La Federació Catalana de Caça procura fer sempre un exercici de tolerància, respecte i empatia cap a totes les sensibilitats, valors i filosofies de vida. Som conscients que no tothom ha viscut la caça com una activitat lúdica habitual en el seu entorn i que la majoria de gent de ciutat no ha vist mai un animal mort, no sap ben bé com es practica la caça, ni quines modalitats hi ha i ni molt menys saben que els caçadors fan moltes altres coses en benefici del medi ambient a més a més de caçar. Comprenem aquestes circumstàncies i intentem ser curosos i didàctics, i sobretot procurem explicar bé la nostra activitat i practicar-la sempre seguint les normes i amb la seguretat per davant de tot.
Malgrat el nostre esforç, sembla que ningú fa el mateix exercici de respecte envers el nostre col·lectiu. Les generalitzacions estan a l’ordre del dia, poques vegades contacten amb nosaltres per contrastar informacions o escoltar la nostra opinió i se’ns criminalitza per sistema.
En el cas de la portada de Jara y Sedal hem de reconèixer que l’ús d’imatges de menors és sempre un tema delicat que personalment preferim evitar però veiem molt gratuïtes i agressives les crítiques que han anat sorgint al respecte.
Alguns caçadors ens han cridat l’atenció del tractament que n’ha fet el senyor Jordi Basté al programa El món a RAC1 (12/12/16) on ha titllat de “terrible” la imatge i ha utilitzat el terme “repugnant” a més a més de parlar de la necessitat de debatre sobre el futur dels nostres fills (A partir del minut 22:13 i fins el 23:34). Estem d’acord que es pot discutir seriosament sobre la idoneïtat o no de fer aparèixer un menor, de l’elecció de la roba de camuflatge i les implicacions que té, de l’aparició de l’arma (respecte la qual Jara y Sedal ja ha emès un comunicat on especifica que l’arma és de joguina) o de l’animal mort, però en la tertúlia de El món a RAC1 hem sentit uns minuts de mencions fetes amb una lleugeresa sorprenent a les joventuts hitlerianes, a Trump i a Putin, on el menyspreu i la desconsideració cap a la caça han estat més que evidents (A partir del minut 44:55 i fins el 48).
Ens agradaria recordar que la caça la practiquen unes 76.000 persones a Catalunya i que tradicionalment ha estat una activitat molt habitual en àmbits rurals que es passa d’avis i pares a fills i néts. Probablement molts nois/es criats/es a zones rurals de tot Catalunya tenen una imatge similar a aquesta portada del seu primer dia de caça amb l’avi, el pare o el tiet.
Deixant de banda tot el debat que puguem fer sobre aquesta portada en concret, una vegada més, la caça s’ha tractat en un mitjà de comunicació de manera breu i esbiaixada, en base a la polèmica no a la informació, sense que cap tertulià aportés una mica de coneixement sobre el tema i amb una frivolitat absoluta que demostrava un desdeny manifest cap a una activitat sobre la qual ni tan sols s’han molestat a informar-se.
