AVÍS DELS CAÇADORS El ràpid augment de la població de cabirols a Catalunya genera inquietud entre els pagesos. Temen que provoquin destrosses als cultius, tal com succeeix amb els senglars i els cérvols. Els caçadors demanen a la Generalitat un control exhaustiu de l'espècie. Medi Natural assegura que no creen problemes greus als camps, però sí que suposen un problema quan s’han de regenerar zones forestals.
Són els follets del bosc, segons l'argot dels caçadors. Costa de veure'ls. En un tancar i obrir d'ulls poden desaparèixer. Són sigilosos. Tot i això, ara se'n troben molts més al bosc. El creixement de la població de cabirols ha desbordat totes les previsions. L'augment de la natalitat entre l'espècie provoca inquietud entre els pagesos. Fa anys que pateixen les destrosses dels senglars i els cérvols, i aquests últims generen molts maldecaps a l'alt Berguedà. La Generalitat demana calma. La seva dieta no els porta als horts ni als nuclis més poblats. La Federació Catalana de Caça i tècnics de Medi Natural adverteixen, però, que sí que poden crear problemes quan s’han de regenerar boscos. Es mengen el brot dels nous arbres.
Els caçadors de la Catalunya Central ja ho tenen tot a punt. Demà comença la temporada de caça del cabirol mascle. És un dia important a l'agenda del col·lectiu perquè en els darrers anys l'afició per caçar-los ha augmentat en proporció al creixement de la població de cabirols. La Federació Catalana de Caça xifra en prop de sis mil exemplars el nombre de cabirols que habiten pels boscos de la província de Barcelona. Ni aquest ens ni la Generalitat no disposen d'un cens dels darrers anys, però afirmen que la seva presència s'ha estès molt ràpidament. S'ha de tenir en compte que és una espècie que es va reintroduir a Catalunya fa només vint anys i que l'aprofitament cinegètic és recent.
A la Generalitat els ha arribat la inquietud que es viu en el món agrícola. «Alguns pagesos estan preocupats perquè no volen que hi hagi una espècie més pels camps. Ja fa temps que els senglars estan fent malbé els boscos en molt punts del país. Els cérvols també en zones més muntanyoses. A més, aquests últims fan destrosses en àrees de pastura i van en ramat», explica Josep Maria López, tècnic de la direcció general de Medi Natural.
L'expert cinegètic de la secció de Barcelona de la Federació Catalana de Caça, Santi Ferrón, afirma que «mengen poc i que no van al camp a menjar cereals». Tot i això, afegeix que s’ha d’estar alerta a controlar-ne la població perquè en el futur no generi problemes al bosc. Per a Ferrón, la població de cabirols –i d’altres espècies– no es controla només amb la intervenció del caçadors, sinó que «les administracions han de gestionar bé el territori».
Per la seva banda, els tècnics de Medi Ambient afirmen que s’han detectat problemes a l’hora de repoblar una zona forestal. «Es mengen els nous brots dels pins. És el que més els agrada», indica Josep Maria López. Ferrón afegeix que es podrien menjar les vinyes.
El nombre de permisos que atorga la Generalitat a les societats de caçadors per capturar-ne no té res a veure amb els que concedia fa deu anys. La temporada 2004-2005 se'n van donar 145 a la província de Barcelona, aquesta temporada la xifra és de 1.140. «El nombre de permisos que es donen va lligat amb els exemplars que més o menys hi ha al bosc i els seus efectes», assegura López. A més, afirma que, a diferència d'altres espècies, el cabirol viu més en zones boscoses. No busca l'aliment dels cultius, en general, i normalment va sol. Per tant, les destrosses que poden generar no tenen res a veure amb les dels cérvols i senglars. Els caçadors expliquen que perceben els recels dels pagesos del Berguedà i del Solsonès. Al Bages i a l'Anoia, de moment, no es mostren preocupats.
Nous hàbitats
Els especialistes de Medi Natural de la Generalitat estan copsant que els cabirols s'estan estenent per territoris on era impensable que habitessin. «El seu medi natural és la muntanya. Per aquest motiu el teníem localitzat més cap a la zona del Pirineu i en comarques properes. Per això no era estrany veure’n al Bages. Però ara hi ha exemplars a Montserrat o al Bruc», afirma el tècnic de Medi Natural. El cabirol, doncs, s’ha estès cap a l’Anoia i s’està adaptant a nous boscos. Per aquest motiu, les previsions passen per incrementar els permisos de caça en el futur. I fins i tot a zones on fins ara no se’n podien capturar. «Donem permisos en funció de la població que hi ha a cada territori. A l’Anoia, en general, no era un lloc on se’n podien caçar, però properament haurem d’atorgar permisos per caçar-ne en aquesta zona», explica. Els experts de la Generalitat i de la Federació Catalana de Caça volen deixar clar que, tot i l’increment espectacular dels seus exemplars a Catalunya, no té res a veure amb les xifres de senglars. A tot el país, durant la temporada 2012-2013 se’n van capturar 1.800, mentre que el nombre de senglars caçats era de 33.000. De fet, hi ha una superpoblació d’aquests ungulats al país i la Generalitat dóna via lliure als caçadors a capturar-ne tants com vulguin.
