AL MEU AMIC RAMÓN MAYENCH, A TÍTOL PÒSTUM

Seré precari, l’emoció no em permet anar més enllà. Vull dedicar-te a títol pòstum a través d’aquest escrit unes breus ratlles, ja que sé que tenies una lleugera inclinació a llegir els meus escrits, a través de la premsa. Fa tot just un mes que ens vas deixar, vas realitzar un traspàs, que els que t’estimàvem encara no assimilem. És molt difícil acceptar el buit que ens has deixat. Les converses que efectuàvem sovint al restaurant 24 Horas de Torrefarrera. Les teues il·lusions, tasques, anècdotes, puntualitzàvem sempre sobre temes diversos. Vas ser una excel·lent persona, estimaves per damunt de tot la família, molt amic dels teus amics. Vaig tindre la sort de conèixer-te, fa molts anys, quan estudiaves per a professor d’escola, ho vas aconseguir magistralment. L’àmbit de la caça va ser per a tu una passió transcendental a la teua vida, vas ocupar la presidència de la Federació Catalana de Caça durant molts anys, la teua col·laboració i dedicació a això era una cosa que t’envoltava constantment, vas escriure un llibre sobre el tema de la caça, els teus discursos sempre acompanyats d’un gran sentit de l’humor, en fi, per què dir res més, vas deixar el millor dels teus coneixements en els nostres records.

La mort és un misteri insuportable, al qual cap cor humà s’acostuma mai. Per a alguns la mort significa el final total de la persona. I per acabar, com deia el gran cantautor i poeta argentí Facundo Cabral: “No has perdut ningú, qui ha mort simplement se’ns ha avançat, perquè cap allà anem tots, a més el millor d’ell —en aquest cas el nostre amic Ramón— segueix als nostres cors.”

PERE SERRET BESA