La població de linx ibèric, que fa tot just una dècada estava formada per només 120 exemplars en dos nuclis aïllats a Andalusia –la serra d’Andújar-Cardeña i el parc nacional de Doñana–, va arribar l’any passat als 475 individus en llibertat, una fita que avala l’èxit del projecte de reintroducció i permet observar el futur de l’espècie amb cert optimisme. «L’espècie no només creix en efectius, sinó en territori», resumeix Miguel Ángel Simón, el director del programa Life+Iberlince. Ni la malaltia hemorràgica dels conills, que són la presa principal del linx, ni els atropellaments, encara una plaga, han pogut amb la dinàmica positiva.
El creixement demogràfic del 2016, segons el cens de Life+Iberlince, va ser espectacular als nous nuclis de reproducció a Badajoz, Ciudad Real, Toledo i Portugal, en què des de fa tres anys es porten a terme alliberaments d’exemplars nascuts en captivitat, però potser el més destacat és que per primera vegada van quedar interconnectades totes les poblacions de la Sierra Morena andalusa, que concentra el 80% dels efectius. Tot i l’existència de municipis importants i fins i tot d’una autovia, els linxs transiten ara des del parc natural d’Andújar i Cardeña, a cavall de les províncies de Jaén i Còrdova, fins als joves nuclis de Guarrizas i Guadalmellato. Com destaca Simón, a Sierra Morena s’ha consolidat una única població amb 317 exemplars, «així que s’aconsegueix un dels principals objectius del projecte Life+Iberlince».
FEBRE HEMORRÀGICA
A Andújar-Cardeña, el principal nucli de linxs, el pla de xoc contra la febre hemorràgica del conill està donant els seus fruits. A l’augmentar les preses, la població ha passat de 161 exemplars el 2014 a 197 el 2016, pràcticament els mateixos que hi havia el 2010. L’única zona que reflecteix un creixement estancat és ara Doñana-Aljarafe.
Segons Simón, l’èxit confirma que la selecció dels nous territoris d’alliberament va ser encertada. No només s’han prioritzat els boscos i matolls mediterranis ben conservats i amb conill, sinó també que fossin zones àmplies amb almenys 15.000 hectàrees. En canvi, lamenta l’enquistat problema dels atropellaments, amb 15 morts per aquesta causa al llarg del 2016.
Theo Oberhuber, d’Ecologistes en Acció, saluda els resultats, però mostra un temor: «És evident que s’han aconseguit avanços molt importants en la cria en captivitat, fet que ha permès l’alliberament de molts exemplars –diu–. No obstant, ens temem que no s’ha apostat prou per mesures estructurals a llarg termini com millorar els hàbitats i les carreteres i frenar els caçadors». «¿Què passarà quan s’acabi el finançament milionari del programa europeu Life? –es pregunta Oberhuber–. És difícil progressar si primer no eliminem les causes que van ocasionar el declivi del linx».
En la mateixa línia, Simón assenyala que ara l’objectiu primordial és consolidar els nuclis que hi ha actualment, i per això seria necessari que hi hagués a cadascun almenys 30 femelles reproductores (i un total de 120 linxs).
FUTURS EMPLAÇAMENTS
A mitjà termini, el director del Life+Iberlince explica que la serra Arana (Iznalloz, Granada) i els voltants del riu Ortiga (Badajoz) podrien ser dos nous llocs destinats a l’alliberament, «tot i que encara no s’ha concretat res», avisa. Iznalloz és un lloc ideal per l’hàbitat d’alzines, però amb l’inconvenient d’una carretera amb gran trànsit (uns 6.000 cotxes diaris) «en què s’hauria de fer alguna actuació bastant costosa», explica Simón. Una altre possibilitat seria l’interior de Huelva, «un lloc ideal per interconnectar les poblacions espanyoles amb la de Portugal».
A més llarg termini, el responsable d’Iberlince considera que també hi ha territoris aptes a l’interior de Múrcia, Castella i Lleó, Aragó (Matarranya) i la Rioja, entre altres. En tots els casos es tractaria d’una recolonització: al segle XIX, l’espècie estava present a tota la Península excepte el Cantàbric.
ANTONIO MADRIDEJOS
www.elperiodico.cat/ca/noticias/medi-ambient/linx-iberic-consolida-expansio-cens-5783149