Fundació Artemisan acusa el Comitè Científic del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITERD) d'ometre deliberadament les dades científiques dels estudis més importants sobre guatlla que s'han fet a Espanya durant els darrers 20 anys. Tot plegat per plegar-se a les pressions de l'associació “ecologista” SEO-BirdLife.
Per a l'entitat, és incomprensible que el comitè hagi emès informe favorable a la declaració de la guatlla com a espècie en perill d'extinció. Quan hi ha evidències científiques clares que això no només no és cert, sinó que a més aquesta decisió posaria en greu perill el futur de l'espècie.
Així, assegura que la proposta no està fonamentada en una revisió científica sistemàtica. A més, és contrària a la realitat del cens, anellament i mostres biològiques disponibles als seguiments científics nacionals i internacionals. Es basa principalment en les dades del sistema de seguiment SACRE que, pel mètode de cens utilitzat, no és l'adequat per monitoritzar les poblacions de guatlla.
Del costat de la ciència i no d'ideologies
Per això, ha demanat als representants de les comunitats autònomes que es reuniran el proper dia 22 d'abril al Comitè de Flora i Fauna per valorar la sol·licitud, que es posicionin del costat de la ciència i no dels interessos esbiaixats de determinades ideologies radicals.
A més, la Fundació Artemisan exigeix entrar a formar part del comitè. Per poder aportar informació i assegurar-se que no es continuïn ignorant les evidències científiques. Ja que no és la primera vegada que aquest òrgan omet deliberadament determinada informació. Una cosa que ja va fer amb la sol·licitud d'incloure el llop al LESPRE.
I és que, entre els membres que formen part d'aquest comitè, no hi figura cap component amb experiència contrastada en guatlla. Tot i que el nostre país compta amb grans experts sobre l'espècie que podrien haver aportat una informació imprescindible per a una decisió d'aquest calat.
3,2 milions d'exemplars de guatlla
L'entitat recorda que tant l'estudi promogut des de l'any 2002 per FEDENCA com el projecte Coturnix desmunten categòricament els arguments de SEO-BirdLife. En concret, l'informe Coturnix 2020 va determinar que la població postreproductora de guatlla a Espanya per a aquest any va ser de 3,2 milions d'exemplars.
Una xifra obtinguda després de recollir més de 20.000 mostres biològiques aportades per més de 10.000 caçadors espanyols des de l'any 2020. I, sobretot, una xifra que demostra el seu estat favorable de conservació. I que contrasta frontalment amb la inversemblant xifra de 225.000 guatlles estimades per l'entitat ecologista.
Per a la Fundació, és inconcebible que el comitè faci orelles sordes a l'estudi més important que s'ha fet fins ara sobre l'espècie a Espanya. I, per contra, es guiï per un informe que pateix mancances importants. I que es basa en una metodologia de censos que no és adequada ni representativa per a la guatlla.
En aquest sentit, destaca que els censos presentats per l'entitat “ecologista” no es fan en les dates pertinents. A més, no tenen en compte factors que influeixen en la detecció de l'espècie com l'ecoetologia, la latitud i l'altitud o els hàbitats favorables. Per això dóna uns resultats la manca de veracitat dels quals és fàcilment comprovable.
Sense dades completes ni detalls d'anàlisi
A més, Fundació Artemisan critica que els documents presentats per sostenir la sol·licitud no contemplen dades concretes, per la qual cosa no poden ser examinats. I no ofereixen detalls sobre l'anàlisi realitzada, per la qual cosa no es pot avaluar la qualitat ni la veracitat de la informació.
Igualment, assegura que la interpretació dels resultats és esbiaixada i no hi ha coherència sobre les amenaces que pateix la guatlla. A més, compta amb errors greus sobre el coneixement de la biologia de l'espècie. I les referències a l'aprofitament cinegètic i la importància socioeconòmica i cultural són o bé inexistents o estan esbiaixades.
En la mateixa línia, critica la manca de propostes reals per part de SEO-BirdLife o del mateix comitè per recuperar l'espècie. I recorda que, fins ara, el dels caçadors és l'únic col·lectiu que inverteix temps, esforç i diners en la seva conservació, a través de projectes de censos, millores d'hàbitat i moltes altres accions.
