El brot de sarna a les cabres del Massís del Port, que havia encès totes les alarmes a principis d’any, s’ha afeblit notablement i no s’ha estès més enllà de les zones inicials. A dia d’avui, s’han localitzat i abatut 44 exemplars infectats amb la malaltia. Una xifra que escassament ha progressat en els últims quatre mesos. De fet, en les últimes setmanes, només s’han detectat tres nous casos més d’animals infectats, senyal de l'afebliment notable del brot.
En virtut del pla d’acció contra el brot liderat per Agricultura s’han abatut aproximadament el doble de cabres, però aquestes després de realitzar les anàlisis pertinents han donat negatiu de la malaltia. Així ho ha explicat al Diari el subdirector general d’Activitats Cinegètiques de la Generalitat, Jordi Ruiz. Argumenta que els exemplars que per la seva aparença visual podien patir la malaltia, en realitat o tenien paparres o estaven mudant la pell o tenien molta edat i patien alopècia. «Aproximament la meitat de les cabres que pensàvem que tenien sarna i han estat abatudes, han donat negatiu per aquests motius», confirma Ruiz.
D ’altra banda el brot no s’estén més enllà de zona inicialment delimitada, part dels municipis d’Horta de Sant Joan, Bot, Prat de Comte, Pinell de Brai i Gandesa. Fora d’aquesta àrea només es va localitzar temps enrere un cas a Paüls. Els temors de l'extensió de la malaltia al llarg del massís, fins a les dues comunicats autònomes veïnes s’ha dissipat.
Accions del pla de xoc
Ruiz valora la situació de manera positiva però admet que no es pot parlar de brot ‘controlat’, ja que s’han descobert tres nous casos en les últimes setmanes, tampoc podem parlar de brot descontrolat», precisa. Bona part de l’èxit rau en l’aplicació del pla. El pla aposta per una vigilància intensa de la població per detectar nous casos sos pilosos i abatre’ls, si escau, per evitar la proliferació del brot.
En segon lloc, s’ha generant una franja entre el nord de la Reserva Nacional de Caça dels Ports i les àrees privades de caça dels municipis esmentats on s’ha disminuït la població mitjançant un augment de les autoritzacions de caça. “L’objectiu és evitar la progressió del brot a noves àrees i afeblir la malaltia allà on està present», precisa Ruiz.
Més d’un 95 per cent del mig centenar de cabres abatudes per generar aquest afranja de seguretat no estaven infectades, senyal també de l'afebliment del brot.
A banda de la pressió antròpica, hi ha altres raons que explicarien l’evolució positiva de la malaltia. D’una banda, la sarna es contagia per contacte directe entre els exemplars. A la serra de Cazorla, on fa uns anys un brot similar havia eliminat el 97 per cent de la població, la cabra salvatge coexistia amb altres ungulats -no com al Port- i la transmissió de la malaltia, per tant, era més fàcil. Per últim les condicions meteorològiques de la primavera, amb fortes pluges, han afavorit l'alimentació dels animals i beneficiat la seva salut.
‘No està en perill’
Davant de tot plegat, Ruiz nega un cop més que la població de cabra salvatge al Port estigui en perill i recorda que l’epidèmia de la sarna és un procés «natural» com el que anys enrere va afectar la població d’isards al Pirineu. En aquell cas, durant uns anys va baixar la seva població però després es va recuperar», sentencia.
Alerta amb el període de zel
El brot detectat al Port és d’un tipus de sarna molt virulent, anomenat sarna sarcòptica. L’any 1987 un brot d’aquesta mena va eliminar el 97 per cent deia població de cabra salvatge a les serres de Cazorla, Segura i les Vil·les, a Andalusia. Afecta, sobretot, la pell dels animals, deshidratant-la i formant escates i crostes considerables. Amb el temps acaba provocant la seva caiguda i l’animal acaba morint.
És tracta d’una malaltia contagiosa on és necessari el contacte amb la pell d’un animal inféctat o que comparteixin alguns dels jaços per dormir.
En aquest sentit, el període més sensible a nous contagis és el zel que es produeix a la tardor. És llavors quan els masdes busquen l’aparellament «i es poden produir contagis», apunta Ruiz. Conscient d’això, Agricultura preveu dur a terme la pròxima tardor accions per minimitzar els desplaçaments de mascles de zones afectades pel brot a zones sanes. A l’espera del que succeeixi llavors, s’espera que el brot es mantingui estable aquest estiu.
El tancat sanitari s’omplirà d’exemplars
El Departament de Medi Ambient va adequar l’any 2010 un tancat cinegètic de 17 hectàrees de superfície per tancar-hi exemplars de cabres salvatges lliures de la malaltia amb l’objectiu de preservar-los davant d’un brot massiu. Situat a la partida del Clot de l’Hospital, al terme de Mas de Barberans, el tancat allotja avui 14 exemplars i les seves cries. Ruiz ha anunciat al Diari que augmentaran la població del tancat amb prop de 80 nous exemplars lliures de sarna, garantint així la supervivència de l’espècie, i hipotètiques futures repoblacions. A aquests exemplars, cal sumar-hi la població d’uns 280 exemplars que fa anys es van traslladar al parc natural de Montserrat, després del virulent brot de sarna a la serra de Cazorla.
A. Caralt
