Després que l’espècie arribés a quedar reduïda a les valls del Pirineu als anys 80, durant els 90 es van iniciar diferents projectes de reintroducció i reforç amb exemplars portats de França principalment
La situació actual mostra que aquesta espècie es troba àmpliament distribuïda a totes les comarques de Catalunya
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha presentat el resultat d’un projecte iniciat l’any 2012 per tal d’establir la distribució geogràfica de la població de cabirols a Catalunya.
El cabirol (Capreolus capreolus) és una espècie de petit cèrvid de la fauna autòctona de Catalunya. El seu pes oscil·la entre els 15-30 kg i viu associat als sistemes forestals de tota mena. A Europa, es troba des del cercle polar àrtic fins a l’estret de Gibraltar. A diferència d’altres espècies d’ungulats, és una espècie de caràcter solitari i que es mostra esquerpa, cosa que en dificulta l’observació. La seva alimentació mostra una gran varietat i aprofita els brots d’esbarzers i matolls.
Els mascles es diferencien de les femelles principalment per tenir unes banyes característiques durant una part de l’any. Mostren un fort comportament territorial durant l’època de zel quan defensen petits territoris davant altres mascles. La biologia d’aquesta espècie mostra allò que es coneix com a implantació diferida de l’embrió. L’òvul fecundat queda en estat de repòs en les primeres fases del desenvolupament embrionari i és la condició física de la mare durant l’hivern la que provoca que aquest embrió continuï el seu desenvolupament definitiu o bé quedi reabsorbit. D’aquesta forma, les condicions ambientals inadequades impedirien un augment sense control de la mateixa població que originaria competència entre els pares i fills.
Com a la majoria de les espècies d’ungulats salvatges i malgrat ser presents a la major part d’ecosistemes i comarques, les poblacions de Catalunya van ser sotmeses a un fort retrocés durant la segona meitat del segle XX, que les va convertir en escasses i només presents en els espais naturals protegits del Pirineu. A finals dels 80 s’arriba, com en el cas del cabirol, a la situació més crítica: el cabirol és present només al massissos del Pirineu central.
Aprofitant la millora en la conservació dels espais naturals, l’augment de la superfície forestal i la gestió i conservació de les espècies de la fauna, als anys 90 s’inicien diferents projectes de reintroducció d’aquesta espècie a diferents espais naturals de les serralades litorals, des del cap de Creus fins als Ports.
En un termini de 15 anys (1993-2008) s’alliberen 496 cabirols a 8 zones de Catalunya (Cap de Creus, Zona Volcànica de la Garrotxa, Montseny, Moianès, Montnegre-Corredor, l’Alt Camp, el Priorat i els Ports de Tortosa). La major part d’aquests exemplars provenen de França en ser la població més propera i contínua amb la població de Catalunya. Aquests projectes són promocionats per societats de caçadors i en alguns casos per la mateixa Generalitat, amb les autoritzacions corresponent d’acord amb el pla de viabilitat previ.
Les bones condicions ambientals van permetre una ràpida adaptació i la consolidació dels nous territoris. En la majoria d’aquestes zones i sent aquesta espècie catalogada com a cinegètica, les densitats i abundàncies que es van assolir va donar lloc als permisos de caça d’acord amb l’aprofitament sostenible de llurs poblacions.
Transcorreguts quasi 20 anys de les primeres reintroduccions es va iniciar l’any 2012 un projecte per tal de definir la situació d’aquesta expansió i així poder disposar de la millor informació que permeti una gestió adequada d’aquesta espècie. Així, es va fer una crida a entitats ambientals, societats de caçadors, professionals del medi natural, personal i visitants dels espais naturals protegits, per tal que comuniquessin on havien vist un cabirol mitjançant una pàgina web o bé mitjançant el portal ORNITO de l’Institut Català d’Ornitologia. A més, s’han aprofitat les dades de caça i d’atropellaments, que queden enregistrades als corresponents inventaris. Finalment, al juny de 2014 es van recopilar fins a 1.300 observacions de cabirol, que han permès d’establir el mapa de distribució més actual d’aquesta espècie.
El resultat ha estat que es poden trobar cabirols en l’actualitat a totes les comarques de Catalunya, des de les del Pirineu fins a l’àrea metropolitana de Barcelona, arran de costa al cap de Creus o a les planes cerealistes de l’Urgell i les Garrigues. Queden només petits sectors per colonitzar, que segurament seran ocupats en breu, en reunir bones condicions per a aquesta espècie.
Encara que la distribució sigui extensa, això no vol dir que hi hagi una abundància elevada. Les densitats més altes sempre s’assoliran on els hàbitats forestals siguin més importants, relacionats amb les zones del Pirineu, i sent més escasses a les zones mediterrànies on la producció vegetal és més reduïda.