Promoció de la cuina de caça
La Federació Catalana de Caça creu que s’hauria de promocionar més la cuina de caça per donar una sortida a la carn de cabirol i a la resta d’animals que estan en el punt mira dels caçadors. Abans, però s’ha d’aprovar un decret –que s’ha d’enllestir en els propers mesos– per a una nova regulació de la cuina de caça. «Actualment les peces de caça són d’autoconsum. Només podem consumirlos els caçadors i les famílies. Tenim prohibida la seva comercialització. Amb el futur decret, en podrem vendre, tot i que hi haurà requisits, és clar, sanitaris. Haurem de disposar d’una sala i haurem de pagar els veterinaris perquè certifiquin el seu bon estat», comenta Santi Ferrón.
Serà una manera perquè les societats tinguin alguns ingressos, ja que, segons expliquen, l’afició a la caça genera unes despeses importants. A Catalunya, però, només alguns restaurants de la Catalunya Central que estan més propers als Pirineus promocionen la carn de caça en els seus menús. «En general, fa falta una promoció d’aquest aliment. Les empreses que en comercialitzen fan la immensa majoria de les seves vendes a fora», afegeix.
Per aquest motiu a altres països la població de cabirols no suposa un problema. A Alemanya se’n cacen un milió en un any i a França, mig milió. En regions franceses com Landes –amb unes dimensions similars a la província de Barcelona– se’n cacen 15.000 exemplars en un any.
Les dificultats per caputar-ne exemplars anima el col·lectiu
Els caçadors afirmen que fa pocs anys que s’aprofita cinegèticament el cabirol i que per aquest motiu fan falta nous mètodes per capturar-ne
A ningú li interessava caçar cabirols anys enrere. Ara, molts membres de les societats de caçadors esperen que sigui demà –quan es dóna el tret de sortida a la caça per acostament del cabirol mascle–per intentar capturar-ne. L’afició pel cabirol s’ha incrementat. Però és una espècie que fa relativament poc forma part de la llista d’animals més preuats. Per aquest motiu fan falta noves tècniques per caçar-los. Darrerament s’organitzen xerrades per aprendre-les i és un debat que és viu entre els amants de la caça.
S’ha d’emprar la tècnica anomenada d’acostament. Consisteix a situar-se a prop de l’animal per a una caça selectiva. «Així es distingeix si és un mascle, si és jove... És una manera de saber ben bé què s’està caçant», explica l’expert en cinegètica de la Federació Catalana de Caça, Santi Ferrón. Per a aquest tècnic és important que els caçadors aprenguin els detalls d’aquesta altra tècnica de caça. I és que, segons explica, els caçadors de la Catalunya Central estan acostumats a la batuda clàssica. El tècnic de Medi Natural, Josep Maria López, explica que a partir de demà «es podrà caçar cabirols, però amb la tècnica de l’acostament». Per aquest motiu, dissabte passat es va celebrar a Calders una jornada per explicar els trets característics d’aquesta espècie i les fórmules per caçar-los. La jornada també va servir per descobrir detalls sobre com es pot aprofitar la carn del cabirol per al món de la gastronomia.
Per la seva banda, López indica que els caçadors «han d’adquirir nous hàbits en els seus sistemes de caça». Insisteix que «s’ha implantat molt la batuda als senglars», però s’ha de difondre encara més la tècnica de l’acostament. Remarca que els caçadors ajuden a controlar la població de cabirols i altres espècies, però que en aquests moments és una afició que està a la baixa. «Ara n’hi ha 65.000, quan anys enrere el nombre era de 100.000», assegura.
Ferrón indica que l’afició per caçar aquesta espècie rau en la seva dificultat. «És difícil. Si fos fàcil, pocs s’hi interessarien. Però el nivell de dificultat és un al·licient», explica. Per aquest motiu indica que l’afició pel cabirol «no és una tendència», sinó que «pot anar a més». Per aquest motiu les jornades «han d’anar més enllà i les persones que hi assiteixin han d’explicar als seus companys què hi han après».
Baix nombre d’accidents
Una altra qüestió que preocupa quan es parla de la proliferació del cabirol és la sinistralitat que provoca a les carreteres. L’increment del nombre d’exemplars ha comportat un augment de xocs de conductors amb aquests animals. Les darreres dades de la Federació Calalana de Caçadors són del 2011. Aquell any els cabirols van ser la causa de 18 accidents –la mateixa quantitat que els gossos–, mentre que el 2007 en van provocar quatre. El seglar és l’animal que, de lluny, provoca més xocs a la carretera. Aquesta altra espècie havia causat 431 accidents l’any 2011. En tot cas, el cabirol ja és el segon animal que provoca més accidents, i supera fins i tot el cérvol.
Els experts en cinegètica remarquen, però, que «no són al darrere de molts accidents perquè viuen a zones boscoses del país i a les muntanyes».
ABEL GALLARDO SOTO
