Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · PREMSA

CAÇADORS: CAÇAR PERÒ TAMBÉ RECUPERAR



Caçadors: caçar però també recuperar

01/11/2013
Entrevista a David Brugat i Jaume Sabiol. Colla de caçadors de la Jonquera

Molts diumenges tarda,o dilluns pel matí, el col·lectiu de caçadors és motiu de conversa, a l’hora del cafè o de l’esmorzar, al bar o a la feina, pel nombre de senglars abatuts el cap de setmana.
Per contra, quan aquest mateix col·lectiu restaura una font, arregla un camí o planta arbres, ja no són tan motiu de conversa.
Per què? Possiblement a la nostra societat, en general, li interessa més el succés, la notícia amb xifres i sobretot la que té certa morbositat pel davant de les que simbolitzen construcció, positivisme o creació.
Això és fàcilment verificable a les notícies que es publiquen en els mitjans online, quan descobrim quines són les notícies que interessen més als lectors, o sigui, les que comptabilitzen més lectures. Què ho fa que, en un mateix dia, interessa més qualsevol notícia relacionada amb la prostitució que no pas la inuguració d’una exposició prestigiosa al MUME?
Serà que els mitjans de comunicació, en general, no sabem “vendre” prou bé la informació? Podria ser.
Un cas molt similar és el que passa al col·lectiu de caçadors, que com explicàvem a l’inici d’aquest editorial hi ha notícies del seu àmbit que mai, o gairebé mai, queden reflectides ni en les tertúlies improvisades ni per descomptat en els mitjans de comunicació.
Avui, però, una generació de caçadors amb altres inquietuts dins el món de la caça i l’entorn assumeixen la iniciativa de començar a canviar aquesta dinàmica i visió que en general es té del món de la caça a la nostra contrada.
Per això des de L’Esquerda els felicitem i ens proposem donar-los una millor cobertura informativa i per aquest motiu convidem els lectors a llegir l’article i l’entrevista que els dediquem en aquesta edició. Caçadors, bona feina!

ENTREVISTA A David Brugat i Jaume Sabiol. Colla de Caçadors de la Jonquera

“Cal gestionar el territori en conjunt: fauna, flora i patrimoni”

Quants socis formen part de la Societat de Caçadors de la Jonquera?
Ara mateix entre socis i titulars del permís de caça major, som un total de 95 caçadors federats, amb una tipologia de gent més aviat gran, amb una mitjana d’uns 60 anys. Gent de la Jonquera en la majoria, però també d’altres pobles, comarques i de la Catalunya Nord.

Quines són les diferències entre Caça major i caça menor?
Actualment de caça menor n’hi ha poca: conill, llebre, perdiu, tort, becada i algun ànec. Caça major: el senglar, el cabirol i el mufló. També la guilla.
Darrerament el llop torna a ser notícia en alguns racons del Pirineu. Creieu que pot arribar el llop a l’Albera?
Si ha arribat al Canigó i a la serralada de Madres, també pot arribar a l’Albera. A més, cal pensar que tradicionalment el llop havia viscut en aquestes muntanyes i que de fet, hi ha noms i indrets que ens ho recorden. El Pou del llop a Canadal, el cau del llop a Cantallops, a Mirapols hi ha l’esgarrapall del llop...

Quan comença i acaba la temporada?
A Girona la cacera del senglar es va obrir l’1 de juliol i acabarà el 31 de març. A la Jonquera però, com la majoria de les colles de l’Albera, per voluntat pròpia, la temporada la comencem el primer diumenge de setembre i l’acabem el darrer diumenge de febrer o abans. A més, ja en la passada temporada i la que esta en curs també, la finalitzarem a mitjans de gener coincidint amb el tancament de la banda francesa.
En canvi, per a la caça menor, comença a mitjans d’octubre i finalitza el primer diumenge de febrer.

Feu repoblacions?
Sí, cada any. Precisament aquesta primavera vam deixar anar progressivament unes 500 perdius facilitades pel departament d’Agricultura i també per la Federació de Caça, i 80 més per part d’iniciativa particular dels propis socis.
També de conills, portats d’altres territoris amb excés de població on se’ls va anar a capturar per alliberar posteriorment dins la reserva de caça menor de la que disposem.

Què cal fer quan els excursionistes o boletaires ens trobem amb un rètol que diu: “atenció: batuda del senglar”?
Sobretot deixar-se veure i sentir. La prevenció hi ha de ser sempre per ambdues bandes, evitar conductes imprudents. No sortir de les pistes i camins, no embardissar-se, portar roba de color llampant, vistosa. No s’ha de tenir por, els caçadors som prudents i sabem com actuar. Ara bé, deixar-se sentir sí, però tampoc fer xivarri en excés.

Quines són les millors zones de caça de la Jonquera?
Els animals es desplacen, depenen del factor alimentari que cada any varia i que ve condicionat per les pluges. S’ha d’anar controlant el moviment dels animals dies abans d’anar a caçar, buscar els rastres, les petjades, tenir en compte els canvis de temps... Però per orografia i geografia, sí que hi ha llocs més propicis per a caçar, com ara les serralades o les carenes.
Per segons quines espècies, com ara el mufló, haurem d’anar a unes zones determinades, com el salt del Fitó, o per segons quines altres, com ara el cabirol i la caça menor, seran millors els espais oberts com ara Canadal. El senglar, en canvi, és present més o menys a tot arreu.

Voleu afegir o dir alguna cosa?
Doncs sí, que en contra dels tòpics establerts entorn als caçadors, som gent preocupada en què la natura i la fauna es mantinguin equilibrades. Som els primers interessats en poder continuar practicant la nostra afició, ja que en gaudim de tot plegat, de la caça, del bosc i la natura i perquè sabem que sense aquest equilibri sostenible i necessari entre ambdues parts, no hi pot haver caça. Cal gestionar el territori en conjunt: fauna, flora i patrimoni.
També, ressaltar la bona harmonia i convivència existent entre totes les colles veïnes: Cantallops, St. Martí d’Albera, El Portús, Morellàs, Agullana i Capmany, amb les quals sovint acordem caçar plegats per acabar organitzant dinars de germanor on a vegades ens reunim fins a 150 participants!
I ja per acabar, que gràcies a aquestes polítiques i a l’abundància d’aliment que han portat les pluges de la darrera primavera, aquest any hem notat una recuperació molt important tant en abundància de fauna en general, com en la recuperació dels indrets cremats, cosa que ens fa ser optimistes de cara al futur.

Ivan Sanz





Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar