La canilla salvatge de Seròs (Segrià) s’ha convertit en un malson per a les autoritats i els veïns d’aquesta zona rural de Lleida. Des de la setmana passada aquests gossos assilvestrats han matat més de 220 ovelles en dos atacs i es tem que puguin atacar persones. Les patrulles d’agents rurals i el grup de sis caçadors autoritzats extraordinàriament a disparar als gossos no han aconseguit fins ara ni tan sols localitzar-los.
Els agents rurals destaquen d’aquests animals que tenen un comportament imprevisible i que són desconfiats i astuts, de manera que veuen gairebé impossible atrapar-los amb les trampes que han col·locat als voltants de les granges. Davant d’aquesta situació la Conselleria d’Agricultura ha donat un permís excepcional també als agents rurals perquè puguin matar els animals. L’autorització té una vigència d’un mes.
El que sigui, fins i tot matar, per sobreviure. Aquesta és la llei per la qual es regeix el grup de gossos assilvestrats o no socialitzats que han portat la inquietud a poblacions del Baix Segrià com Seròs, Torres de Segre, Aitona i Alcarràs. La manada actua com a tal i té una estratègia de caça intel·ligent i acordada. Així ho afirma Marta Amat, cap del Servei d’Etologia de l’Hospital Clínic Veterinari de la Universitat Autònoma de Barcelona, que explica que tots els gossos tenen, de forma innata, una conducta depredadora. «Si a això hi sumes que passen gana i un comportament de facilitació social, és a dir, un procés d’imitació entre els gossos en la conducta de caça, es produeix el que està passant a Seròs», explica l’especialista en comportament animal. Segons ella, les races més predisposades a desenvolupar aquest comportament agressiu són els gossos pastors, encara que qualsevol gos abandonat en el medi rural es pot assilvestrar en qüestió de mesos. La seva conducta torna, llavors, als seus orígens: el llop, un dels depredadors per excel·lència.
EVITAR CÓRRER
Amat afegeix que és «molt difícil» que aquests gossos puguin tornar a ser domesticats ja que «han perdut el respecte a l’home». «Mai», continua, es podrà eliminar «totalment» d’aquests animals la conducta instintiva a la qual han tornat, encara que sí que pot ser controlada, sobretot en animals joves. L’etòloga manifesta que els gossos assilvestrats poden ser perillosos per a les persones si els animals detecten moviments ràpids, de manera que s’ha d’evitar córrer i si es va en bicicleta s’aconsella aturar-se. «Pot produir-se una barreja explosiva si el gos no ha estat mai en contacte amb persones», manifesta Amat.
Els agents rurals creuen que la canilla de Seròs està formada per una vintena d’individus, encara que opinen que els responsables de la mort de les ovelles haurien estat quatre. Es pensa que es tracta de gossos grossos i de raça mestissa i que uns quants ja han nascut en estat salvatge. L’organització interna de la canilla depèn, segons l’experta, del grau de parentiu que hi ha entre ells. Si hi ha relació sanguínia, les lleis internes són més flexibles. Els agents rurals volen com a primera opció atrapar-los vius, i pensen que si capturessin el líder de la manada l’èxit estaria garantit perquè aquest els conduiria fins a la resta d’animals.
Quatre dels 230 gossos que hi ha a la protectora d’animals de Lleida són animals assilvestrats. La responsable de la instal·lació, Lydia Argilés, explica que es tracta d’animals que tenen molta por de l’home. «No els podem ni tocar ja que, com a protecció, ensenyen les dents contínuament», afirma. «De mica en mica, intentem que s’acostumin a nosaltres fins que s’adonin que no som tan dolents», assegura. «El que ha passat a Seròs no és culpa dels gossos. S’assilvestren perquè són abandonats. La prevenció de l’abandonament és fonamental», acaba.
TERÀPIA DE SENSIBILITZACIÓ
No obstant, quan la prevenció no és possible, els veterinaris recomanen el treball d’un educador caní amb els gossos assilvestrats. Un d’ells és Ernest Belchi, director del Centre d’Adopció d’Animals de Companyia del Segrià, que explica que la conducta dels animals, «com la dels humans», es pot reconduir. «Amb els gossos salvatges fem teràpia de sensibilització sistemàtica». Consisteix, relata, a exposar l’animal a un estímul positiu, com pot ser donarli menjar en presència d’una persona, que és el que li provoca por. «De mica en mica, el professional ha d’anar retallant les distàncies amb l’animal», explica Belchi. Només així, amb el pas del temps i molta paciència, el gos que ha desfet el camí que el separa del seu ancestre el llop un dia potser pot tornar a ser el millor amic de l’home.
L’alcalde de Seròs reclama l’ús d’helicòpters
L’alcalde de Seròs ha demanat a la Generalitat que posi en marxa tots els recursos necessaris per localitzar els gossos assilvestrats. «Per comptar isards al Pirineu s’utilitza un helicòpter, aquí també ens aniria bé perquè les tasques de recerca fossin molt més ràpides», afirma Gabriel Pena. «No és un capritx, és una necessitat», afegeix. El Govern no contempla aquesta possibilitat i espera que el dispositiu dissenyat doni resultats durant els pròxims dies. El Partit Animalista ha anunciat que denunciarà l’Ajuntament de Seròs i la Generalitat per les batudes.
EVA VISA
