Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · PREMSA

L’ÓS GOIAT INQUIETA L’ARAN



L’ós Goiat inquieta l’Aran

L’ós Goiat inquieta l’Aran

L’ós Goiat inquieta l’Aran

29/06/2017
La por entre els veïns també creix perquè s’han vist exemplars d’aquesta espècie molt a prop de nuclis urbans

El despertar dels óssos d’aquesta primavera al Pirineu està fent perdre el son a més d’un veí a la Val d’Aran i el Pallars Sobirà, i també a algun tècnic encarregat del seguiment d’aquells animals i a responsables del programa de reintroducció de l’espècie en aquestes muntanyes. El motiu? L’inusual comportament i activitat d’alguns d’aquests plantígrads d’ençà que van sortir de les coves, un cop acabada la hibernació.

El que més preocupa en aquests moments és la voracitat d’en Goiat, el jove exemplar eslovè alliberat al Sobirà la primavera passada per posar fi al monopoli sexual del vell Pyros. En Goiat és autor (a falta de confirmar l’autoria de la mort de tres ovelles la setmana passada) de tots els atacs a bestiar que s’han registrat a l’Aran els darrers dos mesos, segons admet el Departament d’Agricultura. La seva ha estat una conducta agressiva mai vista en un mateix exemplar des que va començar, ja fa dues dècades, el programa de reintroducció de l’ós al Pirineu català.

A en Goiat se li atribueix la mort d’una dotzena d’ovelles, així com l’atac a dues eugues, un poltre i un poni i la destrucció de dos ruscos d’abelles. L’últim incident va tenir lloc la nit del dia 10 a l’11 de juny a Salient (Mijaran), quan va perseguir una euga pels prats fins a matar-la. En Goiat es va alimentar durant tres nits del cadàver de l’euga, segons es va poder saber a partir de la informació rebuda pel GPS que porta adossat al collar. Un tiberi en el qual es creu que el va acompanyar una femella. Anteriorment, el 2 de maig, va atacar un poltre a Vilamòs i una altra euga a Varradós, el 30 del mateix mes.

A la inquietud que ha sorgit per la voracitat d’en Goiat ara s’hi afegeix una altra realitat que comença a generar pors i protestes. Les darreres setmanes s’han vist recurrentment exemplars en zones molt properes als nuclis urbans. Han estat vistos a l’aparcament del balneari de Les, a la carretera de la Bonaigua, als accessos d’Arties, en prats vora Esterri
d’Àneu... I això, d’acord amb molts comentaris, no és normal, o almenys no s’havia informat mai a l’Aran de tantes observacions en un marge de temps tan curt.

L’atreviment d’aquests óssos, que cada dia sembla que s’espanten menys per la presència humana, està generant una sensació de por entre els veïns d’aquesta comarca, malgrat saber que en els darrers vint anys al Pirineu només hi ha hagut un atac a un humà (la víctima va ser un caçador de Les), protagonitzat per l’óssa Hvala. Des del sector turístic es tem que aquest atreviment dels óssos amb els humans pugui foragitar els visitants aquest estiu. Una cosa és saber que l’ós viu en aquests paratges (fins ara els albiraments inesperats eren comptats) i una altra de molt diferent pensar, quan camines per aquelles muntanyes, que un d’aquests animals pot aparèixer en qualsevol lloc i moment.

Les autoritats del Conselh Generau d’Aran ja han traslladat tota aquesta preocupació al Govern català. S’augura un estiu mogut. En el cas d’en Goiat es planteja aplicar els protocols establerts per als casos d’una agressivitat inusual de l’ós. En aquestes primeres trobades tècniques s’ha acordat incrementar el seguiment d’aquest exemplar (l’únic que porta al collar un dispositiu GPS que permet saber a tota hora on és) per prevenir nous atacs.

El problema amb el mascle eslovè és que es mou molt, i això impedeix de centrar l’actuació en una zona concreta. Quan aquests animals repeteixen els atacs en un mateix punt, el protocol és molt clar. Se l’espera i es munta un operatiu (se solen utilitzar petards) per espantar-lo. Però això amb en Goiat –que avui pot atacar al Baish Aran i demà al Mijaran o al Naut Aran– no seria efectiu, reconeixen els experts. “Podem espantar-lo en una àrea, però això no seria efectiu; no para quiet, i sempre es hi haurà el risc que ataqui en una altra zona”, afirmen.

