La població de guatlla a Espanya mostra un bon estat de conservació, cosa que en permet l'aprofitament cinegètic, com es desprèn de l'informe del Projecte Coturnix 2022 que acaba de fer-se públic i que revela un èxit reproductor més gran durant l'última temporada respecte a les anteriors.
El Projecte Coturnix és una iniciativa de ciència ciutadana impulsada per Mutuasport, amb la col·laboració de Fundació Artemisan, la Reial Federació Espanyola de Caça i les seves federacions autonòmiques, que busca fer un seguiment de l'estat de les poblacions de guatlla al nostre país i que compta amb la col·laboració de 5.000 caçadors de tot Espanya.
Gràcies a les 8.800 mostres biològiques analitzades que han aportat els col·laboradors del projecte durant la temporada passada, s'ha observat que la proporció de sexes a l'espècie és balancejada entre mascles i femelles i que s'han donat moviments nomàdics de la guatlla durant el període reproductor, a causa de les condicions meteorològiques extremes i de la sequera generalitzada, buscant zones més fresques del sector nord».
A tot això se sumen els prop de 800 censos d'aus migratòries estivals realitzats a través de l'Observatori Cinegètic, que han cobert 591 quadrícules UTM 10x10km de tot el país i els censos mitjançant mètodes actius, amb l'ús de reclams a més de 1.500 estacions de escolta.
GRUPS DE SEGUIMENT ESPECÍFIC DE GUATLLA
A més, s'han consolidat diversos grups de treball a tot el país per aplicar un mètode específic de seguiment de la guatlla (SEC), ja que s'ha comprovat que els mètodes passius de monitorització, com ara el SACRE que desenvolupa Seo BIrdlife, infravaloren la mida real de les poblacions d'espècies com la guatlla, el seguiment de les quals és especialment complicat pel seu caràcter migratori i pel seu complex sistema sociosexual.
Per contra, mètodes actius com el de Coturnix, desenvolupat per la Universitat de Barcelona i que consisteix en un monitoratge continu (cada 7 o 10 dies) d'una determinada zona mitjançant cens, captura i anellament d'exemplars des del moment en què comencen a escoltar-se les primeres guatlles fins que es produeix la collita del cereal, incrementa la detecció de la guatlla, cosa que permet realitzar estimacions més precises sobre la mida real de les poblacions.
ANELLES RECUPERADES
Un any més, la col·laboració i la implicació dels caçadors en el projecte s'ha demostrat essencial per millorar el coneixement sobre biologia i ecologia de l'espècie, no només a través de l'aportació de mostres i dades de captures, sinó també a través de la recuperació d'anelles que contenen una informació crucial per conèixer els llocs de reproducció, les taxes de supervivència i els desplaçaments dels individus anellats.
Gràcies a Coturnix s'ha pogut establir una col·laboració fluida entre caçadors, científics i entitats d'anellament oficials a Espanya, cosa que ha afavorit l'increment en el nombre de guatlles amb anella recuperades els últims anys, i Espanya és el país de més procedència (68 ,03 %), seguit per França, Bèlgica, Holanda, Itàlia i República Txeca.
PRECINT DIGITAL
Una altra de les conclusions de l'informe Coturnix 2022 és la possibilitat d'implantar el precinte digital de caça per a la guatlla, cosa que permetria recopilar les dades de captura de caça de manera més eficient, ajudant a millorar el monitoratge de les captures i agilitzar la presa de decisions per part de lAdministració.
Les entitats promotores de Coturnix han agraït als més de 5.000 col·laboradors el seu compromís i han fet una crida a tots els caçadors espanyols a participar en el projecte més important de monitorització de guatlla a Espanya, ja que la informació que estan aportant és imprescindible per garantir el futur de l'espècie i la gestió cinegètica sostenible.
La población de codorniz en España presenta buen estado de conservación
El informe del proyecto Coturnix 2022 desvela un mayor éxito reproductor de la codorniz en 2022 y su situación permite el aprovechamiento cinegético
La población de codorniz en España muestra un buen estado de conservación, lo que permite su aprovechamiento cinegético, como se desprende del informe del Proyecto Coturnix 2022 que acaba de hacerse público y que desvela un mayor éxito reproductor durante la última temporada respecto a las anteriores.
El Proyecto Coturnix es una iniciativa de ciencia ciudadana impulsada por Mutuasport, con la colaboración de Fundación Artemisan, la Real Federación Española de Caza y sus federaciones autonómicas, que busca realizar un seguimiento del estado de las poblaciones de codorniz en nuestro país y que cuenta con la colaboración de 5.000 cazadores de toda España.
Gracias a las 8.800 muestras biológicas analizadas que han aportado los colaboradores del proyecto durante la pasada temporada, se ha observado que la proporción de sexos en la especie es balanceada entre machos y hembras y que se han dado movimientos nomádicos de la codorniz durante el periodo reproductor, debido a las condiciones meteorológicas extremas y a la sequía generalizada, buscando zonas más frescas del sector norte».
A todo ello se suman los cerca de 800 censos de aves migratorias estivales realizados a través del Observatorio Cinegético, que han cubierto 591 cuadrículas UTM 10x10km de todo el país y los censos mediante métodos activos, con el uso de reclamos en más de 1.500 estaciones de escucha.
GRUPOS DE SEGUIMIENTO ESPECIFICO DE CODORNIZ
Además, se han consolidado varios grupos de trabajo en todo el país para aplicar un método específico de seguimiento de la codorniz (SEC), ya que se ha comprobado que los métodos pasivos de monitorización, como por ejemplo el SACRE que desarrolla Seo BIrdlife, infravaloran el tamaño real de las poblaciones de especies como la codorniz, cuyo seguimiento es especialmente complicado por su carácter migratorio y por su complejo sistema socio-sexual.
Por el contrario, métodos activos como el de Coturnix, desarrollado por la Universidad de Barcelona y que consiste en una monitorización continua (cada 7 o 10 días) de una determinada zona mediante censo, captura y anillamiento de ejemplares desde el momento en que empiezan a escucharse las primeras codornices hasta que se produce la cosecha del cereal, incrementa la detección de la codorniz, lo que permite realizar estimaciones más precisas sobre el tamaño real de las poblaciones.
ANILLAS RECUPERADAS
Un año más, la colaboración e implicación de los cazadores en el proyecto se ha demostrado esencial para mejorar el conocimiento sobre biología y ecología de la especie, no solo a través de la aportación de muestras y datos de capturas, sino también a través de la recuperación de anillas que contienen una información crucial para conocer los lugares de reproducción, las tasas de supervivencia y los desplazamientos de los individuos anillados.
Gracias a Coturnix se ha podido establecer una colaboración fluida entre cazadores, científicos y entidades de anillamiento oficiales en España, lo que ha favorecido el incremento en el número de codornices con anilla recuperadas en los últimos años, siendo España el país de mayor procedencia (68,03 %), seguido por Francia, Bélgica, Holanda, Italia y República Checa.
PRECINTO DIGITAL
Otra de las conclusiones del informe Coturnix 2022 es la posibilidad de implantar el precinto digital de caza para la codorniz, lo que permitiría recopilar los datos de captura de caza de manera más eficiente, ayudando a mejorar la monitorización de las capturas y agilizar la toma de decisiones por parte de la Administración.
Las entidades promotoras de Coturnix han agradecido a los más de 5.000 colaboradores su compromiso y han hecho un llamamiento a todos los cazadores españoles a participar en el proyecto más importante de monitorización de codorniz en España, ya que la información que están aportando es imprescindible para garantizar el futuro de la especie y su gestión cinegética sostenible.
Memòria Coturnix 2022