xerrades informatives a les escoles amb els agents rurals de la mateixa manera que ja fan els Mossos d’Esquadra.    

 

Text i fotos: Lorena Metaute





Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar