El 2017 es presenta com un any difícil per al llop italià (Canis lupus). Per primera vegada des del 1976 –quan es va incloure a la llista d’espècies protegides d’Itàlia–, el Govern està considerant fer batudes «controlades» per reduir la població. La possibilitat es planteja quan s’han registrat alguns episodis particularment cruels d’execucions d’aquests animals en diversos punts del país.
El pla, que es decidirà aplicarlo en una reunió prevista per avui i que admet la caça «en casos excepcionals», ha sigut presentat pel Ministeri de Medi Ambient i els representants de les administracions regionals. La iniciativa remet a un conflicte en alça en aquests últims anys: el que contraposa la repoblació de l’espècie amb els interessos dels propietaris de granges en zones on el llop s’havia extingit. «Algunes empreses tanquen per culpa d’aquests cànids», ha dit el ministre de Medi Ambient, Gian Luca Galletti.
El llop italià, gairebé desaparegut als anys 60 del segle passat –quan se’n comptaven poques desenes d’exemplars–, es va començar a protegir a la península italiana als 70. Gràcies a campanyes ecologistes va poder ser salvat, i avui existeix una població estimada d’entre 1.000 i 2.000 exemplars. Animals que viuen a tota la serralada dels Apenins, des de Calàbria fins a Ligúria, i en moltes zones dels Alps, on havien desaparegut al segle XVIII i van reaparèixer en els 90.
«És això el que irrita els ramaders. Ja no estaven acostumats a la presència del llop i a haver de protegir els seus animals», observa Antonio Morabito, de l’associació ecologista Legambiente. «El llop, sense grans impediments per menjar-se les ovelles, és lògic que les prefereixi davant dels perills que comporta atacar cérvols o senglars», puntualitza, al subratllar que l’assumpte s’areglaria amb mesures de prevenció per evitar els atacs. «Això sí, s’ha d’invertir diners i temps», afirma.
Compensacions
De fet, a Itàlia, hi ha una legislació –la llei número 394 de desembre de 1991– que preveu que els ramaders rebin compensacions pels animals abatuts pels llops. No obstant, el problema està en la burocràcia, que alenteix els temps d’indemnització, i això causa pèrdues als productors. Una cosa que al seu torn situa els ramaders davant del dilema d’utilitzar la violència o invertir en sistemes per desincentivar les agressions, com gossos guardians i cèrcols elèctrics, per als quals es requereixen fons.
Així, la guerra entre cànids i pagesos s’ha fet real. «A la Toscana hi ha 600 llops, i 300 ramaders ja se n’han anat de la Maremma (regió compresa entre la Toscana i el Lacio)», es va queixar el president regional de l’associació d’agricultors Coldiretti, Tulio Marcelli. «L’any passat es van perdre 1.200 milions d’euros a causa dels llops», va assegurar. Al mateix temps, en algunes zones del país s’han començat a registrar actes d’extrema crueltat amb aquests animals. Com el d’un llop decapitat que recentment va aparèixer en plena ciutat de Pittigliano, una localitat de la Toscana.
«El risc és que amb aquest pla s’incentivi la caça d’una espècie que només després de tants esforços hem aconseguit reintroduir», coincideix Stefano Spinetti, president de l’Associació de les Guies Excursionistes d’Itàlia (AIGAE). «Per no parlar dels danys que això pot comportar per al turisme. Els llops són tan odiats com estimats», diu Spinetti, que amb la seva associació organitza excursions per avistar aquests mamífers.
A més, segons molts observadors, hi ha una altra qüestió de fons: cada any centenars d’exemplars d’aquest animal –300, segons WWF Itàlia– són caçats de manera il·legal i acaben en mercats clandestins.
IRENE SAVIO
ROMA
www.elperiodico.cat/ca/noticias/medi-ambient/italia-estudia-cacar-llops-5779450