Arran de l’assassinat de dos agents rurals a Aspa (Segrià) a mans d’un caçador, el col·lectiu està en el punt de mira. La Generalitat ha donat noves directrius de seguretat perquè els controls de caça els portin a terme equips formats per grups de tres persones, vestint armilles antibales i equipats amb una arma de foc. Però qui ha carregat amb més duresa contra els caçadors i els seus suposats “privilegis” ha sigut la Federació d’Ecologistes de Catalunya.
Les entitats asseguren que “les amenaces” dels caçadors als agents rurals i la resta d’usuaris del medi natural, fins i tot als propietaris de les finques rústiques, són “una constant”. Els ecologistes, que reclamen un debat públic sobre la caça i el seu control, lamenten que “actualment, per molt que costi de creure, un caçador pot entrar a caçar dins de qualsevol finca, encara que el propietari s’hi oposi”. Si un propietari vol excloure la seva finca d’una àrea privada de caça (APC) ha de fer una sol·licitud explícita a la Generalitat, que normalment la remet al Consell de Caça (òrgan assessor de la Generalitat en temes de caça), on els vots favorables a la caça són majoria.
El més greu d’aquest assumpte, argumenta la Federació d’Ecologistes, és que “els caçadors actuen com a jutge i part en la presa de decisions que afecten l’interès públic i els interessos dels ciutadans no caçadors”. Les entitats conservacionistes volen que es prohibeixi totalment la caça als espais protegits i que la gestió de fauna, si és necessària, l’assumeixi l’administració. També es queixen de l’ocupació irregular que fan dels camins públics els caçadors durant les batudes i de la vulneració reiterada dels perímetres de seguretat.
Les facilitats a l’hora d’obtenir el permís de caça són una altra de les crítiques: “Els reconeixements mèdics d’idoneïtat els obté tothom pagant al centre autoritzat [i l’obtenció de llicència és] un simple tràmit administratiu”. “Les promeses de l’examen del caçador, en què s’havien de valorar els coneixements de la normativa, de les espècies protegides i les cinegètiques, de les matèries sobre armes i seguretat, han quedat simplement en paper mullat”, asseguren.
Xavi Jiménez, biòleg i vicepresident de GEPEC, troba incomprensible que als científics que treballen al bosc se’ls demani tota mena d’acreditacions i exàmens, mentre que “als caçadors no se’ls demana preparació, coneixements ni experiència”. Per a Jiménez, a la pràctica, un col·lectiu cada cop més minoritari és el veritable “amo del bosc”.
Els depredadors d’avui
Narcís Sánchez Pujol, president de la Federació Catalana de Caça de Girona, manté que el seu col·lectiu fa “la funció que abans feien de manera natural els depredadors”. Afegeix que si es deixa fer a la natura sense regular-la “es produeixen sobrepoblacions que generen problemes”. Els fets de Lleida els han causat un gran impacte: “És molt gros, el que ha passat. Qualsevol caçador normal no hauria actuat així, però aquell individu no és un caçador normal. La Federació Catalana de Caça es presentarà com a acusació particular. Nosaltres tenim molt bona relació amb els forestals”.
Sobre les crítiques dels ecologistes, afirma: “L’entesa amb els ecologistes no és impossible. Però això dels privilegis és demagògia pura”. Sánchez assegura que la gent no sap que els caçadors arreglen camins o repoblen animals. I nega la ingesta d’alcohol en esmorzars previs a la caça: “Jo diria que avui no es fan aquests esmorzars. Moltes societats tenen prohibit l’alcohol. A la Societat de Caça i Pesca de la Muga, fa set o vuit anys que hi ha un cartell de prohibició”. Sánchez diu que els caçadors fan “una obra social” abatent senglars. “Si alguna vegada la gent ens veu a la vora de les cases, els demanem que tinguin paciència perquè el que estem fent és per ajudar els pagesos”.
Una activitat amb poc futur
En deu anys s’ha passat de 100.000 llicències de caça a les 50.000 actuals. Jaume Crumols, la tercera generació de l’Armeria Crumols de Figueres, amb 120 anys d’història, admet que el món de la caça ha canviat a pitjor. “La gent jove no es fan caçadors, i la gent gran cada dia estan més enfadats perquè tenen moltes despeses. A partir dels 60 anys, els donen el permís d’armes per cinc anys però cada dos anys els demanen el certificat mèdic”.
GPS als collars dels gossos
Crumols explica que ara tenen mitjans més sofisticats per seguir les preses: emissores, gossos amb GPS al collar… També té clar qui sosté la caça: “Si no fos pels senglars, ja podríem plegar tots els armers”. Antoni Crumols, parent de l’anterior i també amb armeria pròpia des de fa molts anys, creu que l’administració “ha complicat les coses força més que abans”. Explica que ja gairebé no hi ha caçadors solitaris o grups petits, sinó grans colles senglaneres: “Abans mataven un senglar a l’any i feien festa, ara només poden matar senglars”. Les preses d’abans, com el conill o determinades aus, han desaparegut o s’han repoblat artificialment.