Alguns alcaldes aranesos ja demanen que s’apliqui aquest protocol en el grau extrem. És a dir, que es capturi en Goiat i el treguin del Pirineu. El Departament de Territori i Sostenibilitat està valorant la situació abans de prendre mesures i ja ha decidit fer un seguiment acurat i estricte de l’ós aparentment conflictiu. El Govern s’ha compromès a recopilar tota l’activitat d’en Goiat durant l’any que fa que és al Pirineu. Sense oblidar les incursions de l’ós a França, on l’estiu passat es va passejar pel jardí d’una casa. Els grups ecologistes (Depana, sobretot) han acusat el sindicat Unió de Pagesos d’incentivar, en ocasions anteriors, aquest tipus de protestes injustificadament i d’exercir una pressió sense fonament, mogut per l’interès d’“accedir a uns ajuts que només estan pensats pels perjudicis reals i no per casos que ja se sap que en general són més que dubtosos”.

JAVIER RICOU


Animal lliure sota estricta vigilància

S’estan aplicant moltes mesures de protecció del bestiar per garantir la convivència amb l’ós

Ningú no ha dit mai que reintroduir una espècie salvatge al medi natural on es va extingir fos una cosa fàcil, però de vegades una visió simplista porta a pensar que aquest era un camí de roses, una tasca sempre coronada amb l’èxit. I no és així. Tot procés de reintroducció d’una espècie requereix una adaptació de l’animal i de la societat que l’acull, diuen els experts.

Els successos que protagonitza en Goiat reprodueixen el tipus de problemes de convivència que es donen quan una espècie salvatge torna o és reintroduïda en un territori d’on va desaparèixer.

Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, considera necessari recuperar una “cultura de la seguretat” davant aquests animals, una cosa que no és fàcil quan han transcorregut dues o tres generacions des que es van extingir i no hi ha una memòria històrica arrelada per afrontar la seva nova presència. Quan l’animal desapareix es relaxen les rutines de protecció. Per això, quan torna, la societat s’ha de readaptar a la nova situació...

El que més ha sorprès els tècnics en els darrers esdeveniments són els atacs d’en Goiat a eugues. Per això “farem un seguiment acurat i estricte”, assenyala Ferran Miralles. Abans de prendre noves mesures els tècnics valoraran si el que ha passat –la freqüència dels atacs– és fruit d’un comportament puntual sense més rellevància estadística o si, al contrari, són fets extraordinaris que obliguen a prendre més mesures. “Tres atacs no significa necessàriament que això sigui un problema. No vol dir res. Els tècnics ens diuen que no ens posem nerviosos”, diu Ferran Miralles.

La decisió ferma és fer un control més estricte dels moviments d’en Goiat. El dispositiu de seguiment serà mes intens. La informació que proporciona el collar amb GPS, i que en transmet la localització periòdicament, serà més contínua, cosa que permetrà actuar de manera preventiva. “I si s’acosta al bestiar, espantarem l’ós d’aquella zona”, afegeix.

En qualsevol cas, aquests esdeveniments donen ales als sectors ramaders que s’han mostrat contraris a la reintroducció de l’ós, i han interpretat que aquests incidents els donen la raó perquè abans que el deixessin anar ja van assenyalar-ne els perills. L’any passat hi va haver 33 atacs sobre la ramaderia i l’apicultura atribuïts als óssos, vuit al Pallars i 25 a la Val d’Aran, i es van obrir 37 expedients d’indemnització (per un import de 9.332 euros).

Per això, l’adaptació al nou escenari ha de continuar. Ferran Miralles va presentar el mes passat el pla per mitigar els danys causats per l’ós bru a la ramaderia i garantir la convivència. El document recull mesures per agrupar els ramats, com a forma de protecció i de vigilància, quan pasturen en zones on hi ha l’ós. El sistema de vigilància disposarà de pastors i ajudants durant tot el dia, incloent-hi les hores nocturnes, en què el bestiar quedarà tancat en camps closos electrificades, amb els gossos de protecció, vora el refugi del pastor. A més, estan previstes altres inversions per protegir-los (cabanes ramaderes de fusta...) i la contractació de personal de suport. La Generalitat oferirà una nova assegurança als ramats custodiats, que cobrirà la totalitat de les morts, també pels accidents atribuïts a successos meteorològics, atropellaments, caigudes i desaparicions.

La prevenció dels danys a la zona amb presència estable de l’ós augmenta aquest any uns 100.000 euros respecte a l’any 2016, i passa de 147.000 euros a 247.000. Les actuacions encaminades a afavorir la coexistència amb aquests sectors representen un 40% del pressupost del programa Life (és a dir, més d’un milió d’euros durant el cinc anys), majoritàriament pel Pallars Sobirà i la Val d’Aran.

ANTONIO CERRILLO





Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar