El conveni de col·laboració establert entre la Federació Catalana de Caça i el SeFas continua donant els seus fruits gràcies a l’inestimable treball i compromís dels nostres caçadors i caçadores en tasques de vigilància passiva de la fauna cinegètica. L’últim exemple el trobem en la possible detecció, a falta de la seva constatació per part del LCV de Madrid, del primer cas a Catalunya de mixomatosi en una llebre ibèrica. L’exemplar, que va ser trobat per un caçador a l’APC de La Ràpita i enviat al Servei d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge per al seu estudi.
Aquesta setmana hem tingut una nova mostra de la importància que té la tasca dels caçadors i caçadores de Catalunya en el seguiment sanitari passiu de la fauna cinegètica i la conservació de les poblacions. En concret, un caçador va sospitar de la possible infecció per mixomatosi d’una llebre ibèrica capturada en la zona del Montsià, més concretament, en l’APC de La Ràpita. Gràcies a l’acord de col·laboració establert entre el SeFas i la Federació es va enviar l’exemplar a aquest centre per al seu anàlisi, que, en primera instància, tot fa indicar que donarà positiu. No obstant, caldrà esperar a la confirmació definitiva del cas una vegada s’hagin obtingut els resultats definitius de les analítiques de pell per part de l’IRTA-CreSA i, especialment, al ser una malaltia de declaració obligatòria, de les realitzades per part del Laboratori Central de Veterinaria, situat a la localitat madrilenya d’Algete, que és, en última instància, l’entitat competent per confirmar o no la infecció.
Cal recordar que d’acord amb el “protocol per a la detecció de la mixomatosi a la llebre ibèrica i europea a Catalunya”, cal que s’extremin les precaucions davant de llebres malaltes o mortes trobades en el medi amb sospita de mixomatosi, així com prendre mesures de bioseguretat, com ara manipular els animals trobats malalts o morts amb guants per evitar la propagació del possible virus i posar-ho en doble bossa. En aquests casos cal posar-se en contacte amb el Cos d’Agents Rurals (93 561 70 00) per a procedir a l’enviament d’aquests exemplars al Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS) a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, per a la seva investigació diagnòstica”
El seguiment sanitari passiu de la fauna cinegètica és una eina estratègica per obtenir una informació vàlida sobre les malalties i agents infecciosos de la fauna salvatge i conèixer la seva progressió. En aquest sentit, el col·lectiu de caçadors i caçadores de Catalunya, format per més de 60.000 persones que dia rere dia trepitgen el territori i mantenen el contacte més directe i continuat amb les espècies cinegètiques i no cinegètiques de les nostres contrades, esdevé, sense cap mena de dubte, el millor aliat de les administracions per a la detecció de qualsevol problema o situació de risc que pugui afectar a la nostra fauna salvatge.
Sens dubte, els caçadors i caçadores som i serem el principal punt de referència a l’hora de detectar malalties de declaració obligatòria, processos patològics que poden afectar les poblacions, indicadors del benestar d’aquestes, l’arribada o aparició de noves malalties i malalties que poden ser transmeses a les persones (zoonosis). En aquest sentit, cal posar en valor algunes dades com la que constata que el 90% dels porcs senglars analitzats durant aquest any al SeFas, dirigit pel Doctor Santiago Lavin, provenen d’avistaments i la col·laboració directa del nostre col·lectiu. Per altra banda, cal recordar que fa unes setmanes, gràcies a un altre caçador que va sospitar sobre la salubritat d’una llebre, que va enviar al Sefas, es va detectar el primer cas de malaltia hemorràgica vírica de la temporada (l’exemplar es va trobar al terme municipal del Palau d’Anglesola).