La Generalitat està ultimant una nova llei de caça que ha d’entrar aviat a debat parlamentari. S’ha consensuat amb la Federació Catalana de Caça. Tothom està d’acord que els fets ocorreguts a Aspa podrien incidir en el rumb que prendrà aquesta nova llei de caça catalana.
La Cellera penja a les xarxes les zones amb batudes de senglars
Cada vegada són més freqüents les queixes i denúncies d’excursionistes, corredors o boletaires per l’acció dels caçadors: camins tallats, trets propers… L’Ajuntament de la Cellera de Ter ha posat en marxa una iniciativa pionera per reduir els conflictes entre els caçadors i els cada cop més nombrosos usuaris del medi natural. El consistori ha decidit marcar sobre la cartografia del municipi i penjar a les xarxes socials els sectors on els caçadors faran les batudes del senglar, perquè la gent pugui esquivar aquestes zones i minimitzar els riscos.
Les colles de caçadors d’Anglès i Osor, que són les que actuen al terme municipal, estan en contacte amb l’Ajuntament i avisen el dia abans de la zona on faran la batuda. L’indret apareix marcat en vermell en un mapa que es pot compartir a les xarxes socials.
Un atavisme que cal rebutjar o un control de plagues barat?
Els crítics amb la caça reclamen l’ús de la contracepció
“Cal incidir d’alguna manera en totes aquelles poblacions que es disparen i que trenquen l’equilibri de l’ecosistema, i ara com ara l’única opció és la caça”, ha assegurat més d’una vegada la consellera d’Agricultura de la Generalitat, Meritxell Serret, per això el seu departament va anunciar un pla per combatre la superpoblació d’algunes espècies, com els senglars, els conills i els cabirols, amb el foment de la caça, la millora de la regulació dels permisos de l’activitat cinegètica o la sortida comercial de la carn d’aquests animals.
Els pagesos asseguren que els senglars i els conills s’han convertit en “plagues” i el seu increment no té aturador. El sindicat Unió de Pagesos parla fins i tot de casos que posen en risc la continuïtat d’explotacions agràries. Segons la Generalitat, les zones més afectades pels desperfectes causats pels senglars són Girona, la Catalunya Central i també punts de les comarques de Ponent.
Capítol a part mereixen els accidents de trànsit, que s’han multiplicat. A la demarcació de Lleida s’han triplicat en sis anys els xocs amb senglars o sinistres ocasionats per la seva aparició, i gairebé representen un de cada quatre accidents. El senglar, amb una població estimada de 125.000 exemplars, és, doncs, l’animal a abatre. Les captures van augmentant any rere any, i actualment arriben a una xifra d’unes 40.000 per temporada. Però fins i tot alguns caçadors, com el president dels caçadors del Camp de Tarragona, Joaquim Vidal, admet que “amb l’escopeta no n’hi ha prou i el nombre de senglars es queda pràcticament igual d’una temporada a l’altra”.
230 milions d’euros
Un estudi de la Universitat de Lleida elaborat per Julian Caldú estima que el sector de la caça a Catalunya té un valor econòmic de 230 milions d’euros. Segons les dades recollides a partir d’enquestes a caçadors i de la federació del gremi referents a l’última temporada de caça, la despesa directa és de 119 milions, mentre que la despesa indirecta suposa 110 milions. Pel que fa a l’aprofitament de les peces capturades, l’impacte és de 3 milions, dels quals més del 50% provenen del senglar.
Els ecologistes asseguren que, de moment, no demanen pas la prohibició total de la caça. Però sí que hi ha corrents de pensament favorables a prohibir-la per evitar el patiment dels animals. Priscilla Cohn, vídua de filòsof Josep Ferrater Mora i presidenta del Ferrater Mora Oxford Centre for Animal Ethics, és autora d’un llibre pioner en què defensa que no hi ha necessitat de caçar per raons ambientals (controls de població), atès que es poden fer servir sistemes de contracepció.
Cohn analitza els arguments que se solen utilitzar per justificar la caça recreativa. Assegura que la hipòtesi d’una hominització a través de la caça és errònia perquè l’ancestre humà era en realitat carronyer i s’alimentava esporàdicament de preses caçades per animals carnívors als quals foragitava. Segons Cohn, “la caça no es basaria en un ancestre antic irresistible, sinó que, com a institució cultural, pot ser acceptada o rebutjada”.-
J. CARRERAS / G. BAGUÉ
GIRONA
