Guerra al porc senglar. Un grup especial integrat per cent membres del cos d’Agents Rurals es dedicarà, des d’aquest any, a fer front a l’increment del cens de porcs salvatges de Catalunya, que s’han convertit en un veritable mal de cap per a molts propietaris d’explotacions agrícoles i un risc evident per a la seguretat viària a causa de l’elevat nombre d’accidents que provoquen.
Es calcula que a Catalunya hi ha, actualment, un cens de 100.000 porcs senglars, amb densitats tan elevades com els 11 animals per 100 hectàrees a la comarca de la Garrotxa. El grup de nova creació no tindrà com a missió exclusiva la lluita contra aquesta plaga de mamífers, però sí que estarà format per agents amb una formació específica i un equipament concret.
“Amb aquest grup tindrem gent formada i preparada per col·laborar amb els caçadors i els pagesos amb l’objectiu de disminuir la població d’animals”, explica Antoni Mur, inspector en cap dels Agents Rurals. Aquest és el segon grup especial que es crea dins del cos; l’altre és un equip de 36 agents que es dedicaran a donar suport a la policia judicial que investiga delictes contra el medi ambient. Aquest segon equip específic es troba, ara, en fase de selecció dels agents que l’integraran.
Mur explica que amb la nova unitat contra la fauna salvatge es podrà fer front al problema “amb major eficàcia i capacitat de resposta”. Els agents rurals ja fan, a hores d’ara, tasques de control cinegètic, però amb el grup de nova creació ara hi haurà una dedicació més decidida. Entre els seus objectius no hi haurà només els porcs senglars, sinó altres espècies que causen problemes, com ara el conill, la daina o el cérvol.
Una de les novetats que aportarà la unitat d’agents rurals és que “podrem actuar en zones on no és prudent que ho facin els caçadors”, explica Mur. I com exemple d’això recorda que els agents rurals ja han caçat a la Devesa de Girona.
Xifra aproximada
La xifra real de porcs senglars a Catalunya no la sap ningú. La dada dels 100.000 exemplars és només una estimació a partir dels que s’han vist durant les batudes de caçadors. Les dades que sí que existeixen són les que es deriven de les captures dels caçadors i que permeten fer-se una idea de la magnitud del problema. Des de la temporada de caça de l’any 1990/1991 fins a la del 2013/2014, el nombre de senglars morts ha passat de 6.453 a 34.757, amb una corba ascendent.
La gravetat de la situació ja va portar el Departament d’Agricultura a decretar l’estat d’emergència cinegètica l’agost de l’any passat, i encara es manté en diversos punts del territori. Aquesta consideració permet incrementar el nombre de batudes, ja que es poden fer fora de la temporada oficial.
La problemàtica de la sobrepoblació de porcs és tan gran, obliga tant els caçadors, que el fet de sortir amb l’escopeta a camp obert ha passat de ser una pràctica esportiva i lúdica a una obligació “moral” d’anar a caçar i un “compromís” de cara als propietaris de finques i terrenys forestals. Això és el que opina el president de la representació territorial de Barcelona de la Federació Catalana de Caça, Joaquim Zarzoso, que reclama un reconeixement més gran de la tasca que desenvolupen els caçadors en el control cinegètic.
En aquest sentit, el president de la territorial de Barcelona explica que la pràctica de la cacera suposa una gran despesa en el pagament de taxes de vedat i llicències d’activitat i lamenta que la seva aportació al control de l’expansió de diverses espècies salvatges no es vegi recompensada per cap ajuda de l’administració en forma de subvenció. Els caçadors no només demanen suport econòmic a l’administració, sinó que també esperen d’aquesta que col·labori a millorar la imatge dels col·lectiu i que contribueixi a fomentar l’afició entre els joves.
Accidents de trànsit
Els caçadors denuncien diversos factors que afecten la seva pràctica i que impedeixen que puguin dedicar-se amb més efectivitat a la persecució dels senglars. Un d’aquests factors és el que deriva de la problemàtica dels accidents de trànsit causats per la irrupció a la calçada d’un porc senglar.
