En les repoblacions amb perdiu roja tots sabem que si l’hàbitat no és l’adequat tindrem èxit en la nostra tasca, encara que els exemplars siguin de qualitat o seran fàcilment depredades o marxaran a terrenys més propicis. Així doncs, és necessari fer millores d’hàbitat allà on volem repoblar.
En primera instància, abans de fer qualsevol altra actuació, caldrà sempre valorar la raó per la qual no tenim perdius. Si no solucionem la causa, la repoblació no serà efectiva.
Les causes globals, que tots més o menys coneixem, venen ocasionades, principalment, per la intensificació de la producció agrícola:
- Increment de les dimensions de les explotacions: la pèrdua de marges, illes, turonets, desguassos, arbres centenaris, etc. Crea un paisatge uniforme i baixa la fragmentació de l’hàbitat, factor clau per la fauna silvestre.
- Varietats de cultiu modernes:
- Cultius primerencs no sincronitzats amb els cicles biològics de la perdiu
- Pèrdua de cobertura per a la reproducció i el període hivernal
- Mecanització de les tasques agrícoles:
- Elimina l’hàbitat de la perdiu
- És molt més ràpida que fa uns anys
- Mortalitat directa per atropellament amb la maquinària de sega.
- Fertilització i lluita química:
- Pèrdua del sol natural
- Contaminació
- Enverinament – intoxicació
- Alteracions biològiques
- Baixa fertilitat
- Mortalitat en polls tant per intoxicació com per manca d’insectes.
L’augment de la rendibilitat econòmica agrària equival a un descens de la biodiversitat.
La PAC ens permet subvencionar alguns factors per incrementar aquesta biodiversitat desitjada, si volem. És a dir, cada govern i comunitat autònoma pot fer-ho. (Anglaterra ho fa, p.e.). El col·lectiu caçador hauria de demanar a l’administració que es subvencioni mitjançant la PAC les millores d’hàbitat. Hi guanyem tots, no només els caçadors. El que és bo per la perdiu i el conill, també ho és per la resta de fauna salvatge.
Actuacions que podem dur a terme a la nostra APC abans de la repoblació:
- Climatologia: afecta molt, de manera favorable o no, però no hi podem fer res.
- Regulació de predadors. Però hi ha molt pocs paranys homologats.
- Deixar marges als camps de conreu, mínim de 4-6 metres d’amplada
- Deixar illes i franges sense conrear, per amagatalls i aliments
- Deixar el rostoll alt i no cremar-lo
- Llaurar el més tard possible i poc profund
- Limitar les dates de collita i sincronitzar-les amb la reproducció. Esperar que els polls hagin abandonat el niu (>10 juliol). En camps de menys de 4Ha, segar del centre cap a fora.
- Enriquiment de marges amb flors
- Sembres per aliment hivernal
- Barreja de llavors per aliment de tardor
- Crear tires de pastura
- Deixar guarets
- Rotació de cultius: puja la diversitat de recursos per la perdius i cobreix les necessitats en diferents períodes del cicle.
- Fomentar sistemes extensius enlloc d’intensius: puja també la diversitat i redueix els predadors generalistes.
- Mai deixar el sòl nu, sempre amb cobertura vegetal per mantenir els insectes
- No utilitzar insecticides: reduir els fitosanitaris i no utilitzar llavor tractada, millorarà la cobertura vegetal i augmentaran els insectes. Evitarà la intoxicació, especialment dels perdigons.
- Reduir al màxim els químics (fertilitzants, fitosanitaris)
- En general augmentar al màxim la diversitat del paisatge (tot lo anterior)
Exemples:
En oliveres i vinya:
- Deixar cobertura vegetal entre arbres i ceps
- És millor tallar mecànicament que llaurar i deixar-ho nu.
- Millor fitosanitaris controlats que llaurat i el sòl nu
Introduir lleguminoses als marges:
- Com a recurs alimentari alternatiu
- Millora del sòl
- Enriquiment de la fauna auxiliar (invertebrats)
La cobertura vegetal que necessitem proporciona a les perdius:
- Cobertura pel niu
- Protecció en front predadors
- Insectes als perdigons quan neixen, no s’han de desplaçar tant per trobar aliment, redueix la predació
- Augmenta la supervivència i l’èxit reproductor
- Dona heterogeneïtat al cultiu
Com heu vist, gairebé tot va adreçat a que les perdius tinguin amagatall segur al niu (la majoria de femelles són predades mentre coven), aliment de qualitat per als perdigons quan neixen i que els permeti fer desplaçaments curts i segurs (període molt exposat), aliment i cobertura de tardor – hivern.
Els insecticides aplicats en agricultura són un factor que redueix molt l’èxit reproductor de la perdiu i s’ha de minimitzar el seu ús.
La predació dels perdigons s’iguala a la dels adults als 2-3 mesos d’edat. La taxa de supervivència post reproducció es al voltant del 60% al juliol i d’un 49% a l’octubre. Però varia força depenent dels hàbitats (i dels estudis).
L’extracció que en fem amb la cacera ha de ser en base al nombre d’efectius. Si no deixem prou perdius per que es reprodueixin, no en tindrem la propera temporada. Les repoblacions poden ajudar en aquest sentit, però no ho poden substituir.
Guillem Diaz Pont
Veterinari - FCC