Fundación Artemisan acusa al Comité Científico del MITERD de omitir deliberadamente los estudios más importantes de codorniz
- Pide a las comunidades autónomas que se posicionen del lado de la ciencia y no de intereses ideológicos para tomar una decisión sobre la codorniz
- Artemisan exige formar parte del comité para poder aportar información y que no puedan seguir ignorándose las evidencias científicas
Fundación Artemisan acusa al Comité Científico del Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico (MITERD) de omitir deliberadamente los datos científicos de los estudios más importantes sobre codorniz que se han realizado en España durante los últimos 20 años. Todo para plegarse a las presiones de la asociación “ecologista” SEO-BirdLife.
Para la entidad, es incomprensible que el comité haya emitido informe favorable a la declaración de la codorniz como especie en peligro de extinción. Cuando existen claras evidencias científicas de que esto no solo no es cierto, sino que además esta decisión pondría en grave peligro el futuro de la especie.
Así, asegura que la propuesta no está fundamentada en una revisión científica sistemática. Además, es contraria a la realidad del censo, anillamiento y muestras biológicas disponibles en los seguimientos científicos nacionales e internacionales. Se basa principalmente en los datos del sistema de seguimiento SACRE que, por el método de censo utilizado, no es el adecuado para monitorizar las poblaciones de codorniz.
Del lado de la ciencia y no de ideologías
Por ello, ha pedido a los representantes de las comunidades autónomas que se reunirán el próximo día 22 de abril en el Comité de Flora y Fauna para valorar la solicitud, que se posicionen del lado de la ciencia y no de los intereses sesgados de determinadas ideologías radicales.
Además, Fundación Artemisan exige entrar a formar parte del comité. Para poder aportar información y asegurarse de que no sigan ignorándose las evidencias científicas. Ya que no es la primera vez que este órgano omite deliberadamente determinada información. Algo que ya hizo con la solicitud de incluir al lobo en el LESPRE.
Y es que, entre los miembros que forman parte de este comité, no figura ningún componente con experiencia contrastada en codorniz. Pese a que nuestro país cuenta con grandes expertos sobre la especie que podrían haber aportado una información imprescindible para una decisión de este calado.
3,2 millones de ejemplares de codorniz
La entidad recuerda que, tanto el estudio promovido desde el año 2002 por FEDENCA como el proyecto Coturnix, desmontan categóricamente los argumentos de SEO-BirdLife. En concreto, el informe Coturnix 2020 determinó que la población post-reproductora de codorniz en España para ese año fue de 3,2 millones de ejemplares.
Una cifra obtenida tras recoger más de 20.000 muestras biológicas aportadas por más de 10.000 cazadores españoles desde el año 2020. Y, sobre todo, una cifra que demuestra su estado favorable de conservación. Y que contrasta frontalmente con la inverosímil cifra de 225.000 codornices estimadas por la entidad ecologista.
Para la Fundación, es inconcebible que el comité haga oídos sordos al estudio más importante que se ha realizado hasta el momento sobre la especie en España. Y, por el contrario, se guíe por un informe que adolece de importantes carencias. Y que se basa en una metodología de censos que no es adecuada ni representativa para la codorniz.
En este sentido, destaca que los censos presentados por la entidad “ecologista” no se realizan en las fechas pertinentes. Además, no tienen en cuenta factores que influyen en la detección de la especie como la eco-etología, la latitud y la altitud o los hábitats favorables. Por lo que arroja unos resultados cuya falta de veracidad es fácilmente comprobable.
Sin datos completos ni detalles de análisis
Además, Fundación Artemisan critica que los documentos presentados para sostener la solicitud no contemplan datos concretos, por lo que no pueden ser examinados. Y no ofrecen detalles sobre el análisis realizado, por lo que no se puede evaluar la calidad ni la veracidad de la información.
Igualmente, asegura que la interpretación de los resultados es sesgada y no hay coherencia sobre las amenazas que sufre la codorniz. Además, cuenta con fallos graves sobre el conocimiento de la biología de la especie. Y las referencias al aprovechamiento cinegético y la importancia socioeconómica y cultural son o bien inexistentes o están sesgadas.
En la misma línea, critica la falta de propuestas reales por parte de SEO-BirdLife o del propio comité para recuperar la especie. Y recuerda que, hasta el momento, el de los cazadores es el único colectivo que está invirtiendo tiempo, esfuerzo y dinero en su conservación, a través de proyectos de censos, mejoras de hábitat y otras muchas acciones.
