La Generalitat prepara una nova Llei de Caça amb la col·laboració dels caçadors i el conjunt del sector. La normativa vigent en l’actualitat data del 1970, és a dir, de fa 47 anys i, per tant, no s’adapta a la realitat actual del camp català. «Es tracta de l’única llei predemocràtica que queda vigent a Catalunya, que cal modificar per adaptar-nos als importants canvis que hi ha hagut al país en aquestes gairebé cinc dècades», apunta al Diari la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Agricultura, Montserrat Barniol.
La llei s’emmarca en el Pla de prevenció dels danys de la fauna cinegètica que ha posat en marxa el Govern català. I és que una dels principals problemàtiques que s’han d’afrontar és la creixent població i fins i tot sobrepoblació d’espècies com el senglar, que comporta importants danys en els conreus i provoca accidents de trànsit, entre moltes altres afectacions.
A la demarcació de Tarragona la principal proliferació ha estat la dels conills, en especial als camps de cítrics de les planes del Baix Ebre i el Montsià, on durant molts anys no s’hi ha pogut caçar en coincidir la temporada de cacera amb la de la collita, a la tardor.
Altres poblacions de fauna cinegètica que preocupen en l’àmbit de tot el país són els cabirols, el cérvol, la garsa, l’ànec collverd, el gavià de potes grogues o els estornells.
La nova llei, que ara s’ha començat a tramitar amb l’aprovació per part del Govern de la memòria preliminar de l’Avantprojecte, té un recorregut llarg i es preveu que estigui a punt d’aquí a tres o quatre anys, segons apunta Barniol. «Al llarg d’aquesta tramitació es tindrà en compte el criteri i les aportacions dels caçadors catalans», comenta.
La nova legislació preveu millorar la formació dels caçadors per garantir que la caça sigui més segura, promoure la carn de caça amb garanties de qualitat i seguretat i disposar d’un règim d’infraccions i sancions que s’ajusti a la realitat actual.
Vendre la carn de caça
Així, de forma paral·lela, es treballa també en un decret per tal de regular la comercialització de la carn de caça a Catalunya. Aquest decret està molt més avançat i ja està a punt d’aprovar-se.
La tasca dels departaments de Salut i Agricultura ha passat per determinar els requisits sanitaris de recollida, transport i comercialització de la carn de fauna cinegètica.
L’objectiu és regular la comercialització de la carn de caça per garantir la seguretat i «fomentar una activitat econòmica lligada a la gastronomia i al territori».
«Anys enrere la carn de caça, que té moltes propietats, era molt consumida. Això ara s’ha perdut, en especial en l’àmbit urbà, i amb aquesta normativa pretenem que es pugui recuperar», afirma la directora general, que veu la mesura com una via addicional de lluita contra les sobrepoblacions de fauna cinegètica. «Si hi ha més demanda, hi pot haver més caça i per tant, reduir de forma ordenada les poblacions», afirma Barniol.
La normativa també preveu millores en la recollida dels residus procedents de les peces de caça. Així per exemple, el Departament d’Agricultura preveu implantar aquest any entre 8 i 10 punts de recollida dels residus originats per l’activitat de comercialització de la carn de caça. L’objectiu és arribar al 50 per cent de recollida dels residus la temporada 2017-18.
Les captures de porc senglar anuals al conjunt del país es calculen en unes 60.000 peces i la meitat ja entra a la cadena alimentària a través de la seva comercialització.
Pla pilot en conills
L’estratègia de la Generalitat també passa per dur a terme un seguit de proves pilot de captura de diverses espècies a diferents punts del territori català. En el cas de les Terres de l’Ebre, el pla pilot se centraria en els conills.
Segons denuncia el sindicat agrari Unió de Pagesos, els conills provoquen danys irreversibles en tarongers i en plantacions d’olivera joves, de les quals es mengen la pell de la soca fins a provocar-ne la mort.
Des de fa algunes campanyes, el Departament d’Agricultura autoritza les societats de caçadors durant tot l’any a fer batudes extraordinàries de conills, per tal de reduir-ne la sobrepoblació actual.
Efectes econòmics
A més, en el marc del Pla de Prevenció de Danys, està en marxa un estudi específic sobre els efectes econòmics que genera la fauna cinegètica sobre el parc automobilístic, l’agricultura i la ramaderia. I és que, per exemple, a tot Catalunya es calculen entre 700 i 1.000 accidents anuals amb senglars.
Aquest projecte servirà per valorar quin és el cost per a les administracions públiques i per al sector privat. «Un cop valorat l’estudi es podran adoptar noves mesures de lluita i control d’aquests riscos», remarquen des del Departament d’Agricultura.
REACCIONS
‘La nostra funció és important i s’ha de reconèixer’
Actualment es calcula que hi ha uns 17.000 caçadors actius al Camp de Tarragona i 15.000 a les Terres de l’Ebre, que esperen amb ganes l’arribada del setembre per poder tornar a practicar regularment la seva afició. Per al president de la Federació Catalana de Caça a les Terres de l’Ebre, Manolo Royo, la nova llei que es prepara és molt esperada. «Confiem que respongue a totes les necessitats del sector i que reconegue el nostre paper en la societat, que és important»; afirma.
Royo recorda que sense la seva acció les sobrepoblacions d’algunes espècies, com el conill, encara serien més importants.
A l’Ebre, els pagesos també s’han queixat dels danys que els han provocat les cabres del Port (una part de les quals està afectada ara per un brot de sarna), mentre que al Delta de l’Ebre els ànecs, flamencs, polles d’aigua i polles blaves també provoquen danys als conreus.
En el cas del Parc Natural, algunes espècies estan protegides i no es poden caçar, com és el cas dels flamencs i les polles blaves, pel que l’administració ha d’indemnitzar els pagesos que denuncien danys a les seves explotacions.
MARIBEL MILLAN
www.diaridetarragona.com/ebre/Una-nova-llei-regular-lactivitat--dels-caadors-al-territori--20170709-0017.html