L’augment d’aus durant aquest hivern ha obligat a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès a tornar a demanar un permís especial al Departament d’Agricultura per permetre la caça. L’actuació, que es farà els dies 16 i 30 d’agost, i el 6 de setembre, permetrà als agricultors i pagesos de la zona de Can Plantada, Can Plandolit o Can Draper, entre d’altres, minvar els danys que tudons, garses i tórtores turques fan a les terres. La proliferació d’aus a l’Ametlla de Vallès ha obligat l’Ajuntament a prendre mesures per salvar les explotacions agrícoles de blat i ordi, principalment. Amb l’ajuda de l’associació de caçadors del municipi, es preparen tres batudes durant tot l’estiu per minvar la població de garses, tudons i tórtores turques, que són les tres espècies més abundants i que més mal fan als camps. L’actuació ja fa tres anys que es fa i enguany les batudes es faran els dies 16 i 30 d’agost, i el 6 de setembre.
“Quan es planta el cereal d’hivern, aquestes aus es mengen les llavors i no deixen créixer el conreu”, explica el regidor d’urbanisme de l’Ametlla, Carles Borràs. D’aquesta manera, es conserven els interessos dels pagesos, i es dóna l’oportunitat a l’Associació de Caça de l’Ametlla de tenir oportunitats per practicar el seu hobby després de la retirada de la veda de caça l’any 2008.
“Ens ho demana l’Ajuntament i ho fem de bon grat”, explica el president de l’Associació de Caça de l’Ametlla, Manolo García. L’Ajuntament també els demana que facin les batudes del porc senglar, un animal que també malmet molt les produccions agrícoles, tot i això, García admet que caçar aus, per ells,és molt més satisfactori. “Als caçadors ens agrada prémer el gallet i quan hi ha batudes d’aus el premem 200 o 300 vegades, a diferència el senglar, que només dispares dues o tres vegades”, explica. García explica que tots els caçadors que hi van estan quiets –per seguretat– i que es dispara només quan les aus estan volant. “Deixem el bosc ben net, no deixem les preses ni cap cartutx a terra”, diu en defensa de l’activitat. L’any passat es van caçar unes 450 aus entre tudons (uns 300), garses (unes 50) i tórtores turques (unes 100). “Crec que aquest any estarem al voltant de les 1.000 peces”, explica García.
Tres dies abans de cada batuda, els agents fan una supervisió exhaustiva de la zona per tal d’evitar punts de visió morts o qualsevol problema en matèria de seguretat. Conjuntament amb la Policia Local, avisen tota la població dels dies i les hores exactes de les batudes. El cap dels Agents Rurals de la província de Barcelona, Jaume Bosch, explica que per fer aquestes batudes calen tota una sèrie de condicions per garantir-ne la seguretat. “Es demana una llista tancada de caçadors i una delimitació artogràfica exacte”, diu Bosch. Durant la batuda, els agents en fan el control, tot i que també ho podria fer la Policia Local. “Aquest tipus de batudes són molt habituals a Catalunya, tot i que no tinc la percepció que al Vallès Oriental se’n facin moltes”.
Per aquest tipus d’actuacions, l’Ajuntament –que ha de controlar tot el procés– ha de demanar un permís especial al Departament d’Agricultura, ja que el poble està declarat zona de seguretat i no s’hi pot caçar. Tot i això, l’Ajuntament està en tràmits, des del 2012, per aconseguir crear una àrea local de caça.
Les batudes ajuden a reduir un 20% les pèrdues en la producció
En Pere Ferrer és un dels pagesos que rep amb més entusiasme les batudes. “Quan sento els trets, ja estic content”, explica. En les seves terres de la zona de Mas Fabrera, on cultiva tot tipus de fruites i verdures, l’afectació d’aquestes aus pot arribar a ser desastrosa. “Quan et piquen un enciam o un tomàquet, ja no el pots vendre”, explica. Les batudes l’ajuden a reduir un 20% les pèrdues. “Quan no hi ha aquestes batudes, normalment perdo un 40% de la producció, amb les batudes només en perdo un 20% i econòmicament això es nota”, concreta. Ferrer ja adopta mesures durant l’any –com sacs, discos, canyes o bosses– per evitar els danys de les aus, però explica que són poc efectives. “Quan fan aquestes batudes, els ajudem tot el possible”, explica Ferrer.
Un altre dels damnificats, tot i que en menys mesura, és Francesc Roger, propietari de Can Plantada. “Aquestes actuacions em semblen perfecte, però en el tipus de conreu que fem nosaltres les aus no afecten tant perquè no fem conreu de tardor”, explica Roger, que admet que, en el seu cas, els porcs senglars sí que destrossen les terres.
Can Plandolit és una de les altres zones afectades. Planten a la tardor i les aus se’ls mengen les llavors.
Eduard Batlles
