Dos mil tres-cents senglars van ser abatuts per les colles de caçadors que cacen dins dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Segons ha explicat Xavier Puig (director del Parc) a Ràdio Olot, el nombre de senglars va ser aconseguit en 597 batudes efectuades en el decurs de la passada temporada de caça. El màxim responsable del Parc ha valorat les xifres d’històriques i ha considerat que són insuperables. Ha argumentat aquestes deduccions del fet que les colles han sortit a caçar quasi cada dissabte i diumenge i dies festius i, sempre, han aconseguit com a mínim endur-se a casa entre 3 i 4 animals. El nombre d’animals caçats per batuda, en l’opinió del director del Parc, representa el màxim de pressió que els caçadors poden efectuar sobre la població de senglars.
El conjunt de porcs senglars que viuen dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és inconcret, per tal, de saber-ho el Parc treballa en un estudi destinat a saber el nombre d’animals i els efectes de la cacera. De moment, se sap que la població tendeix a l’alça prop dels nuclis urbans. Una altra de les coses que tant caçadors, com gent que habitualment acudeix als boscos, han detectat és que els senglars abandonen els racons més amagats i allunyats de les persones. Així, les restes d’excrements, de rebolcades en el fang i fins i tot de banys en els rierols ben proveïts d’aigua per les pluges de primavera i estiu han estat visibles prop dels nuclis urbans.
Des del Parc, aconsellen no donar-los menjar i evitar els encreuaments amb els porcs domèstics, perquè els efectes d’aquestes pràctiques són l’origen d’un augment desmesurat de senglars.
El cada vegada més elevat grau d’atreviment dels senglars fa que el animals s’endinsin en els camps de blat de moro i destrueixin el moresc espigat. La previsió era que les espigues sortissin a finals de juliol, això no obstant, les pluges van retardar-ne la sortia i s’espera per ara, quan la sortida de les flors del moresc coincidirà amb el període de més calor.
La cruesa clima fa que els pagesos reguin els camps i els senglars hi entren en busca de frescor i per menjar-se les espigues. Entre una cosa i l’altra provoquen grans destrosses, amb les conseqüents pèrdues econòmiques i morals. En veure el seu esforç destruït, els pagesos es desanimen, una solució, segons fonts de la Unió de Pagesos, seria permetre fer batudes durant tot l’any. De fet, Medi Ambient, en diverses ocasions ha allargat les temporades de caça i ha permès, de manera excepcional, batudes nocturnes. Apart de la caça, s’han dut a terme accions per evitar l’entrada dels senglars als camps de blat de moro. La més comuna ha estat tancar els camps amb filferros (en ocasions electrificats), però els senglars són especialistes en rascar el terra, per la qual cosa fan un forat i passen. Una altra ha consistit en l’ús de repel•lents que s’ha demostrat més efectiva, perquè els senglars s’han desplaçat a d’altres llocs.
La pressió dels senglars ha provocat la creació de plans d’acció els quals participen pagesos, caçadors, Agents Rurals i tècnics de Medi Ambient. Això no obstant la progressió dels porcs senglars i l’augment del costum d’apropar-se a cultius i zones habitades augmenta.
El resultat de l’augment dels senglars ja va tenir una conseqüència a la passada tardor, quan pagesos de la Garrotxa, Pla de l’Estany i de l’Alt Empordà van assenyalar que no sembrarien ni blat de moro ni gira-sol perquè tot i necessitar-lo, ja estaven cansats que els animals els xafin la feina.
Els pagesos consideren insuficients els efectes de la cacera, perquè els porcs els continuen fent malbé els cultius de moresc.
