Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · PREMSA

LA POLÍTICA ES FICA A LA GOLA DEL LLOP



La política es fica a la gola del llop

La política es fica a la gola del llop

La política es fica a la gola del llop

La política es fica a la gola del llop

La política es fica a la gola del llop

17/05/2017
El Govern central vol ampliar la caça a Espanya i el Congrés reclama més protecció

Protegir-lo o caçarlo? Aquest és el dilema salomònic que planteja la gestió del llop en algunes zones d’Espanya. Mentre que una majoria al Congrés i organitzacions ecologistes demanen la protecció integral del llop, el Govern espanyol anima els ramaders de Castella i Lleó, que reclamen que el llop també es pugui caçar al sud del Duero.

Actualment el llop es caça a les comunitats al nord del Duero, on es regula la població de cànids amb batudes i altres modalitats de caça. En canvi, no es pot caçar al sud del Duero, ja que la directiva comunitària d’Hàbitat ho prohibeix expressament.

Mentrestant, la setmana passada el Congrés dels Diputats va aprovar una proposició no de llei en què demana al Govern espanyol que el llop sigui declarat una espècie en perill d’extinció al sud del Duero, per reforçar la protecció de l’animal. A més a més, demana que les poblacions al nord d’aquest riu s’incloguin al catàleg d’espècies de protecció especial. El text va ser aprovat amb el vots d’Units Podem, PSOE i ERC. Les dades de l’últim cens (del 2013) indiquen que a Espanya hi ha 297 grups reproductors, quan el 1987 n’hi havia 294. Jorge Echegaray, consultor ambiental, afirma que la protecció d’aquest animal està justificada, atès el seu extrem declivi en algunes zones. A Extremadura i a Andalusia ja es dona gairebé per extingit. “No hi ha hagut una veritable recuperació del llop, ni s’ha aconseguit una connexió de les seves poblacions. Tampoc no hi ha hagut recuperació a causa de la caça furtiva”, assegura Echegaray.

La resolució del Congrés ha provocat una cascada de reaccions dels sectors ramaders i en els polítics del PP. “Aquesta iniciativa demostra un gran desconeixement de la realitat del llop i de la realitat socioeconòmica de Castella i Lleó. Els seus promotors hauran d’explicar els seus motius en aquest territori”, diu Juan Carlos Suárez Quiñones, conseller de Foment i Medi Ambient a Castella i Lleó.

El sindicat UPA ha mostrat el seu “empipament majúscul”. “L’expansió d’aquest animal és enorme. La Junta de Castella i Lleó ha portat els llops al sud del Duero. Cada any som víctimes de milers d’atacs, però aquest animal està protegit”, diu, queixant-se, Ignacio Semovilla, secretari general del sindicat UPA a Àvila. “A tothom li agrada el llop, però els que li estan donant menjar són els ramaders”, diu. “Creiem que hi ha d’haver un control d’aquest animal. A Àvila s’hauria de reduir el nombre de bandades a la meitat, perquè així s’ocasionarien menys danys al bestiar”, diu Semovilla.

El Govern espanyol dona suport a aquestes posicions. Per això, ha reclamat insistentment a la Comissió Europea una modificació de la directiva d’Hàbitat per permetre la caça del llop al sud del Duero.

Tot i això, la Comissió Europea ha fet saber repetidament que no té cap intenció de modificar la directiva d’Hàbitat. La ministra Isabel García Tejerina afirma, de tota manera, que la UE obre la porta a una flexibilitat més gran en aquesta qüestió. Aquesta és la seva interpretació d’un acord de la UE (de 27 d’abril) per continuar desenvolupant plans d’acció per a les espècies i hàbitats naturals més amenaçats, així com plataformes dels sectors interessats en la convivència “amb espècies conflictives (per exemple, grans carnívors). “Continuem treballant perquè això sigui possible; perquè es puguin matar llops al sud del Duero amb l’objectiu de regular les poblacions”, explicava fa poc García Tejerina.

“Entre el que diu la resolució de la Comissió i el que interpreta la ministra hi ha un abisme”, diu Echegaray. “Espanya ja ha rebut diverses negatives a la seva petició”, recalca aquest expert.

Els ramaders castellans al sud del Duero esgrimeixen l’increment d’atacs al bestiar per demanar “controls” al llop; o sigui, poder-lo caçar. El nombre d’atacs abonats econòmicament a Àvila s’ha multiplicat per dotze entre el 2008 i el 2016 (s’ha passat de 43 a 528), a Segòvia aquesta xifra s’ha multiplicat per tres en aquest període (de 71a235) i també s’han donat increments importants a Zamora i Salamanca.

El problema se situa en aquestes zones perquè el bestiar (vaques, ovelles) es porta a les pastures comunals i passa la nit a lamuntanya sense vigilància. Les pràctiques ramaderes no prenen en consideració les mínimes mesures preventives (perquè ha desaparegut una cultura de la seguretat davant el llop), cosa que els fa presa fàcil dels atacs.

“L’abundància de llops no està relacionada amb el nombre d’atacs al bestiar. En primer lloc, no tots els atacs els fan els llops i, en segon lloc, el nombre d’atacs a bestiar depèn de les mesures de protecció que adoptin els ramaders”, assenyala Echegaray. “Sense protecció del bestiar sí que hi ha conflicte”, afegeix Echegaray.


Una estratègia amb mesures preventives

Després de la resolució del Congrés, Ecologistes en Acció, Lobo Marley i WWF han demanat a Isabel García Tejerina, ministra d’Agricultura i Medi Ambient, que iniciï els tràmits per elaborar una nova estratègia de conservació del llop ibèric consensuada amb tots els sectors implicats.

Aquests grups demanen que s’implantin mesures de coexistència entre el llop i la ramaderia i que en la nova planificació es faci èmfasi en les mesures preventives per reduir-ne els atacs, en lloc de confiar-ho tot a autoritzar la caça i pagar indemnitzacions quan hi ha atacs. Entre les mesures hi ha la contractació de gossos mastins per protegir el bestiar,
recollir els caps de bestiar a la nit, instal∙lar closos per protegir les ramaderies i coordinar l’agrupació dels semovents a prop dels pobles. A totes les regions al nord del Duero s’autoritzen diversos sistemes (batudes, etcètera) per caçar el llop. “Fa anys que volen reduir la solució del conflicte amb permisos per matar els llops. Així, sense prendre altres mesures, el que s’està aconseguint és que els atacs o bé es mantenen o s’incrementenen algunes zones. Són els ramaders els que estan carregant amb el problema. Fins i tot alguns estan prenent mesures preventives sense cap ajuda de l’administració”, explica Theo Oberhuber, responsable d’Ecologistes en Acció.

Caça furtiva... i exhibicionista

]La caça furtiva iguala el nombre de llops caçats legalment en algunes zones. Els últims mesos han aparegut 11 llops decapitats, abandonats a la cuneta o penjats de senyals de circulació en pobles a l’entorn dels Picos de Europa. Aquests senyals macabres mostren que la caça furtiva s’ha fet exhibicionista. El Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges denuncia la ineficàcia de l’Administració per frenar aquest degoteig. Theo Oberhuber diu que el missatge s’adreça a l’Administració per mantenir la tensió. També atribueix a les pressions d’algunes organitzacions agràries la decisió del govern de Cantàbria de rectificar el seu pla inicial de declarar el llop espècie no cinegètica.


Antonio Cerrillo



www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20170517/422634550565/la-politica-es-fica-a-la-gola-del-llop.html




Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar