Ja es poden trobar cabirols a totes les comarques gironines i catalanes. Segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, queden només petits sectors del territori per conolitzar, que seran
ocupats en breu, en reunir bones condicions per a aquesta espècie. Agricultura ha presentat el resultat d’un projecte iniciat l’any 2012 per restablir la distribució geogràfica de la població de cabirols a Catalunya i que constata que actualment n’hi ha a totes les comarques, des de les del Pirineu fins a l’àrea metropolitana de Barcelona, arran de costa i a les planes cerealistes de Lleida.
Encara que la distribució sigui extensa, però, això no vol dir que hi hagi una abundància elevada. Les densitats més altes sempre són on els hàbitats forestals són més importants, com al Pirineu, i més escasses a les zones mediterrànies on la producció vegetal és més reduïda. Segons el mapa de distribució del Departament, les zones de la demarcació on n’hi ha menys són alguns punts del litoral de l’Alt i el Baix Empordà, així com la Selva Marítima.
El cabirol és una espècie de petit cèrvid de la fauna autòctona de Catalunya. Com a la majoria de les espècies d’ungulats salvatges, les poblacions de Catalunya van ser sotmeses a un fort retrocés durant la segona meitat del segle XX, que les va convertir en escasses i només presents en els espais naturals protegits del Pirineu. A finals dels 80 s’arriba a la situació més crítica: el cabirol és present només al massissos del Pirineu central.
Aprofitant la millora en la conservació dels espais naturals, l’augment de la superfície forestal i la gestió i conservació de les espècies de la fauna, als anys 90 s’inicien diferents projectes de reintroducció d’aquesta espècie a diferents espais naturals de les serralades litorals, des del cap de Creus fins als Ports. En 15 anys (1993-2008) es van alliberar 496 cabirols, la majoria provinents de França, en vuit zones de Catalunya, entre les que hi havia el Cap de Creus, el Montseny i la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Les bones condicions ambientals van permetre una ràpida adaptació i la consolidació dels nous territoris. En la majoria de zones i sent aquesta espècie catalogada com a cinegètica, les densitats i abundàncies que es van assolir va donar lloc als permisos de caça d’acord amb l’aprofitament sostenible de les seves poblacions.
Transcorreguts quasi 20 anys de les primeres reintroduccions es va iniciar al 2012 un projecte per definir la situació d’aquesta expansió i disposar de la millor informació per fer una gestió d’aquesta espècie. Així, es va fer una crida a entitats ambientals, societats de caçadors, professionals del medi natural, personal i visitants dels espais naturals protegits, per tal que comuniquessin on havien vist un cabirol. A més, també s’han aprofitat les dades de caça i d’atropellaments, que queden enregistrades als inventaris.
LA XIFRA
1.300 OBSERVACIONS de cabirol per fer el mapa
Al juny de 2014 es van recopilar fins a 1.300 observacions de cabirol arreu de Catalunya, que han permès d’establir el mapa de distribució més actual d’aquesta espècie.
A. CARMONA
