Els pagesos són un dels col·lectius més afectats, si no el que més, per la presència del senglar. Alguns pagesos fins i tot han canviat el tipus de conreu per evitar el conflicte. Pere Domènech és un pagès i caçador de Vimbodí. Assegura que ja fa més de 40 anys que té destrosses al camp, però en els darrers anys s’han accentuat. Abans només toquejaven en punts determinats, en especial als avellaners, explica. Aquest any calcula que ha tingut pèrdues de fins a 5.000 euros. Les assegurances no en volen saber res.
Per la seva faceta de caçador, Domènech fa servir el seu propi mètode per intentar evitar les destrosses dels senglars: “Estic atent i quan veig que n’entra un, disparo. Això requereix estar sempre molt pendent”. En aquest sentit, és imprescindible la complicitat entre el pagès i el caçador, que té permès tramitar una autorització excepcional per poder caçar en un àmbit territorial concret fins i tot quan no és època de caça.
Pel que fa a les solucions, el més efectiu per al sector agrari és habilitar un tancat elèctric al voltant de les explotacions. El tancat funciona, però és molt car i requereix un manteniment periòdic. El més econòmic -tot i que menys efectiu- és el pastor elèctric. També s’utilitzen productes amb un gust o una olor desagradable per a l’animal, com les croquetes Rep Clac.
I del camp a la ciutat. La convivència amb el senglar en zones urbanitzades és també conflictiva. Aquest és el cas d’un centre educatiu de Sant Cugat, nom del qual han preferit mantenir en l’anonimat. Fins a sis o set senglars freqüentaven diàriament les seves instal·lacions i malmetien la gespa. Buscaven cucs o arrels i aigua del reg. Després d’un any i mig provant diverses solucions, han habilitat un tancat a tot el perímetre que els ha solucionat el problema. Però el cost de tota la reforma, que inclou la nova tanca, la replantació de la gespa i unes portes corredisses, ha estat de 24.000 euros.
Vídeo