La temporada de caça a Collserola està a punt d'acabar, ja que ho fa al mes de febrer, després d'haver començat a l'octubre. En aquest període, en la zona del Parc Natural de Collserola que forma part del municipi de Sant Cugat, la Generalitat ha obert el permís de caça major (que compren la caça de senglars) en 3 ocasions i, fins al febrer, es preveu obrir dues vegades més.
Aquestes batudes formen part del Pla Tècnic de Gestió Cinegètica de la Generalitat, o el que és el mateix, un pla de control de la població de certes espècies amb l'objectiu de preservar i conservar la vegetació i l'hàbitat natural. Per aconseguir-ho, aquest pla, preveu dues formes d'actuació: passiva (amb accions com per exemple les vacunes d'esterilització de les femelles) i activa (amb mesures, per exemple, com les batudes de caça). Aquestes actuacions, però, generen debat i polèmica.
Detractors en contra de la caça
La Plataforma Animalista de Sant Cugat, per exemple, assegura que a banda d'estar "totalment en contra de la caça", hi ha "estudis que confirmen que la caça és contraproduent en el control de la població" perquè els senglars "són expulsats del seu hàbitat natural i aleshores és quan baixen als centres urbans". De fet, en els darrers mesos, s'ha pogut percebre un creixement de la presència de senglars a Sant Cugat.
A més, també destaquen que la utilització de gossos de caça és una pràctica que té un component de maltractament animal.
A més, en les batudes no es permet caçar a membres joves de l'espècie, però per la PAS això el que provoca és que el fet de capturar als adults, "fa que els petits es quedin sense el seu referent, que és qui els ensenya a conviure amb el seu hàbitat, i aleshores és més fàcil que fugin i baixin a la ciutat". En aquest sentit, però, la PAS també creu que els humans tenen part de culpa que la població de senglars augmenti en els centres urbans: "En part és culpa nostra, perquè ara baixen i troben menjar, poden furgar fàcilment en les papereres i tenen certes facilitats per poder sobreviure a la ciutat", diuen.
D'altra banda, l'associació ecologistas en acción va elavorar l'any 2015 un dossier en el qual argumenta la seva posició en contra de la caça a través de xifres i estudis que mostren que amb aquesta activitat no només no es pot controlar la població de senglars, sinó que s'afecta labiodiverssitat: "L'impacte sobre la biodiversitat el propicien tant les modalitats reglamentades en les diferents comunitats autònomes (caça major, caça menor, etc.) com aquells altres mètodes que per la seva escassa o nul·la selectivitat i el seu caràcter massiu són considerats il·legals.", diuen en la publicació. "La caça mai serà eficaç per controlar el que és l'objecte substancial de la seva activitat, ja que el que interessa als caçadors és que hi hagi sempre animals sobre els quals exercir aquesta activitat i, si escau, obtenir uns beneficis econòmics.", afegeixen.
En aquest sentit, però, des de la Federació Catalana de Caçaasseguren al TOT Sant Cugat que a través de les batudesaconsegueixen reduir cada any en 1/3 la població de senglars.
La vacuna d'esterilització també genera debat
L'Ajuntament de Sant Cugat forma part d'un programa d'esterilització, impulsat per la Diputació de Barcelona, en el qual també participen municipis com Terrassa, Vacarisses i Matadepera. "Tenim una població de senglars descontrolada i necessitem aturar el seu creixement", assenyala el tinent d'alcalde de Territori, Medi Ambient i Participació Ciutadana, Joan Puigdomènech. "Per dur a terme aquest control no hi ha una sola tècnica efectiva i la nostra obligació és anar provant totes les fórmules", afegeix.
En aquest sentit, fa uns mesos, la Federació Catalana de Caça va enviar una carta als ajuntaments que participen en el programa, alerten que hi ha "evidències científiques" que demostren que el mètode, "desestimat per altres països", augmenta l'agressivitat dels senglars. Segons Puigdomènech, però, l'efecte és "exactament el contrari. l'esterilització provoca una baixada del nivell d'agressivitat". El president de la Federació Catalana de Caça, Joaquim Zarzoso, assenyala que cada vegada es troben "més ensurts en la cacera a causa de senglars que actuen de manera més agressiva que abans".
També indicaven que la vacuna "només és efectiva" si se subministra a un mínim del 70% de les femelles existents en una població estanca. L'Ajuntament reconeix que actualment aquest projecte es troba en una fase de prova pilot, i encara cal extreure conclusions: "Volem veure si aquesta espècie d'esterilització és efectiva", explica Puigdomènech
Pel que fa a les batudes, el tinent d'alcalde explica que "no hi ha una sola tècnica efectiva per al control de la població, sinó que es pot fer amb la combinació de moltes" i, per tant, "l'esterilització no és incompatible amb les batudes".
En paral·lel, l'entitat aprofitava per tornar a denunciar la "falsedat" de les dades publicades per la UAB i el Col·legi d'Advocats de Catalunya, col·laboradors del programa, segons les quals han deixat de néixer 400senglars en un any en el context de l'aplicació d'aquest mètode.
Dades de caça de la temporada passada
Segons les dades del Pla Tècnic de Gestió Cinegètica de la Generalitat, durant la temporada 2017-2018, es van abatre un total de 60 senglarsen temporada hàbil de caça major al llarg de Collserola. A més, però, com a mesura excepcional es va permetre utilitzar munició de bala durant la pràctica de la caça menor per abatre porcs senglars que posessin en risc els gossos de caça. En aquestes batudes es va abatre 11 porcs senglars més, amb la qual cosa, al llarg de Collserola se'n van abatre un total de 71, 18 dels quals a la zona que forma part de Sant Cugat.
En total es van abatre 2.000 animals durant la temporada de caça a Collserola.
A més, l'estudi també desgrana que dels 60 capturats en batudes de caça major, 24 eren femelles adultes, 19 eren mascles adults, 7 van ser femelles joves i 10 van ser mascles joves. A més, segons les dades del Pla Tècnic de Gestió Cinegètica de la Generalitat, l'efectivitat o rendiment d'aquestes batudes al llarg de Collserola va ser del 36%. Pel que fa a Sant Cugat, cal destacar que el rendiment va ser superior al de la mitjana de Collserola, amb un 54%. Cal destacar que durant la temporada 2017-2018 es van realitzar un total de 18 batudes al voltant de Collserola, 4 de les quals a la zona santcugatenca, on van participar, en el total de les 4 batudes, una mitjana de 43,3 caçadors i 52,5 gossos de caça.
Població de senglars i les conseqüències del seu creixement
D'altra banda, també existeix el Pla de prevenció dels danys i els riscos originats per la fauna cinegètica, que segons s'explica dins del mateix pla," té com a objectiu general establir una estratègia per equilibrar l'ecosistema, establir un nou marc legal, administratiu i operatiu, coordinat als diferents nivells del país, per fer front als nous reptes que generen els elevats nivells poblacionals que han assolit diverses espècies cinegètiques, i prevenir i controlar de manera eficient i sostenible els riscos i danys que generen". Segons dades de la Generalitat, desgranades en aquest pla, la població de senglars s'ha multiplicat per 7 en el conjunt del país en els darrers 15-20 anys.
Pel que fa al voltant de Collserola, sempre segons aquest pla, la població de senglars del Parc de la Serra de Collserola és de les més grans de Catalunya, amb 11 senglars per cada 100 hectàrees, tenint en compte que Collserola té 11.000 hectàrees, la població de senglarsde la zona supera els 1.200 exemplars.
Segons el Pla de prevenció dels danys i els riscos originats per la fauna cinegètica, el creixement de la població de senglars en els darrers anys provoca "efectes negatius sobre la seguretat ciutadana (accidents de trànsit, atacs directes en el cas del senglar allà on hi ha una coexistència propera)" o un "increment considerable de les pèrdues en el sector primari pels danys produïts per espècies cinegètiques".
Ferran Mitjà Soto
www.totsantcugat.cat/actualitat/medi-ambient/xifres-consequeencies-i-polemiques-de-la-caca-i-l-esterilitzacio-de-senglars-a-collserola_207058102.html