Cada dia es produeixen una mitjana de cinc accidents amb animals a les carreteres catalanes. La sinistralitat provocada pels atropellaments de fauna salvatge va en augment, en contrast amb la millora de la seguretat viària. El nombre d’aquest tipus d’accidents a les vies catalanes va augmentar un 52% entre el 2010 i el 2014, quan va passar de 1.237 a
1.880. Durant aquest període es van registrar 650 víctimes entre els ocupants dels vehicles que van provocar els atropellaments (quatre morts, 22 ferits greus i 624 de lleus).
“Les causes d’aquest fenomen són un augment de la presència de senglars i el fet que aquest animal hagi desplaçat cada vegada més la seva activitat cap a zones més planes i habitades”, diu Carme Rosell, experta de l’empresa Minuartia, que ha dirigit aquest estudi per encàrrec del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.
La colonització territorial de senglars és el gran factor que dispara els accidents amb animals. El 87% del total dels casos es deu als ungulats (bàsicament senglars, cérvols i cabirols). El senglar, l’espècie més conflictiva, és el causant del 81% dels casos i protagonitza el 68% dels que causen víctimes entre els conductors o els seus acompanyants. Els cèrvids
(el 4,1% cabirols i l’1,4% cérvols) són els altres grans protagonistes, mentre que la llista es completa amb animals domèstics com ara gossos, cavalls i gats. Entre els 423 accidents amb víctimes, el 73% van ser provocats per fauna salvatge.
“L’escalada d’aquesta sinistralitat es deu a la forta expansió del senglar, l’espècie que causa la majoria dels sinistres”, diu Carme Rosell. “A això s’hi uneixen els canvis en el comportament d’aquesta espècie, que mostra una tendència creixent a colonitzar ambients humanitzats, on hi ha la màxima densitat de la xarxa viària”, afegeix la responsable de l’empresa Minuartia.
El prototip de succés és el provocat per un senglar en una carretera de calçada única, sobretot el mes de novembre entre les 21 i les 22 hores. El risc augmenta en aquestes hores perquè coincideix amb l’inici de l’activitat d’aquest animal, bàsicament crepuscular i nocturn. “Els accidents passen més a la tardor perquè en aquesta època els senglars es mouen més; estan en zel, s’organitzen caceres i hi ha més gent als boscos. En canvi, a la primavera, els animals estan criant i estan més quiets”, afegeix Carme Rosell. Entre el setembre i el gener es concentren gairebé el 60% dels accidents.
Tot això està originant un impacte econòmic important. Cada accident té un cost mitjà de 8.085 euros, incloent-hi els aspectes sanitaris, mecànics, les taxes judicials i, fins i tot, els derivats de la tramesa de les patrulles i altres qüestions administratives. A Catalunya la xifra s’eleva a 13,4 milions d’euros l’any.
La col∙lisió amb animals va comportar anualment unes 1.500 intervencions de patrulles de la policia a les carreteres catalanes en el període 2010-2014. Una altra dada curiosa: els xocs amb ungulats han generat un mínim de 26 tones anuals de cadàvers només a les carreteres de titularitat de Generalitat.
Els autors de l’estudi han identificat fins a 158 trams de concentració d’accidents on es produeix el 31% del total de successos provocats pels ungulats. Les comarques de Girona són l’àmbit territorial que registra la major part d’aquests punts negres (60, dels quals 12 es consideren d’actuació prioritària).
Aquesta anàlisi, que es duu a terme cada cinc anys, permet als gestors de carreteres aplicar un pla de mesures per reduir la sinistralitat dels punts negres i avaluar l’eficàcia de les mesures. “Això és clau per fer inversions que donin bons resultats”, diu Rosell.
Els experts apunten, com a solució per evitar col∙lisions, la necessitat de construir passos per a la fauna (per sobre o per sota de la carretera), així com la neteja dels marges dels vial si una senyalització reforçada temporal, cosa que permetria reduir el 60% de la sinistralitat. Rosell afirma que les solucions per afrontar el problema de la proliferació de senglars necessàriament han de ser múltiples. Algunes propostes plantegen l’opció de dur a terme controls de la fertilitat d’aquests animals, encara que aquesta seria una mesura d’efectes limitats i costos alts, ja que requereix capturar els senglars per injectar-los el producte, i l’efecte és temporal.
“Cada any caldria capturar i tractar desenes de milers de senglars per tenir a ratlla la població a Catalunya”, matisa l’autora de l’informe. “No hi estic en contra; pot ser útil en algunes zones, però per al control poblacional a gran escala es requereixen també altres mesures”. Aquesta experta cita la caça (que supleix el paper que tindria un predador natural com el llop), la protecció dels cultius i un control estricte per “evitar que es doni menjar als senglars, tant en zones urbanes com rurals”.
ANTONIO CERRILLO
www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20170319/42987968999/les-altres-victimes-de-lasfalt-cinc-animals-salvatges-al-dia.html