Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · PREMSA

QUAN EL SENGLAR ÉS UN MALFACTOR



Quan el senglar és un malfactor

09/10/2015

A través d’una freda nota informativa, la Conselleria d’Agricultura va comunicar el 2 d’octubre passat que l’Ajuntament de Barcelona li havia sol·licitat ajuda per posar fi a la carrera delictiva d’«un grup de senglars conflictius del barri de les Planes». La nota prosseguia. Relatava que diverses persones, encara que no fos res gaire greu, havien requerit atenció mèdica pel comportament descarat de quatre exemplars de Sus scrofa, el seu nom en llatí, oportú per al cas perquè és dir senglar i imaginar-se l’Obèlix vora els boscos de Petibonum. El text aprofundia en l’arrel del problema, que no és cap més que el porc salvatge ha perdut la por a l’home, ja no es conforma amb menjar-se el que troba o li donen en mà, sinó que se sent valent i exigeix. Tot això no és nou, però va ser llegir «conflictius» i imaginar-me Alex i la seva banda dels Drugos, o millor encara, Bonnie i Clyde i els seus tres intensos anys de vida criminal, perquè la banda del senglar, al final, va morir com aquella parella d’atracadors enamorats. Bé, potser no tant. El cotxe de Bonnie i Clyde va acabar amb 167 forats de bala. Amb quatre n’hi va haver prou per acabar amb els quatre senglars canalles de les Planes, però fins i tot així impressiona. Total, que era obligada una cita a Collserola amb aquesta unitat d’agents als quals s’avisa quan el riu de la vida salvatge surt de mare.    

 

El cap és Jaume Bosch. La seva categoria és aquesta, cap. Encara que li dolgui, mola més la categoria de Víctor Pérez, un dels seus ajudants. Un símbol cosit a la màniga indica que és agent major de fauna. El tercer home de Harrelson és Julián Antón. Són tres tipus experimentats amb històries per explicar, que és del que es tracta, com la d’aquell ensurt que va tenir una nena al Tibidabo durant una excursió. «Portava l’entrepà a la motxilla i, com s’ha dit, els senglars ja no esperen mansament que els donin el menjar, l’agafen per la força», explica Bosch. A aquella nena, d’uns 8 anys, se la va emportar arrossegant el senglar, que va mossegar la motxilla i va estirar amb força. Per sort el pare va reaccionar, que si no allò hauria pogut acabar com una versió porcina de Greystoke.    

 

La cita amb la brigada és vora el pantà de Vallvidrera. L’hora no és la millor per veure bèsties. El trànsit d’excursionistes és un no parar. Però al vespre i de nit aquell bonic paratge es transforma. Bosch s’ajup i assenyala les empremtes dels senglars al fang. Es distingeixen perfectament de les dels gossos. Les peülles del porc deixen a terra una inconfusible petjada, com una delicada ve baixa, que enganya, perquè sembla que hauria de ser un animal de gràcil figura. Al contrari. «N’hem capturat per aquí algun exemplar d’uns 110 quilos», explica Pérez. Per allò de facilitar les coses al lector, aquest era el pes de Ronaldo Nazario quan semblava més una pilota gegant de futbol que no pas el fenomen dels camps de futbol que un dia va ser. I després hi ha les hibridacions. «Hem vist coses molt rares a la muntanya», assegura Bosch. Aixeca les celles quan ho diu, i això acolloneix una mica.    

 

Es refereix a antinaturals creuaments entre senglar i porc vietnamita, la penúltima mascota de moda a la ciutat, la que els propietaris abandonen en algun revolt de la Rabassada quan deixa de fer gràcia a casa i que, després d’una còpula sota algun pi digna de cine snuff animal, acaba per criar exemplars híbrids que, tal com ho explica Bosch, podrien ser perfectament el cartell del Festival de Sitges, look H. R. Giger.    

 

Un cabró, una monada    

 

El senglar, en resum, és una plaga. No solament a Collserola, on es calcula que n’hi ha uns 900, sinó a tot Catalunya, on se’n cacen uns 35.000 a l’any i fins i tot així la població creix. El que passa és que a les zones rurals ningú discuteix que és una plaga, però a les àrees urbanes passa per ser un animal simpaticot. Aquí hi ha el cor del debat. Per a un pagès és un cabró. Per a un barceloní, una monada. Però posats a aprofundir en aquest debat, n’hi ha més.  

 

El cargol poma i el musclo zebrat també són plagues, però ningú creu que siguin gracioses. Una explicació és, potser, que no són comestibles. En canvi, amb castanyes, i pastanaga, amb romaní, farigola i vi de Porto o, millor encara, amb xocolata amarga i bolets, un senglar ben trossejat a daus està deliciós. Ho reconeixen fins i tot aquests tres membres del SWAT de la vida animal a la riba del pantà, perquè en aquesta lluita no n’hi ha prou de conèixer l’enemic, se n’ha d’haver tastat la carn. La banda dels quatre, en qualsevol cas, que quedi clar que no va acabar al forn, perquè per rematar la qüestió, la triquinosi és comú en els senglars de Collserola. Que ho sàpiguen els caçadors furtius, perquè n’hi ha. Però aquesta és una història per a un altre dia.    

 

Carles Cols





Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar