Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · PREMSA

LA CARRETERA I EL PORC SENGLAR



La carretera i el porc senglar

18/11/2017

La polèmica entre ramaders, animalistes i caçadors és un fet, que malauradament en comptes de trobar solucions de manera que sigui possible aconseguir conciliar les tres postures i interessos sembla que a mesura que passa el temps es produeixen distanciaments, en molts casos provocats per certs corrents animalistes. Fa uns dies, el ponent d'una conferència a la Cambra de Girona, sobre l'aprofitament turístic de les zones rurals, defensava la pràctica de la caça en aquestes zones per dues raons: per l'economia que comporta com a visitants i turistes i per mantenir controlats certs animals silvestres que són un perill per a la circulació, com els senglars.

 

Un altre aspecte important és la sanitat animal, la tuberculosi anava unida fins fa unes dècades al cognom bovina en ser l'espècie més afectada, però els estudis van confirmar que també la patien altres animals –fins i tot silvestres com el senglar–, de manera que un nou repte per combatre-la és com evitar el contagi dels salvatges als domèstics. Segons els experts és un maldecap com portar a bon port un pla estratègic que minimitzi les interaccions entre bestiar domèstic a l'aire lliure i la fauna silvestre. A la comunitat extremenya el seu govern autonòmic va activar el 10 d'octubre l'emergència cinegètica per ampliar determinats contingents de caça de senglars i cérvols per l'increment de les seves poblacions i després de detectar un considerable augment de prevalença de la tuberculosi tant en la fauna silvestre com domèstica.

 

Ara toca centrar-se en mesures de bioseguretat perquè els contactes entre animals silvestres i domèstics no siguin freqüents. A més de la caça hi ha altres accions com el control poblacional o evitar deixar residus d'animals de caça en el camp i destruir-los adequadament. Per això, no és un assumpte només de veterinaris i ramaders, com podria pensar-se, sinó també dels agents mediambientals i/o caçadors. Per evitar aquestes malalties cal actuar en els animals silvestres perquè, «quan un patogen s'infiltra aquí, és més complicat aturar». S'assegura però, que «no és un problema nou» i que al Regne Unit ja va passar una cosa semblant amb els teixons infectats per tuberculosi que entraven amb contacte amb el bestiar. Els ramaders són els primers interessats a solucionar aquesta qüestió ja que, tot i les indemnitzacions, els reporta pèrdues econòmiques, greus si cal un buidatge sanitari de la finca. Aquí tenim un greu problema amb el porc senglar, en altres zones el tenen també amb el llop, no només per la transmissió de malalties sinó per ser un gran i greu depredador. Els atacs al bestiar, principalment del llop, però també de gossos assilvestrats, ossos o aus rapinyaires, generen pèrdues milionàries al sector ramader que demana solucions no sempre ben vistes per les associacions animalistes.

 

La situació s'ha agreujat amb els plans de repoblació del llop que han permès la «colonització» de noves zones al sud del riu Duero, el que ha generat pèrdues «insuportables» per als ramaders afectats, pel que demanen que es compleixin les quotes d'abatiment legalment establerts. Reclamen als implicats «allunyar-se de radicalismes» i «buscar un equilibri» entre els defensors dels ramaders i els del llop.

 

Castella i Lleó és una de les comunitats més afectades, mentre que a l'Aragó des de fa diversos mesos s'ha constatat la presència d'un llop de la subespècie italiana que ja ha causat la mort de desenes d'ovelles. La presència del llop genera por entre els ramaders, una situació del que són conscients, per exemple, organitzacions ecològiques com WWF. «No es tracta de parlar de bàndols, ni de cridar si o no al llop», han assegurat des d'UPA. «La polarització i el radicalisme no beneficien a ningú, ni als ramaders ni als llops», afirmen. L'organització pretén reduir el que considera una «bretxa creixent entre el món urbà i el món rural pel que fa a la relació de l'ésser humà amb la natura».

 

Encara que per a molts sectors es tracten de queixes sense fonament o de laments dels ramaders mentre defensen que protegeixi els cànids, la veritat és que els atacs del llop al bestiar generen pèrdues anuals de 4 milions d'euros en el sector ramader espanyol, segons es desprèn de l'informe elaborat per l'organització agrària UPA. Hem de parlar per comprendre'ns i lluitar junts per objectius que han de ser comuns, com el progrés sostenible del medi rural, el manteniment de la ramaderia extensiva, la lluita contra el despoblament, i la cura de la natura i la biodiversitat. La convivència entre el llop i la ramaderia i entre les diferents postures «és obligatòria» i ha demanat «implementar més mesures», especialment per part de les comunitats autònomes que són «les que més coneixen la problemàtica sobre el terreny».

 

Els ramaders han exigit no ser els pagadors de l'expansió del llop; afirmen: «Li estem donant de menjar», perdent pel camí «la rendibilitat de l'explotació i les ganes de seguir endavant». Ramaders i ramaderes estan defensant la professió i la seva forma de vida, «no com un vestigi del passat, sinó com una professió amb futur però amb infinitat de problemes que han de ser abordats com un tema prioritari per tota la societat».

 

Segons els últims censos oficials, a Espanya hi ha al voltant de 3.000 llops i 300 rajades, una població que els implicats veuen necessari encaixar en l'hàbitat natural salvaguardant les cabanes ramaderes, encara que la pregunta entre els negociadors segueix sent quina és la fórmula perfecta.


Jesús Domingo



www.diaridegirona.cat/economia/2017/11/18/carretera-porc-senglar/880069.html




Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar