Que els porcs senglars trobarien aliats asiàtics per consolidar-se com a plaga en alguns indrets de Catalunya és una cosa que, segurament, no imaginaven els que, inspirats en la sèrie de TV3 Porca Misèria, van comprar un porc vietnamita com a mascota. Potser no ho sabien, però la realitat és que, en llibertat, aquests dos tipus d’animals es poden entendre perfectament. Igual que farien amb un porc de granja, arriben a tenir descendència genèticament viable. No passa com amb l’ase i l’euga, que tenen en els muls els seus descendents, sexualment incapaços de reproduir-se novament; els porquets dels senglars i els vietnamites poden seguir criant i barrejant-se, en un totum revolutum sense fi.
El departament d’Agricultura i Medi Natural és conscient d’aquesta problemàtica, que fa encara més complexa una situació prèvia de superpoblació de senglars en algunes comarques. De fet, els agents rurals de la Generalitat ja han observat un parell de cops exemplars hibridats d’aquesta espècie, però són moltes més les vegades que els han vist conviure junts. En concret, si el 2013 els porcs vietnamites ensalvatgits habitaven en 14 comarques, aquest any ja són 20, la meitat de les 41 que té Catalunya, i no sembla que de moment el fenomen tingui aturador.
Accidents i danys agrícoles
El subdirector general de Caça i Pesca de la Generalitat, Jordi Ruiz, calcula que el nombre de porcs hibridats encara és petit i “no és un problema dominant”, però situa la població de senglars entre els 80.000 i els 100.000 exemplars. El president de la Federació Catalana de Caça, Paco Piera, considera que el nombre és molt superior, tenint en compte que el 2013 els caçadors en van abatre 35.000 exemplars, un rècord històric, aconseguit malgrat que les llicències de caça no arriben a les 69.000, la meitat de les que hi havia fa una dècada. “Els caçadors estan arribant a uns nivells d’esforços molt importants”, concedeix Ruiz, i per tant l’escopeta ja no serveix únicament com a solució perquè no ha aconseguit eradicar el problema.
Que els senglars i els vietnamites es creuin no implica complicacions sanitàries o econòmiques addicionals, com sí que passa amb altres espècies invasores. Les conseqüències negatives, en aquest cas, vénen donades estrictament per l’abundància de senglars. El responsable de Medi Rural i Medi Natural d’Unió de Pagesos, Joan Montesó, es queixa amargament dels danys que provoca aquest animal en els conreus, i assegura que des de fa sis o set anys el problema no para de créixer. “És molt difícil que el pagès pugui fer front a les despeses que ocasionen els senglars”, especialment en el camps de blat de moro, on els agrada entrar perquè s’hi troben segurs i tenen menjar. El sindicat va lamentar a mitjans d’agost en una roda de premsa celebrada a Girona que en algunes comarques de la zona la densitat de senglars arriba als 20 exemplars per cada 100 hectàrees, quan es considera que el llindar per poder declarar zones d’emergència cinegètica són vuit. A més, segons xifres de la mateixa Generalitat, els animals salvatges van provocar l’any passat 1.200 accidents de trànsit a les carreteres catalanes, i, tot i que la gran majoria no implicaven víctimes personals, des del 2007 s’ha produït un increment del 42% en aquest tipus de sinistres.
Els porcs vietnamites no són necessàriament més prolífics, apunta Ruiz, perquè el que determina la quantitat de descendència que tenen és el menjar disponible. Així doncs, un any plujós, l’absència de depredadors i l’elevat nombre de conreus conformen un còctel fantàstic per fer de Catalunya la terra somiada pels senglars. De retruc, com que els vietnamites eren originàriament animals de companyia, el que sí que pot passar és que encara es tornin més confiats amb l’home, i això que els senglars cada cop ho són més. De fet, fa temps que se’n veuen dins de les ciutats, alimentantse dels cubells d’escombraries.
Batudes insuficients
La temporada de caça dels senglars, en funció de la zona, va del setembre fins al març. El Govern, però, autoritza batudes excepcionals en cas que s’acrediti que causen destrosses en algun indret. El mecanisme per sol·licitar-ho s’ha simplificat i, en la pràctica, no deixen d’augmentar. Ruiz explica que el 2013 van ser un miler les batudes excepcionals i, a mitjans d’agost i només a les comarques gironines, enguany ja superaven les 300. En una cosa coincideixen Govern i caçadors, i és que les batudes s’han demostrat insuficients. “Cal conèixer millor el senglar i establir sistemes de control més professionals”, diu Ruiz. Caldrà veure com es pot aconseguir, però, mentrestant, no serà estrany veure porcs salvatges de multitud de mides i colors diferents. “El senglar no té gaire por de l’home, i el vietnamita encara menys”, afegeix Piera.
George Clooney, el primer a posar-los de moda
L’actor George Clooney va ser un dels famosos que més va contribuir a popularitzar-los, i les quatre temporades de la sèrie Porca Misèria, que es va emetre entre el 2005 i el 2007 a TV3, van acabar de donar als porcs vietnamites un toc de distinció. Per només 20 euros és possible comprar-ne un i, com que els porquets són bufons, molta gent va pensar que serien una mascota ideal. No és possible saber xifres exactes sobre quants porcs vietnamites s’han venut a Catalunya en els últims anys, però sí que és possible observar ara les problemàtiques associades a la tinença irresponsable. Els animals creixen fins a superar els 50 quilos, cada cop necessiten més menjar i, a més, poden generar brutícia –convé recordar que són porcs–. La Misèria de la sèrie podia no reflectir la biologia real d’aquests animals. Clooney es va declarar molt trist el 2006 quan el seu porc va morir. ¿Calia, a més, que advertissin que alliberar-los al medi natural era irresponsable?
MARIO MARTÍN MATAS
