Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
PRESENTACIÓ
LA FEDERACIÓ
ORGANIGRAMA
CONTACTE
SITUACIÓ
HORARIS
PERQUÈ FEDERAR-SE?
ESTATUTS

Federació Catalana de Caça


La Federació Espanyola de Caça va crear-se per decret el 12 de juny de 1940, pel Consell Superior d'Esports, sent president el Sr. Joaquín España Cantos. El 29 de setembre es va fer el primer acte a Madrid. Posteriorment, també per decret, la FEC es va organitzar territorialment amb les Federacions Regionals de Caça, les quals eren delegacions d'aquesta, sense personalitat jurídica. Catalunya es va denominar Tercera Federació Regional de Caça i comprenia Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Aquesta, va ser la predecessora de la Federació Catalana de Caça. L'any 1970, amb la nova llei, es creen 52 delegacions (una a cada província) amb un President i sense personalitat jurídica. Aquestes, més les delegacions insulars, van constituir l'Assemblea de la Federació Espanyola, juntament amb representants d'esportistes, àrbitres, jutges i preparadors. El President de la Federació seguia sent designat pel Consell Superior d'Esports, i els Presidents de les delegacions provincials eren proposats pel governador civil. A la dècada dels 70 els caçadors catalans van començar a reivindicar una Federació Catalana amb personalitat jurídica pròpia. L'any 1976 es va dissenyar l'actual escut de la Federació Catalana. Però no va ser fins l'any 1980 que es van transmetre les competències en matèria d’esport i caça a la Generalitat de Catalunya.

La Federació Catalana de Caça va ser la primera a crear-se a partir del Decret de constitució de les Federacions Autonòmiques, l’any 1981. El President, el Sr. Francesc Ordeig Terricabres va convertir-se en el primer President de Federació Autonòmica d'Espanya.

La Federació s'estructura en 4 delegacions provincials: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, les quals no tenen personalitat jurídica pròpia, però sí les seves juntes directives corresponents, per tal d’organitzar, tutelar i regular l'esport de la caça dins de la seva demarcació. En els seus inicis, per manca de pressupost, la Seu de la Federació Catalana de Caça se situa en un dels despatxos de la R.T. de Barcelona.


L'any 1986, el Sr. Josep Jordà Barreras, fins llavors president de la Representació Territorial de Barcelona, és nomenat President de la Federació Catalana de Caça. El Sr. Josep Jordà va ostentar el càrrec de president durant 16 anys, i va ser un dels màxims impulsors de la Bovina Reconvinante. Durant el seu mandat va aconseguir la creació de la Granja Cinegètica de Torreferrussa i la d'Esterri d’Àneu. Les dos granges, productores de perdiu (Vermella i Pardilla, respectivament) són propietat de la Generalitat de Catalunya, i estan assessorades a nivell veterinari per personal qualificat de la Federació Catalana de Caça. Les granges aporten als caçadors catalans un 75% de la producció. Gràcies a les seves gestions, els caçadors estan representats a la Junta d'Homologació de Trofeus de Catalunya i als Consells de Caça, tant provincials com de Catalunya. En referència a l’estructura, és important destacar la posada en marxa de l'Escola de Caça i la reubicació de la seu Central de la Federació.


Després de la dimissió del Sr. Jordà, el 17 d'octubre de 2002 el Sr. Antoni Quer Puignau ocupa el càrrec de President. Natural de Port de la Selva, a l’Alt Empordà, va començar a caçar ben jove. L’any 1995 va fundar l’Associació Tradicions i costums Cap de Creus-Serra de Rodes, que integra les Societats de Caçadors de la zona. L’any 1996 va fundar l’Associació Comarcal de Caça de l’Alt Empordà, de la qual va ser president fins que va ocupar la presidència de la Representació Territorial de Girona al 1997. Va ser el màxim impulsor del projecte de radiotransmissors exclusius per els caçadors catalans i de l’edició de la revista La Geneta.


