Els veterinaris gironins recomanen extremar les precaucions en el consum de carn o productes carnis derivats de la caça del senglar per evitar infeccions per triquina, un paràsit que pot afectar greument la salut. Tots els senglars que es comercialitzen tenen l’obligació de passar pel laboratori, però el risc es troba en aquells animals que són per a autoconsum i que no hi ha cap obligació d’analitzar. És per això que el Col·legi de Veterinaris de Girona aconsella que “per tal de consumir la carn de porc amb seguretat, i malgrat que per a l’autoconsum no és obligatori, és fonamental la inspecció per part de veterinaris oficials de les carns dels senglars abatuts per descartar qualsevol risc de malaltia”.
El paràsit que causa la triquinosi fa molt temps que està eradicat del porc domèstic però, segons assegura el president del Col·legi de Veterinaris de Girona, Bernat Serdà, “en el cas del senglar ha perdurat perquè és un animal salvatge que no es pot controlar tant”. L’emergència cinegètica per superpoblació de senglars a les comarques gironines comporta que les colles de caçadors cada cop matin més porcs. La temporada passada, segons els veterinaris, se’n van abatre 15.000, una xifra que es preveu superar en aquesta. I, de retruc, la superpoblació de senglars també suposa que augmenti el risc de menjar carn infectada per triquina.
D’ençà que va començar la temporada, ara fa poques setmanes, els veterinaris ja han detectat tres porcs infectats per triquinel·losi. Serdà, però, alerta que “encara hi ha irresponsables que mengen la carn sense que hagi passat cap control o quan encara no es tenen els controls de les analítiques”. El president del col·legi assegura també que no n’hi ha prou amb cuinar el senglar per tenir la certesa que desapareix la triquina –el paràsit mor a més de 75ºC– “perquè sempre hi pot haver un tros que no estigui prou cuit o bé que una part es destini a fer embotit casolà”.
Al laboratori
Abans, els veterinaris analitzaven els senglars in situ. Portaven un microscopi, tallaven un tros de carn de l’animal i el miraven a través de la lent. “Per a l’analítica, s’agafen aquells trossos de masses musculars més oxigenades, com el diafragma i la llengua, perquè si hi ha triquina aquests són els llocs més freqüents on es trobava el paràsit”, ha assegurat Serdà a l’ACN.
Ara, però, sempre segons el president del col·legi, el sistema ha canviat. El mètode s’ha perfeccionat per un altre de molt més fiable: els trossos de senglar es mesclen amb àcid i, amb l’ajut d’un aparell centrifugador, es recrea la digestió de la carn. Si hi ha presència del paràsit, un cop acabat el procés queda aïllat i es pot veure amb molta més certesa. Actualment s’analitzen 500 senglars per setmana.
Imma Bosch
