L’any 1970 les Corts franquistes van aprovar una llei de caça en substitució d’una altra aprovada més de mig segle enrere, el 1902. Els nous temps, amb una explosió del nombre de caçadors i una implosió de la caça, van obligar els legisladors a renovar la norma. Des d’aleshores, aquesta llei franquista ha regulat l’exercici d’aquesta pràctica ancestral fins que la reformulació dels nous temps amb els paràmetres invertits, menys caçadors que mai i més animals salvatges que mai, ha portat el Departament d’Agricultura a impulsar la primera llei de caça de Catalunya. L’Estatut dona competències plenes a la Generalitat en l’àmbit de la caça, i la nova llei les vol esprémer a fons, fins i tot per regular el sistema de concessió de llicències d’armes, que es pretén que sigui més exigent.
Un model que agrada a la conselleria d’Agricultura és el d’Alemanya, on l’obtenció del permís d’armes està subjecta al fet d’haver seguit un període de formació de dos anys, amb uns cursos en què el futur caçador rep una formació integral sobre el món de les armes i també sobre el medi natural, i un examen final. Tot i que actualment les llicències les concedeix el Ministeri de l’Interior, la conselleria considera que hi ha marc competencial suficient per poder maniobrar en aquest àmbit. “Estirarem al màxim les competències o, en cas contrari, demanarem corresponsabilitat”, va explicar ahir a aquest diari la directora general de Forest, Montserrat Barniol.
El compromís de la conselleria és pactar el contingut de la nova norma amb tots els agents implicats i, per això, demà hi haurà a Vic una primera reunió, a la qual assistiran caçadors, propietaris de terrenys, organitzacions agràries i representants del món local, així com conservacionistes i defensors dels animals. El dia 26 d’abril es farà una segona reunió, a Valls.
La nova llei ha de conciliar els interessos dels caçadors amb la pràctica social cada cop més estesa de fer activitats d’oci en el medi natural, i ha de donar pautes per fer front a l’increment exponencial de la fauna salvatge, sobretot del porc senglar. “Les condicions favorables que es troben, més menjar i més aigua, han propiciat que en els últims anys els senglars hagin passat de fer una cria a l’any, amb quatre o cinc garrins, a fer-ne dues, amb vuit o deu”, explica Barniol.
La sobrepoblació ha portat a l’obligació d’ampliar els períodes de cacera i a donar més permisos especials que mai, fins al punt que els caçadors adverteixen: “No volem caçar més; avui dia ja s’ha convertit en un deure”, explica Joaquim Zarzoso, president de la territorial barcelonina de la Federació Catalana de Caça.
Una de les qüestions que exposarà el col·lectiu de caçadors és el problema econòmic que l’excés de batudes provoca a les societats, ja que cada cop hi ha menys caçadors i, per tant, els costos per escopeta són més elevats.
Decret a punt
Una de les vies de finançament de l’activitat dels caçadors és la venda de la carn de les peces cobrades. Actualment hi ha molta demanda dels països del nord d’Europa, on es destina bona part d’aquesta carn, que els caçadors insisteixen sempre que és “de gran qualitat”. Quant a la comercialització, el departament està ultimant un decret que regularà
l’itinerari que han de fer els animals des que són morts fins que arriben a les sales d’especejament.
La previsió del departament és que el decret entri en vigor al setembre i que ja estigui en marxa amb la nova temporada de caça. Una de les iniciatives que s’estudia emprendre és una campanya de publicitat per promoure el consum de la carn de caça.
Estudi de danys
Paral·lelament a la llei i al decret de comercialització, el departament ha encarregat un estudi per determinar els costos que l’acció de la fauna salvatge està causant al territori, ja sigui perquè afecta les explotacions ramaderes o perquè provoca accidents de trànsit. Els resultats d’aquest treball es tindran a finals d’any.
MÉS CACERA
Hamburgueses de senglar a les escoles franceses
Una experiència pionera a França ha introduït les hamburgueses de senglar en els menús d’alguns centres. Aquesta pràctica es considera aquí l’exemple a seguir per a la difusió de la carn de caça.
Cada cop més vells, cada cop menys caçadors
L’edat mitjana del caçador és de 64 anys. L’envelliment del col·lectiu va acompanyat de l’abandonament de llicències: 1.423 el 2016. Avui a Catalunya hi ha 70.000 caçadors, el 60% dels quals estan federats.
Matar un porc té un cost de 1.325 euros
Un estudi de la Federació de Caça a Barcelona ha xifrat en 1.325 euros el que costa a les societats de caçadors matar un porc. Es calcula que cada any aquesta activitat mou 63,6 milions d’euros.
El porc vietnamita, un intrús que no agrada a ningú
Boscos propers a Tarragona i a Barcelona donen cabuda a importants colònies de porcs vietnamites abandonats pels propietaris. Es creuen amb els senglars i estan generant una subespècie.
França assessora el nou reglament dels agents rurals
L’Oficina de Caça de França està assessorant Agricultura en l’elaboració de les noves normes de seguretat per a la pràctica dels agents rurals després del doble assassinat del gener passat a Lleida.
Jordi Panyella
www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1110560-la-nova-llei-de-caca-sera-mes-exigent-en-la-tinenca-d-armes.html