Un conductor transita per una carretera secundària quan, de sobte, apareix un senglar que estava ocult entre la vegetació del voral. S’està fent de nit. La immediata frenada no aconsegueix evitar la col·lisió amb l’animal, que pesa uns 60 quilos. El conductor en surt il·lès, amb tan sols unes petites rascades, però el senglar mor i el cotxe acaba amb un bony de consideració que li costarà més de 3.000 euros reparar, al marge de les despeses judicials. En altres ocasions, la frenada sí que salva el senglar, però origina una topada posterior amb l’automòbil que venia pel darrere.
Segons les estadístiques de la Generalitat, les dues situacions relatades són exemples típics de la sinistralitat motivada per la presència d’animals a la carretera, una classe d’accident que no acostuma a originar decessos –en la gran majoria dels casos (92%) no hi ha víctimes personals i, quan causa ferits, el 95% són lleus–, però que té un notable cost econòmic i un impacte innegable sobre la fauna, en ocasions sobre espècies protegides. En total, cada any es produeixen uns 1.200 sinistres d’aquesta mena a Catalunya, sobretot per l’aparició inesperada de senglars i, més rarament, gossos o cabirols. A més a més, la xifra es podria multiplicar per diversos dígits si s’incloguessin vertebrats més petits que no solen causar efectes al cotxe i moren de forma anònima sota les rodes, com ara conills, colobres, llangardaixos, gripaus, teixons, gats i eriçons.
Per frenar els atropellaments i les col·lisions, la Generalitat ha posat a punt diverses infraestructures a les carreteres de la seva titularitat que, en línies generals, el que fan és desviar els moviments de la fauna cap a indrets segurs per on no passen cotxes. Al conjunt d’Espanya, el Ministeri de Foment i altres administracions també porten a terme actuacions en la mateixa línia. «La normativa obliga a col·locar passos cada determinats metres, en funció del trànsit», recorda Ramón Pérez de Ayala, especialista de l’associació WWF que ha participat en diversos projectes d’aquesta mena per a la protecció del linx ibèric.
En el cas de la Generalitat, un programa iniciat el 2011 va identificar en primer lloc 147 trams problemàtics per la seva sinistralitat, explica Xavier Torres, director general d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre. Després s’han aplicat variades solucions: depenent del cas, s’han construït passos per sobre de carreteres –coneguts com a ecoductos– o ben petites canonades per sota, dissenyades per a petits vertebrats. Un ecoducte molt ampli, ara cobert per cultius de cereals, es pot observar a l’Eix Transversal (C-25) a l’altura de Sant Julià de Vilatorta.
ACOSTUMAR-S’HI
També s’han instal·lat tancaments perimetrals (tanques que redirigeixen la fauna cap a passos segurs), s’han desbrossat vorals (amb la finalitat de facilitar la detecció ràpida dels animals) i s’ha arribat fins i tot a utilitzar olors perapartar la fauna de les zones més sensibles, «encara que en tots els casos s’ha d’actuar amb cautela perquè es corre el risc de traslladar un problema d’un lloc a un altre», afegeix Torres. Així mateix, s’han instal·lat noves senyalitzacions verticals, algunes de forma temporal els mesos delicats: «Així s’evita que el conductor s’hi habituï. Si les veu sempre, tendeix a abaixar la guàrdia»,adverteix.
Els resultats són encara preliminars, però en el 90% de les estructures de connectivitat analitzades s’ha detectat el pas de guineus, teixons, genetes, mosteles i altres mamífers. S’ha observat fins i tot un mustèlid tan escàs com és la llúdriga. Pérez de Ayala insisteix que totes aquestes mesures funcionen si es fan bé i recorda el cas de la carretera que comunica El Rocío amb Matalascañas,a l’entorn de Doñana (Huelva), coneguda temps enrere per la seva elevada sinistralitat: «Gràcies a aquestes actuacions, inclosos diversos tancaments, ara ja no hi mor pràcticament ni un linx».
Els sinistres tenen a Espanya un cost anual de 105 milions d’euros
Els accidents de trànsit causats per la col·lisió amb animals a Espanya costen una mitjana anual de 105 milions d’euros, incloent-hi despeses relatives a víctimes (ambulàncies, hospitalització, pèrdua productiva), costos materials (danys en vehicles, policia i bombers) i costos de valorsocial calculats per a cada animal mort, segons posa de manifest un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid. Els costos són independents de les indemnitzacions de les asseguradores. Entre el 2006 i el 2012 es van produir a Espanya 74.600 col·lisions amb animals salvatges, el 8,9% dels accidents de trànsit registrats en el mateix període.
ANTONIO MADRIDEJOS