L’última reforma legal ha traspassat a les societats de caçadors la responsabilitat d’indemnitzar els propietaris de vehicles si la seva col·lisió amb un senglar és producte d’una acció de caça que s’hagi dut a terme aquell dia o durant les dotze hores anteriors. Això fa que els caçadors acabin reduint el nombre de batudes per por a haver d’assumir les responsabilitats civils derivades dels accidents.
Els joves no s’apunten a l’escopeta
Sense caçadors, els porcs senglars camparien lliurement pel parc de la Ciutadella de Barcelona. Només els caçadors poden ajudar a minimitzar l’impacte de la superpoblació d’aquests mamífers, però el cert és que la seva aportació cada cop serà més dificultosa perquè es tracta d’un col·lectiu que cada any perd efectius. Al contrari del que podria semblar, el fet que cada cop hi hagi més captures de porcs no vol dir que hi hagi més caçadors, sinó que hi ha més animals en llibertat i, per tant, més blancs a tir d’escopeta. Actualment, hi ha 67.000 llicències de caça a Catalunya, quan l’any 1994 n’hi havia 110.000.
“La gent jove no s’enganxa i cada cop en som menys”, reconeix Joan Llurba, president de la societat de caçadors de Prades, al Baix Camp. Els membres d’aquesta entitat cinegètica són, majoritàriament, persones de mitjana edat en amunt, tan amunt que, fins fa poc, encara es mantenia actiu “un caçador de 88 anys”, detalla Llurba.
El problema de les noves incorporacions el confirma el president de la representació territorial a Barcelona de la Federació Catalana de Caça, Joaquim Zarzoso: “És un problema de relleu generacional.” Per Zarzoso, una de les causes que explicaria la falta de noves aficions és la falta de valoració i suport que el col·lectiu rep de la societat. Llurba hi està d’acord i lamenta la mala imatge que dels caçadors es projecta: “Sembla que estiguem proscrits.”
Quan el porc va a comprar
La policia local de Barcelona ha assumit la responsabilitat d’abatre senglars.
Els agents rurals també capturen porcs vietnamites assilvestrats.
El gran nombre de porcs senglars que viuen al parc de Collserola ha fet que cada cop sigui més freqüent veure aquests animals salvatges passejant pels carrers dels barris alts de Barcelona, com si fos una més de les espècies que habiten la ciutat. Tan habitual s’està convertint també per aquests mamífers que fins i tot s’han atrevit a passar l’avinguda Diagonal i passejar-se pel barri de les Corts, molt a prop de la zona comercial de l’Illa Diagonal. No és un fenomen estrictament barceloní; diversos municipis que limiten amb el parc de Collserola també han vist com s’hi passejaven aquests animals, i també se n’han vist al parc urbà de la Devesa, a la ciutat de Girona.
Els agents rurals han hagut d’actuar repetides vegades a la part alta de la capital catalana, i l’any 2012 van atrapar 160 exemplars al límit de Collserola, segons explica l’inspector en cap del cos, Antoni Mur. Del control i captura d’aquests animals a Barcelona se n’ocupa ara la mateixa policia local de la ciutat. El cos disposa d’uns agents que han rebut la formació corresponent per part d’especialistes de la Facultat de Veterinària de la UAB.
La tasca de la nova unitat dels agents forestals serà la de controlar tot tipus d’animals salvatges que suposin una amenaça. També la d’una raça de porcs que han saltat de l’àmbit domèstic al món silvestre per acció de l’home. Es tracta dels porcs vietnamites que han estat abandonats pels seus propietaris un cop l’animal que es van comprar s’ha convertit en una bèstia de dimensions importants. Això ha fet que en almenys trenta municipis del país hi hagi notícia de la presència de porcs vietnamites vivint en llibertat.
Aquests animals tenen una alimentació similar a la dels porcs senglars i la convivència amb aquesta espècie salvatge ja ha facilitat la reproducció de les truges de porc vietnamita. Altres espècies exòtiques que han de controlar els agents rurals són el coipú –rosegador originari de d’Amèrica del Sud, o el visó americà.
En la captura dels animals es fan servir armes de foc, però també altres sistemes que permeten fer moltes captures i optimitzar els efectius. Es tracta de les gàbies trampa on s’hi ha arribat a agafar dues femelles amb les seves cries respectives, que poden arribar a conformar un grup que podria superar la dotzena.
Jordi Panyella
BARCELONA
