Divendres passat, 24 de març, es va realitzar a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú una jornada sobre els danys del senglar als conreus, organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i que va comptar amb l’assistència d’una setantena de persones.
Josep Pena Sant, director dels Serveis Territorials del DARP a Barcelona, va inaugurar la jornada destacant que els conflictes generats al medi rural i urbà per l’augment de les poblacions de senglar representen un problema paneuropeu, ja que també es reflecteixen a d’altres països com França. També va explicar que s’ha constituït un grup de treball interdepartamental i interdisciplinari per a dinamitzar plans pilot d’actuació per a disminuir els danys generats.
Tot seguit, Josep M. López, cap de la secció d’activitats cinegètiques i pesca continental dels serveis territorials del DARP a Barcelona, va fer una descripció detallada de la problemàtica originada pel senglar a Catalunya: la població d’aquesta espècie ha augmentat considerablement arreu del territori i s’ha adaptat a les dinàmiques humanes, generant riscos per a les persones. López va comentar que, només amb la caça, no es pot solucionar la problemàtica i va afirmar que s’han d’establir mesures concretes, de seguiment i control per a aconseguir reduir la densitat del porc senglar. També va aclarir que aquesta espècie forma part de l’ecosistema i, per tant, s’ha de buscar un equilibri entre la població de senglars i els conreus.
Miquel Palau, enòleg del celler Abadal, va exposar algunes mesures de prevenció de les vinyes enfront els senglars com el vailet elèctric, els repel·lents olfactius, la gàbia de captura amb sistema de videovigilància o la neteja dels boscos. Palau va explicar que la mesura que més s’està fent servir és la tanca cinegètica, de tela metàl·lica suportada per pals de fusta tractada.
Finalment, Santi Ferron, tècnic de la Federació Catalana de Caça a Barcelona va explicar que l’increment de la població del senglar ve donada per l’augment d’espais naturals, les zones de seguretat on no es pot caçar, la proliferació d’urbanitzacions a certs espais, que contribueixen a l’adaptació del senglar a l’entorn urbà i a les dinàmiques humanes.
Ferron també va afirmar que és necessari fer un pla de gestió i acció que integri a tots els agents del territori per fer front a aquest problema, encara que des de l’administració ja s’hi està treballant. Va definir dos objectius clars: augmentar les captures de senglars per part dels caçadors, per reduir la productivitat del propi senglar, evitar els danys als conreus i reduir les despeses que comporta caçar. També va destacar que és necessària una gestió forestal, de les rieres i dels espais periurbans, reduint l’espessor d’aquests espais, s’aconseguirà reduir la població del senglar.
