La representació territorial de Girona de la Federació Catalana de Caça es farà càrrec de la gestió de l’escorxador de Ribes de Freser després de presentar-se al concurs convocat per l’Ajuntament. Aquesta mateixa setmana s’haurà de fer pública la concessió un cop s’hagi signat el contracte i es dipositin les garanties que es requereixen per a la seva explotació, en un temps en què tothom sembla incidir en la problemàtica per sobrepoblació de senglars.
Només l’any passat es van caçar 180 senglars a la Vall de Ribes, segons paraules de l’alcalde de Ribes de Freser, Marc Prat. El nombre a la Vall de Camprodon també va a l’alça. L’absència d’un equipament on escorxar aquests animals, fer-hi les analítiques sanitàries i donar-los sortida comercial va empènyer l’Ajuntament ribetà a accelerar la celebració d’un concurs per a la concessió de l’ús privatiu de les instal·lacions de l’antic escorxador municipal. A inicis de setembre es va donar a conèixer el plec de clàusules per tal de destinar l’escorxador a carn de caça d’espècies cinegètiques del territori. L’objectiu és esmorteir la problemàtica que diuen que està generant el senglar, el cabirol o el cérvol.
Marc Prat assenyala que la posada en funcionament de l’escorxador evitarà que els caçadors deixin els animals al bosc, amb els problemes que això pot suposar per la presència de carronyers, i per la salubritat del medi ambient. Quan el Departament de Salut hagi emès l’acta de verificació del projecte de reforma i adaptació a la normativa vigent, l’equipament podrà ser utilitzat no només pels caçadors de la Vall de Ribes i el Ripollès, sinó també pels de comarques veïnes com la Cerdanya, el Berguedà, Osona o la Garrotxa. Amb aquesta actuació l’Ajuntament de Ribes de Freser ha solucionat “un problema més que hauria d’haver resolt la Generalitat de Catalunya”, diu Prat.
Els caçadors es mostren optimistes per la concessió a la Federació Catalana de Caça de Girona. El president de l’Associació de Caçadors Puigmal de Ribes de Freser, Joan Prats, afirma que es tracta d’una societat sense ànim de lucre i que són “els primers interessats” en la recuperació d’escorxadors petits. El de Ribes de Freser és un edifici de grans dimensions inclòs a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, que precisarà una inversió important per tal de condicionar-lo. Propietat de l’Ajuntament va ser obra de l’arquitecte Raimon Duran i l’enginyer César Molinas, a mitjans del segle XX.
En aquell mateix edifici s’hi ha escorxat carn de caça en dues de les quatre naus, i carn de carnisseria en les dues restants. Progressivament els carnissers de Ribes van anar marxant a l’Escorxador Comarcal de Ripoll, fins que l’últim el va acabar abandonant a principi d’any. Aleshores l’Ajuntament va valorar utilitzar l’edifici per guardar-hi el material de la brigada municipal, però la polèmica amb la sobrepoblació de senglars va ser decisiva per destinar-lo íntegrament a la caça major. La utilització del material per escorxar propietat del Gremi de Carnissers de la Vall de Ribes precisarà un acord entre aquests i la Federació de Caça.
Els caçadors ribetans utilitzen l’equipament des de fa cinc anys. Anteriorment s’havia escorxat a una casa de pagès del Baell. En tot cas, Prats reitera que “a la muntanya no hi deixem mai cap animal”. A banda de la problemàtica amb el senglar, incideix també en la sobrepoblació que afirma haver-hi pel que fa al nombre de cérvols, sobretot a la zona de les Llosses i Gombrèn.
Jordi Remolins