La colaboración de los cazadores clave en la detección, a falta de confirmación definitiva, del primer caso de mixomatosis en un liebre ibérica en Cataluña
El convenio de colaboración establecido entre la Federación Catalana de Caza y el SeFas continúa dando sus frutos gracias al inestimable trabajo y compromiso de nuestros cazadores y cazadoras en tareas de vigilancia pasiva de la fauna cinegética. El último ejemplo lo encontramos en la posible detección, a falta de su constatación por parte del LCV de Madrid, del primer caso en Cataluña de mixomatosis en una liebre ibérica. El ejemplar fue encontrado por un cazador en la APC de La Ràpita y enviado al Servicio de Ecopatología de la Fauna Salvaje para su estudio.
Esta semana hemos tenido una nueva muestra de la importancia que tiene la tarea de los cazadores y cazadoras de Cataluña en el seguimiento sanitario pasivo de la fauna cinegética y la conservación de las poblaciones. En concreto, un cazador sospechó de la posible infección por mixomatosis de una liebre ibérica capturada en la zona del Montsià, más concretamente, en la APC de La Ràpita. Gracias al acuerdo de colaboración establecido entre el SeFas y la Federación se envió el ejemplar a este centro para su análisis, que, en primera instancia, todo hace indicar que dará positivo. No obstante, habrá que esperar a la confirmación definitiva del caso una vez se hayan obtenido los resultados definitivos de las analíticas de piel por parte del IRTA-CreSA y, especialmente, al ser una enfermedad de declaración obligatoria, de las realizadas por parte del Laboratorio Central de Veterinaria, situado en la localidad madrileña de Algete, que es, en última instancia, la entidad competente para confirmar o no la infección.
Hay que recordar que de acuerdo con el "protocolo para la detección de la mixomatosis a la liebre ibérica y europea en Cataluña", es necesario que se extremen las precauciones ante liebres enfermas o muertas encontradas en el medio con sospecha de mixomatosis, así como tomar medidas de bioseguridad, como manipular los animales encontrados enfermos o muertos con guantes para evitar la propagación del posible virus y ponerlo en doble bolsa. En estos casos hay que ponerse en contacto con el Cuerpo de Agentes Rurales (93561 70 00) para proceder al envío de estos ejemplares al Servicio de Ecopatología de Fauna Salvaje (SEFaS) en la Facultad de Veterinaria de la Universidad Autónoma de Barcelona, para su investigación diagnóstica "
El seguimiento sanitario pasivo de la fauna cinegética es una herramienta estratégica para obtener una información válida sobre las enfermedades y agentes infecciosos de la fauna salvaje y conocer su progresión. En este sentido, el colectivo de cazadores y cazadoras de Cataluña, formado por más de 60.000 personas que día tras día “pisan” el territorio y mantienen el contacto más directo y continuado con las especies cinegéticas y no cinegéticas de nuestra región, es, sin lugar a dudas, el mejor aliado de las administraciones para la detección de cualquier problema o situación de riesgo que pueda afectar a nuestra fauna salvaje.
Sin duda, los cazadores y cazadoras somos y seremos el principal punto de referencia a la hora de detectar enfermedades de declaración obligatoria, procesos patológicos que pueden afectar a las poblaciones, indicadores del bienestar de estas, la llegada o aparición de nuevas enfermedades y enfermedades que pueden ser transmitidas a las personas (zoonosis). En este sentido, hay que poner en valor algunos datos como el que constata que el 90% de los jabalíes analizados durante este año en el SeFas, dirigido por el Doctor Santiago Lavin, provienen de avistamientos y la colaboración directa de nuestro colectivo. Por otra parte, hay que recordar que hace unas semanas, gracias a otro cazador que sospechó sobre la salubridad de una liebre, que envió al SeFas, se detectó el primer caso de enfermedad hemorrágica vírica de la temporada (el ejemplar se encontró en el término municipal de el Palau d'Anglesola).
Al PDF adjunt us facilitem el texto del Comunicat del Servei d’Activitats Cinegètiques en relació a la detecció, a falta de confirmació definitiva, gràcies a la col·laboració d’un caçador del primer cas de mixomatoxi en una llebre ibèrica a Catalunya
Document PDF