El 13 d'abril del 2005 el Sr. Domènec de Vargas i López, que havia ocupat el càrrec de president de la Representació Territorial de Barcelona, esdevé President. Les eleccions es van celebrar el dia 9 d'abril i va ser nomenat per Esports el dia 15 de juliol. El Sr. Vargas va néixer a Albacete però de ben petit va mudar-se a Martorelles, al Vallès Oriental. La seva afició a la caça va començar quan tenia 14 anys i va ser soci de la Societat de Caçadors La Marta, de Martorelles, i més tard també va ser-ne president. Al 1997 va arribar al món federatiu sent vocal de la Junta Directiva de la Representació Territorial de Barcelona i a partir d’aquí va assumir diferents càrrecs fins ocupar el de President. Al llarg del seu mandat es va fer molta feina, no exempta de problemes, que podem resumir amb les següents tasques:

→ Portar la caça a les escoles per fer conèixer la realitat del nostre esport als més joves.

→ Conveni de l'estat sanitari de fauna salvatge a Catalunya amb la Universitat de Veterinària de Barcelona, amb Santiago Lavin al capdavant.

→ Futura llei de Caça a Catalunya.

→ Gir de 180º de la revista la Geneta, amb un nou disseny i articles molt més interessants pel caçador federat català: veterinària, legislació, gossos, etc.

→ Un nou portal d'Internet més complet i didàctic.

→ Treballa en espècies tan importants com la perdiu, el conill i la guatlla.

→ Es busquen col·laboradors per potenciar la falconeria i l’arc.

→ S’organitza un gabinet de crisi sobre la grip aviar a la FCC

→ Treballa sobre la llei-decret que regula la protecció animal.

 

El Sr. Domènec de Vargas i López mor el febrer de 2007 d'una malaltia sobtada.


Després de ser, durant vint-i-sis anys, president de la Representació Territorial de Lleida, el febrer de 2007, és designat President de la Federació Catalana de Caça el Sr. Ramon Mayench i Calvet. Nascut a Torrefarrera (comarca del Segrià), durant quaranta anys va dedicar-se a l’ensenyament com a professor d’ESO, alternant la docència amb la direcció de Campaments, Albergs i Colònies a Lleida.

Sempre va estar vinculat al món de l’esport, primer com practicant, essent Campió juvenil de 100 metres llisos i subcampió de 1.500 metres a l’any 1961, i després com a entrenador i àrbitre internacional de voleibol i bàsquet. Va iniciar-se en el món federatiu com a President de Lleida de Tir al Plat entre els anys 1972 i 1974.

La seva veritable vocació, la caça, va néixer de la mà del seu pare, el seu mestre caçador, amb qui anava a caçar quan tenia catorze anys a Montagut prop de Raimat, amb una escopeta del dotze d’un canó. Durant més de cinquanta anys, aquesta afició mai el va deixar, i la seva modalitat preferida era la caça menor i major (senglar, isard, perdiu, etc.).

 

El març de 2009 deixa el càrrec, i el maig de 2013 mor sobtadament.


El març del 2009, es nomena President de la Federació Catalana de Caça el Sr. Paco Piera Orozco, que serà president fins a l'estiu del 2016 quan ja no es presenta a les eleccions. 

 

A finals de juny de 2016 es nomena al Sr. Sergi Sánchez Mateu President de la Federació Catalana de Caça.


A dia d'avui la Federació està organitzada en cinc Representacions Territorials i representa a prop d’un miler de Societats de caçadors i a uns 60.000 federats, aproximadament.

Les modalitats de Caça són el resultat de combinar les espècies cinegètiques amb el sistema de caça utilitzat, i totes queden englobades dins la Federació: caça major, caça menor, falconeria, caça amb arc, ocellaires, recorreguts de caça i compak sporting, i caça fotogràfica.

A Catalunya es realitzen deu tipus diferents de competicions, totes regulades per la Federació: Recorreguts de caça, Compak Sporting, Caça menor amb gos, caça de becada, Sant Hubert, gossos de mostra o Caça practica, podencs eivissencs, caça amb arc, falconeria i ocellaires.

La Federació Catalana de Caça està adscrita a la companyia d’assegurances Mutuasport que ofereix una assegurança de danys a tercers a tots els federats, amb la targeta federativa. A causa de la gran quantitat de tràmits administratius que han de fer les Societats de caçadors, també ha de donar assessorament jurídic, fiscal i tècnic de gestió i millora del hàbitat. També gestiona repoblacions de conill, perdiu i cabirol, per tot el Territori.