Aquest diumenge es va acabar oficialment la temporada de la caça del senglar. Ha estat una de les més bones, si es fa cas del nombre d’exemplars caçats, ja que a Osona la xifra puja a 2.090. Josep Llorà, de Càrniques Llorà, de Sant Miquel de Balenyà, és de les poques persones a Osona que tenen permís per recollir els senglars i l’únic que té una sala de desfer. Aquesta temporada n’ha desfet més d’un miler i preveu que l’any que ve arribarà a doblar aquesta xifra.
Llorà explica que per poder recollir els senglars ha hagut de fer un curs a la Universitat Autònoma de Barcelona, ja que és l’única manera que tenen. Precisament fa uns dies EL 9 NOU explicava que algunes societats de caçadors d’Osona i el Ripollès es queixaven que aquest tràmit fos més fàcil, perquè es troben que no saben què fer amb la carn dels animals que cacen. Llorà reconeix que hi ha poques persones que tinguin aquest curs. Tenir-lo els fa responsables que la carn, des que es mata el senglar fins que arriba a la sala de desfer, està en condicions. Llorà els recull amb un camió frigorífic i, després de portar-los a l’escorxador del Montseny, on entre d’altres coses passen el control de la triquinosi, els porta a la seva sala de desfer. Llorà explica que envasen la carn al buit, la congelen i l’empaqueten per vendre-la. “Entre el 90 i el 95% la venc a l’estranger”, assegura, “perquè ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol hi ha massa tradició de menjar aquesta carn”. En canvi, països com França, Bèlgica i Alemanya en són grans consumidors. Llorà, que també és caçador, diu que la temporada passada sort en va tenir que en va vendre molta a França “perquè els dies abans de Nadal n’acostumen a menjar molta”.
Des que Llorà té el curs per recollir senglars, cada vegada més colles han demanat els seus serveis: fa tres anys en va recollir un centenar, fa dos anys uns 500 senglars, i aquesta temporada ha superat el miler.
Les colles
Josep Llorà recull senglars d’Osona, la Selva i el Vallès Occidental, en total una vintena de pobles. Li demanen les colles de caçadors, bàsicament per fer les coses de forma legal i així també facilitar la comercialització d’aquesta carn. Fins ara, la majoria de colles –algunes encara ho fan– es reparteixen la carn o la intenten col·locar en restaurants.
