Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · PREMSA

OCELLS, DIETA DE SENGLAR



Ocells, dieta de senglar

Ocells, dieta de senglar

Ocells, dieta de senglar

05/02/2015
Un estudi alerta que els senglars amenacen les aus dels Aiguamolls de l’Empordà, que viuen un retrocés que es confirma en algunes espècies

Els senglars han irromput com una amenaça important per als ocells aquàtics protegits del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà, segons un estudi de la biòloga Carme Rosell per encàrrec del Departament d’Agricultura. Fins ara se sabia que els senglars depreden els ous i fan malbé els nius de les espècies que nien a terra; però el que ha alarmat més els especialistes ha estat comprovar que també s’alimenten d’ocells adults. N’hi ha que han registrat descensos demogràfics més acusats a l’hivern al parc dels Aiguamolls perquè han passat a formar part de la dieta del senglar.

La investigació de la doctora Rosell va descobrir restes de 25 ocells en les anàlisis dutes a terme en 142 estómacs de senglars abatuts al parc natural. No només hi van aparèixer restes d’ous i pollastres, sinó també d’adults, entre els quals ànecs ingerits a ple estiu, quan aquests animals canvien les plomes i no poden volar. Un senglar pot consumir un mínim de 64 ocells l’any, però el consum màxim mensual entre març i abril es calcula que és de 16 cada mes. “Una vintena de senglars que es concentrin en aquestes reserves naturals poden arribar a consumir-ne més de 300 en un mes”, exposa.

Els senglars analitzats s’havien alimentat de sis espècies d’ocells protegits, entre les quals hi ha les dues més abundants en els censos (l’ànec collverd i el xarxet comú), i també la polla d’aigua, la polla blava (que es dóna per desapareguda al parc) i el bitó, una de les més amenaçades. Les aus més vulnerables són les que nidifiquen a terra, en zones accessibles al senglar (perquè són molt poc inundades) i aquelles que ponen els ous molt aviat (al gener o al febrer), diu la doctora, que ha establert una correlació alarmant: “A mesura que va augmentant l’abundància del senglar disminueix significativament la polla blava, la fotja o la quantitat de parelles reproductores de camallargues”.

Un altre estudi elaborat pel Departament d’Agricultura confirma el descens que experimenten des del 1994 algunes espècies d’ocells dels Aiguamolls de l’Empordà, tant de parelles nidificants (que vénen a niar aquí des de latituds meridionals) com d’exemplars hivernants (que fugen dels freds del nord per passar l’hivern). El problema es localitza en els aiguamolls i maresmes temporals, tot i que l’evolució no és homogènia, assenyala Ricard Gutiérrez, l’expert que ha fet l’estudi.

Les úniques espècies nidificants que experimenten pujades són les que nien en arbres o edificacions (cigonya blanca, gaig blau i xoriguer petit), i no a terra. Es confirma, a més, el descens dels anàtids (l’ànec collverd i el xarxet comú, que suposen el 90% dels ànecs), en línia amb l’alerta que ha donat l’ornitòleg aficionat Joan Goy per les xarxes socials. “Aquestes dues espècies van a la baixa, a diferència del que passa al delta de l’Ebre, i de la mateixa manera com passa al delta del Llobregat”, diu Gutiérrez. “Ens preocupen les predacions dels senglars, però encara no sabem quin pes tenen en el problema, hem de continuar investigant”, diu Gutiérrez. A més de la predació per senglars i visons americans, la degradació/dessecació de maresmes i les molèsties (controls cinegètics, sorolls de ramaders) són altres causes de descens demogràfic que s’aniran estudiant.

ANTONIO CERRILLO





Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar