La històrica Armeria Antiga Casa Inglés, ubicada al carrer Major i amb 141 anys a l’esquena, abaixarà la persiana definitivament el pròxim 15 de juliol per jubilació de la seua titular, Laura Cervera. Es tracta d’un negoci familiar fundat el 1874 i un dels pocs comerços centenaris que resisteixen a l’Eix Comercial, així com una de les armeries més antigues d’Espanya i d’Europa, indiquen els seus titulars. “No hi ha relleu generacional per a la botiga, ni ho vull. S’ha acabat el comerç. Hem complert una etapa en la vida i la dignitat del comerciant passa també per saber quan cal tancar”, va subratllar taxativament Cervera, que ha estat al capdavant de l’establiment durant més de trenta anys.
Va recordar que el negoci va ser fundat pel seu besavi, José Inglés Solé, i va apuntar que van adoptar com a data fundacional la del naixement del seu primer fill el 1874. Des d’aleshores, l’armeria ha passat per diferents generacions de la família, ha anat ampliant els seus productes per donar servei a les necessitats socials i ha hagut d’anar-se adaptant a les diferents normatives. També va rememorar el canvi social que ha experimentat la cacera i la pesca, que en les últimes dècades ha passat de ser una activitat “necessària per menjar a un esport”, i va assenyalar que han patit un descens de les vendes des de l’inici de la crisi.
Així mateix, va afirmar que “Lleida és una ciutat comercial i les autoritats no han sabut potenciar el comerç”. “No demanem ajuda, només que ens deixin treballar”, va indicar.
L’armeria inicia ara un període de liquidació per esgotar les existències, amb descomptes del 50% en roba de caça i material de pesca i descomptes especials en munició.
A l’Eix Comercial queden encara establiments centenaris com les pastisseriesTorres (data del 1853) i Monrabà (1857), la botiga Casas (1869) i la de música Casa Guarro (1883), entre d’altres. També són històrics les farmàcies Aragonés i Pons. L’any passat va tancar la llibreria Fregola (creada el 1912), el 2011 va abaixar la persiana la botiga de música Casa Prat (1890) i el 2010, l’adrogueria Simón (1890).
S. ESPÍN
